Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Psicologia Aproximació a la Psicologia Els Simpson i la psicologia

Els Simpson i la psicologia

Quina importància tenen les dimensions afectiva i cognitiva en la nostra vida? Es poden mesurar? De quina manera la conducta humana mostra allò que som? Som quelcom diferent a allò que fem? Quins factors intervenen en l’aprenentatge? Es pot dividir la ment humana en conscient i inconscient? Quines són les respostes que dóna la psicologia a aquestes preguntes? Anem per passos…

La reflexió d’avui és una mica llarga així que us avanço el final… Com que la vida ja és prou complexa com per jugar ara a psicòlegs, us convido a pensar una mica en els Simpsons, sí, la sèrie de Matt Groening… Avui vull fer d’aquesta sèrie una mena de laboratori on investigar personatges i actituds que tenen a veure amb els corrents que coneixerem tot seguit…

Ja esteu tots atents?… Comencem… Etimològicament, la psicologia és l’estudi (logos) de l’ànima (psyché). I és que la psicologia va evolucionar com a ciència independent a partir de la filosofia. Actualment, però, ja no s’interessa tant per l’ànima en tant que essència com per la conducta humana, una conducta tant oberta com encoberta, voluntària o involuntària, normal o patològica. Com a curiositat us diré que el primer laboratori de Psicologia experimental el va crear Wilhem Wundt l’any 1879 quan va fundar a Alemanya un centre d’investigació que marca el naixement de la moderna Psicologia experimental i científica.

Psicoanàlisi

Wundt i els seus col•laboradors (igual que els filòsofs en els quals s’havien inspirat en gran mesura) es van interessar especialment en l’experiència humana conscient. I és que normalment considerem que la vida conscient de l’ésser humà, allò que pensem o fem, es pot explicar en base a motius que poden ser determinats amb relativa precisió. Però no tot és tan evident… Tots sabem que, en ocasions, diem coses que no volem, fem coses sense saber ben bé per què o tenim somnis inexplicables i desconcertants. Fins i tot, de vegades, ens sentim angoixats o culpables sense un motiu aparent, o reprimim determinats impulsos en base a raons que desconeixem.

Va ser Sigmund Freud, a començament del segle XX, el primer que va considerar que tot allò que fa l’ésser humà, inclosos els oblits, els actes verbals fallits (lapsus linguae) i els somnis, té una causa en la ment de la persona. Va néixer així la psicoanàlisi com a un mètode d’investigació dels mecanismes inconscients que donen raó d’aquestes manifestacions humanes difícilment explicables i com a un mètode psicoterapèutic basat en la introspecció i la interpretació.

A més, Freud va desenvolupar una teoria de la personalitat que considera que en tot ésser humà existeix una pugna entre els seus impulsos que lluiten per ser satisfets i la realitat social que marca un conjunt de normes que s’ha de seguir. Això provoca conflictes interns, que tenen com a resultat un estat d’ansietat. Per reduir els efectes del conflicte psíquic, fem servir un conjunt de mecanismes de defensa que pretenen apaivagar l’estat d’ansietat, fent que el subjecte s’enganyi a si mateix en relació als seus objectius reals.

 

 

 

Conductisme

Però tot allò que passa a l’interior de l’ésser humà es fa evident a través del seu comportament. I quina és la característica principal de la conducta humana? Que és apresa… Podem dir que l’activitat humana, com la de tot ésser viu, és un procés continuat d’aprenentatge. En el cas dels humans, l’aprenentatge té un caràcter marcadament social i integrador, ja que té lloc dins d’un grup amb el qual compartim informació, desitjos, expectatives i records… Per això, en la primera meitat del segle XX, John B. Watson va criticar el valor real d’una psicologia basada en la introspecció i la va reorientar vers l’estudi del comportament en si mateix. Va considerar que la capacitat d’aprendre és bàsica en l’ésser humà i que una psicopatologia és expressió d’un aprenentatge defectuós que provoca una conducta inadaptada. Va néixer així el conductisme, una branca de la Psicologia que es va centrar en l’estudi de la conducta i dels processos d’aprenentatge.

Quina és la clau del procés d’aprenentatge? Segons els conductistes, la resposta la va trobar un fisiòleg rus anomenat Pavlov. A través dels seus experiments amb gossos, Pavlov va concloure, era la darrera dècada del segle XIX, que el quid de l’aprenentatge consisteix en poder convertir un estímul neutre (el timbre que feia sonar just abans de donar menjar al seu gos, és a dir, quelcom que al principi no provoca cap resposta) en un estímul condicionat. El mètode consistia en repetir l’experiment fins aconseguir que el gos associés el menjar i el timbre. Aquesta associació feia “aprendre” al gos el reflex de la salivació davant del timbre. Aquesta relació establerta o reflex condicionat suposa un aprenentatge guiat que permet aconseguir la relació que es desitja. Per aquesta raó, i donat el caràcter receptiu del subjecte de l’experimentació, s’ha anomenat a aquest tipus de connexió condicionament respondent.

Basant-se en els estudis previs de Pavlov i del seu mestre Watson, Skinner, cap a mitjans dels segle XX, va introduir la noció de reforç. L’organisme genera conductes espontàniament i la repercussió d’aquestes sobre el propi subjecte fa que tendeixi a repetir algunes i a inhibir-ne d’altres. El reforç és aquesta repercussió positiva o negativa; actua de feed-back o retroalimentació sobre la pròpia conducta: la que produeix bons resultats, la que millora la vida de l’organisme es repeteix; la que entorpeix o empitjora es negligeix i acaba per desaparèixer. És el que s’ha anomenat condicionament operant.

 

A la imatge superior teniu un parell de fotogrames de La taronja mecànica, una pel·lícula dirigida, produïda i escrita per Stanley Kubrick. El protagonista, anomenat Àlex, és un adolescent que, junt amb els seus amics, es dedica a la ultraviolència (pallisses, abusos, violacions i humiliacions). És empresonat i, per tal de poder reduir la condemna, es presenta voluntari per sotmetre’s al tractament Ludovic, un tractament experimental que pretén condicionar la seva resposta vers la violència… Us la recomano… També hi ha un episodi dels Simpons titolat "Sense Duff", en el qual Lisa sotmet a un experiment de condicionament a Bart... També us el recomano...

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

 

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.