Cada vegada que entrem en contacte amb un pensament, ja sigui a través de la lectura d'un llibre, d'una xerrada informal o d'una reflexió personal, ens estem apropant a un món de sentiments nou i a una forma d'establir noves relacions personals i culturals, a cops molt diferents d’aquelles que ens envolten. Podem dir que el nostre món (intel·lectual i emocional) s’enriqueix amb una gran gama de matisos. Més encara quan al fet de compartir un pensament segueix el procés reflexiu posterior implícit a tot procés comunicatiu i, al diàleg primer que s’estableix, segueix un monòleg interior a través del qual ens identifiquem, o no, amb allò que hem compartit. Pensar amb els altres constitueix, per tant, un fet afectiu.