Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Pretextos per filosofar Cites per filosofar

Cites per filosofar

Quan parlen de cites no ens referim a textos que expliquen de forma condensada una teoria que cal aprendre. Es tracta, més aviat, d'oportunitats per reflexionar al voltant d'allò que es diu, per pensar en companyia de grans pensadors i tenir així una excusa per poder formar un punt de vista propi. No tingueu por de pensar per vosaltres mateixos però assegureu-vos de pensar amb rigor, amb la profunditat que el tema en qüestió mereix.

Cites sobre la filosofia:

  • 1
  • 2
Prev Next

Rubert de Ventós. Acceptar que no hi veiem clar

Rubert de Ventós. Acceptar que no hi veiem clar

Xavier Rubert de Ventós (1939): I bé, fer filosofia és en certa manera ser prou valent o prou ingenu per acceptar que no hi veiem clar. Sovint se cita la frase de Sòcrates “només sé que no sé res”. I és que efectivament, la filosofia ni sap gaire ni dona quasi...

Pieper. De la inutilitat de la filosofia

Pieper. De la inutilitat de la filosofia

Josef Pieper (1904 - 1997): Una objecció insistent que es fa avui a la flosofia és aquesta: «El fet de filosofar, de reflexionar sobre l'última raó i el sentit de la realitat en conjunt serà, si es vol, possible i fins i tot summament interessant i apassionant, però no solament no...

Popper. Tots els homes i totes les dones són “filòsofs”

Popper. Tots els homes i totes les dones són “filòsofs”

Popper, Karl R. (1902 - 1994): Tots els homes i totes les dones són “filòsofs”; o, se’ns permeti dir, si ells no són conscients de tenir problemes filosòfics, tenen, en qualsevol cas, prejudicis filosòfics. La major part d’aquests prejudicis són teories que inconscientment donen per segures o que han absorbit del...

Russell. La incertesa de la filosofia

Russell. La incertesa de la filosofia

Russell, Bertrand (1872 - 1970): De fet, el valor de la filosofia es troba en la seva incertesa. L'home que no té cap vernís de filosofia, va per la vida presoner dels prejudicis que deriven del sentit comú, de les creences habituals en el seu temps i en el seu país,...

Unamuno. La relació de la filosofia i la poesia

Unamuno. La relació de la filosofia i la poesia

Miguel de Unamuno (1864 – 1936): Ens plau dir, abans de res, que la filosofia s’acosta més a la poesia que no a la ciència. Tots els sistemes filosòfics que s’han forjat com a suprema concinnació dels resultats finals de les ciències particulars, en qualsevol període, han tingut molta menys consistència...

Aristòtil. La filosofia comença amb l'admiració

Aristòtil. La filosofia comença amb l'admiració

Aristòtil (384 aC - 322 aC): Els homes comencen i han començat a filosofar moguts per l’admiració; al principi, admirats pels fenòmens sorprenents més comuns; després, avançant a poc a poc, plantejant-se problemes majors, com els canvis de la Lluna i els relatius al Sol i a les estrelles, i la...

Cites sobre l'ésser humà:

  • 1
  • 2
Prev Next

Ortega i Gasset. Casdascú fa la seva vida

Ortega i Gasset. Casdascú fa la seva vida

Ortega i Gasset (1883 - 1955): Alguna cosa, no hi ha altre remei, hem de fer o d’estar fent sempre, puix que aquesta vida que ens és donada, no ens és donada feta, sinó que cadascun de nosaltres ha de fer-se-la, cadascun la seva. Aquesta vida que ens és donada,...

Teilhard de Chardin. La direcció de l'evolució

Teilhard de Chardin. La direcció de l'evolució

P. Teilhard de Chardin (1881 - 1955): És dirigida, l’evolució? El que em proposo en aquest assaig és de construir una figura del món físic entorn de la persona humana, escollida com a element significatiu de tot el sistema... la veritat de l’home és la veritat de l’univers per a...

Morin. Sapiens-demens

Morin. Sapiens-demens

Edgar Morin (1921): El que als nostres dies està morint no és la noció d’home, sinó un concepte insular d’home, retallat de la naturalesa, fins i tot de la seva pròpia. El que ha de morir és l’autoidolatria de l’home que s’admira a si mateix en la imatge grollera de...

Pascal. La canya pensant

Pascal. La canya pensant

Blaise Pascal (1623 - 1662):  L’home és una canya, la més feble de la natura, però és una canya pensant. No cal que l’univers sencer s’armi per aixafar-lo: un vapor, una gota d’aigua, basten per matar-lo. Però, encara que l’univers l’esclafés, l’home seria encara més noble que el qui el...

Plató. Un compost de cos i d'ànima

Plató. Un compost de cos i d'ànima

Plató (427 aC - 347 aC): Animal sense ales, amb dos peus, amb les ungles planes; l’únic entre els éssers que és capaç d’adquirir una ciència fonamentada en raonaments. Definicions Mentre tinguem el cos i la nostra ànima afectada d’aquest mal, mai no obtindrem plenament allò que desitgem… El cos ens...

Aristòtil. L'ésser racional i l'animal polític

Aristòtil. L'ésser racional i l'animal polític

Aristòtil (384 aC – 322 aC): S’admet que hi ha tres coses per les quals els homes es fan bons i virtuosos i aquestes tres coses són la naturalesa, l’hàbit i la raó... Els altres animals viuen primordialment per acció de la naturalesa, si bé alguns, en un grau molt...

 

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.