Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Ètica

Ètica

Escher l'art d'allò impossibleDe ben segur que la paraula “ètica” l’heu sentit més d’un cop… També és segur que la paraula “aritmètica” l’heu fet servir, o al menys els vostres professors de matemàtiques, molts cops… Sí ja sabem que el terme “Etharitmós” no l’heu sentit mai… Es tracta d’una paraula nova, un neologisme es diu amb propietat, que l’hem format amb la unió intencionada de dos termes: ètica i aritmètica. No està malament per començar… Segur que us estareu preguntant: No sabem ben bé què és “ètica” ni què és “aritmètica” i hem d’intentar entendre en què consisteix la combinació de les dues paraules? No patiu que anirem pam a pam…

Segurament ja sabeu que la paraula “ètica”, com la paraula “moral”, tenen a veure amb allò que es considera que està bé i allò que es considera que està malament i per què es considera així. Però segurament no sabreu que l’ètica és una branca de la filosofia i que la filosofia és el saber que s’ocupa de… Un moment que igual ens tornem a llançar massa i encara no toca… Bé, sí que us direm ara que la filosofia s’interessa en tot allò que interessa els éssers humans: el coneixement, la realitat, el propi ésser humà, la societat,… i que el terme “filosofia” té una llarga història i que significa “amor a la saviesa”…

Anem ara per la paraula “aritmètica”. Es tracta d’una paraula grega que es va formar per la combinació de dos termes: arithmós, que significa “nombre” i tekhné que volia dir “art”. Per tant, aritmètica és l’art del nombres. No pinta malament, no… Ja us heu adonat, per tant, que l’aritmètica és una disciplina que s’ocupa de les propietats d’algunes de les operacions que podem realitzar amb els nombres. Tampoc no és difícil adonar-nos que l’aritmètica és una de les branques de les matemàtiques. I què són les matemàtiques? Bé originàriament, la paraula volia dir “l’estudi d’un tema” i és que alguns grecs il•lustres, com Pitàgores o Plató, ensenyaven quatre matèries o temes principals: aritmètica, geometria, música i astronomia.

Sí, ja sabem que encara us sembla que us estem complicant més que no pas aclarint… Ètica i matemàtiques? Juntes? No patiu que anem ja per la solució d’aquest galimaties… Per què diem que quelcom és bo o que és dolent, just o injust? A veure diferents alternatives d’aquesta pregunta dedicarem aquest curs… I ho farem de manera que, partint de casos pràctics de la vida quotidiana, descobrirem com les matemàtiques tenen molt a dir-nos si ens fixem en les propietats i relacions dels nombres. I a l’inrevés, us adonareu com les matemàtiques, que són una ciència abstracta, formal diuen els que saben molt, també es pot aplicar a la vida de cada dia, als problemes que les persones tenim i que mai diríem que són problemes que es poden abordar matemàticament. I tot plegat perquè volem que aquest curs us apropi a l’art de viure, a descobrir en què consisteix una vida humana autèntica, tan a nivell teòric com pràctic. Ni més ni menys… Esperem que coneixent una mica millor que és l’ètica i què son les matemàtiques també aprengueu a conèixer-vos una mica millor vosaltres mateixos, i això és filosofia. Ja en tindrem temps de parlar-ne…

La vida, en tant que procés creatiu, es desplega en les múltiples relacions que establim. Què vol dir un procés creatiu? El terme creativitat prové del llatí “creare” i tenia un sentit agrícola, significava “engendrar”, “produir”. Però si anem una mica més enllà descobrim que aquest terme està emparentat amb el grec “kraino” que significa “crear”, “produir” i que originàriament prové de l’arrel sànscrita “kar”, que significa “fer”. D’aquí deriven termes com krantor (dominador, aquell que fa, que crea), Cronos (fill d’Urà i de Gea, i que significa “el creador”) i Ceres (la deïtat de l’agricultura, i que significa “aquella que produeix”).

És curiós que les coses segons els grecs arribessin a l’existència amb el temps (Cronos) i que tant el naixement com el desenvolupament tinguessin alguna cosa que depenia de l’acció de la divinitat (Ceres). Per això, “crear” està emparentat amb la veu llatina “crescere”, que significa “créixer” i deriva de la mateixa arrel etimològica que criar. Tot procés creatiu és un portar a la llum, és un mostrar noves perspectives de l’existència; també és una vida que creix no en el plànol vertical, sinó en l’horitzontal, una vida que es desplega per actualitzar totes les seves potencialitats i expressar en cada gest la seva pròpia naturalesa. I perquè aquest procés creatiu es desplegui, al llarg de les unitats d’aquest curs trobareu diferents propostes d’activitats:

jocs

Moltes vegades no som capaços de trobar la solució d’un problema justament perquè hi som massa aprop i no som capaços de veure duferents alternatives… Aquestes activitats us ajudaran a solucionar problemes des de diferents punts de vista.

aportacions

Tindreu un espai al web per contestar preguntes, per afegir idees o per publicar les vostres aportacions.

dialeg

Parlar, posar en comú diferents punts de vista i, sobretot, escoltar és una de les formes de reflexió filosòfica més essencial. No la podem desaprofitar. Per aquestes activitats utilitzarem els diferents fòrums de debat.

aritmetica

Cada activitat té una intenció ètica però també matemàtica. Aquestes reflexions justifiquen el per què de les activitats des d’una perspectiva matemàtica i la seva relació amb l’ètica.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.