Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Ètica Ius romanum

"Ius romanum"

JusticeLeague

Al llarg del curs hem fet referència a la necessitat de posar-nos en el lloc dels altres. Però per fer-ho hem de reconèixer que l’altre pot tenir interessos diferents als nostres. La paraula “interès” prové de la expressió llatina inter esse, i significa “allò que és entre varis”. Interessos diversos posen en relació a persones diferents i això ens porta a parlar de justícia. Quan parlem de justícia, pensem en una institució, en lleis, en codis legals, en jutges i advocats… Però la justícia també és una “virtut”, i no una virtut qualsevol, sinó una virtut sense la qual els valors deixen de ser valors i passen a ser interessos o desitjos que satisfer.

Més d’un cop hem sentit dir que “la llei és la llei”. Certament! La “llei és la llei” i cap sistema polític no seria possible si hom obeís tan sols les lleis amb les quals estiguéssim d’acord. Igual que els axiomes matemàtics són els que són i seria absurd que cap ciència decidís quins respectar i quins no. Però també cal dir que cap sistema no seria acceptable si calgués, per obediència, renunciar a la justícia o tolerar l’intolerable. Però quin és el criteri per decidir quan la llei és justa i quan no? I com es pot establir un ordre de justícia?

En aquesta unitat veurem que la justícia és una virtut cardinal que està relacionada amb l’equitat. I que la igualtat a la qual aspira i que instaura és una igualtat de dret, malgrat les desigualtats de fet i fins i tot, sovint, malgrat les desigualtats que naixeran d’una aplicació massa mecànica o massa intransigent de la llei. Veurem també com, a l’home equitatiu, la legalitat li importa menys que la igualtat i com la igualtat només és possible entre éssers humans iguals, malgrat les desigualtats de fet o de talents, que són innombrables. Només així es pot instaurar la justícia, un ordre que no existeix, però sense el qual cap ordre mai no ens podria satisfer.

Per cert, un ordre que cap heroi de còmic, com la Justice League que il·lustra la presentació d’aquesta unitat, cap líder polític o religiós pot instaurar per nosaltres i d’una vegada per totes…

 

Justícia com a virtut

Justícia com a virtut

A la República, Plató, un filòsof del segle IV aC, parla de quatre virtuts cardinals: prudència, temprança, coratge i justícia. S’anomenen “cardinals” perquè es consideren el fonament de les virtuts morals. Però avui, més que la distinció entre virtuts cardinals o morals, ens interessa reflexionar sobre la importància de la...

Justícia com a conformitat al dret i equitat

Justícia com a conformitat al dret i equitat

Hem parlat de la justícia com a virtut. Però podem parlar de justícia en dos sentits més: com a conformitat al dret (jus, en llatí) i com a igualtat o proporció. La justícia es mou dins del respecte a la legalitat, en la ciutat, i dins dels respecta a la...

De drets i de deures

De drets i de deures

Contínuament sentim parlar de drets. També, encara que menys, sentim parlar de deures. Si sortiu al carrer i demaneu pels drets humans trobareu que molta gent tindrà més o menys clars uns quants, com el dret a la vida o el dret a la propietat... Però és menys probable que...

La Declaració Universal dels Drets Humans

La Declaració Universal dels Drets Humans

La font de la qual neix tota la legislació de drets humans és la Declaració Universal dels Drets Humans. La Comissió dels Drets Humans de les Nacions Unides va presentar l'esborrany de la Declaració a l'Assemblea General de l'ONU, que la va aprovar setmanes més tard (10 de desembre de...

Blau i rosa

Blau i rosa

Quins canvis es produirien a la vostra vida en cas d’haver nascut amb un sexe diferent? Com afectaria això a la manera com us relacioneu amb els vostres amics i amigues, amb els vostres familiars? Tindríeu les mateixes aficions i punts de vista? Tindríeu les mateixes oportunitats d’estudiar i de...

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.