Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Filosofia Quina cosa és la realitat La taula periòdica dels elements

La taula periòdica dels elements

MateriaUniversLa matèria és un terme genèric per referir-nos la substància de la qual estan fets tots els objectes físics. En general, la matèria inclou els àtoms i altres partícules que tenen massa. Una manera habitual de definir la matèria és considerar-la com tot el que té massa i ocupa volum, una altra manera seria considerar-la conjuntament amb l'energia: la matèria seria tot allò que conjuntament amb l'energia constitueix l'univers físic. A la pràctica, però no hi ha un únic significat científic correcte per al terme matèria, en tant que els diferents camps de la ciència utilitzen el terme de manera diferent i de vegades, incompatible.

Si la matèria té massa i ocupa un lloc en l'espai significa que és quantificable, és a dir, que es pot mesurar.

Tot el que podem imaginar, des d'un llibre, un acte, l'ordinador i fins a la cadira en què ens asseiem i l'aigua que bevem, o fins i tot alguna cosa intangible com l'aire que respirem, està fet de matèria... Els planetes de l'Univers, els éssers vius com els insectes i els objectes inanimats com les roques, estan també fets de matèria.

D'acord amb aquests exemples, en el món natural hi ha diferents tipus de matèria, la qual pot estar constituïda per dos o més materials diferents, com ara la llet, la fusta, un tros de granit, el sucre, etc. 

La matèria està integrada per àtoms, partícules diminutes que, al seu torn, es componen d'altres encara més petites, anomenades partícules subatòmiques, les quals s'agrupen per constituir els diferents objectes.

Un àtom és el mínim d'un element químic que té existència pròpia i pot entrar en combinació. Està constituït per un nucli, en el qual es troben els protons i neutrons i una escorça, on es troben els electrons.

En la naturalesa els àtoms es combinen formant les molècules. Una molècula és una agrupació de dues o més àtoms units mitjançant enllaços químics. La molècula és la mínima quantitat d'una substància que pot existir en estat lliure conservant totes les seves propietats químiques.

La majoria dels científics creu que tota la matèria continguda en l'Univers es va crear en una explosió anomenada Big Bang, que va desprendre una enorme quantitat de calor i d'energia. Al cap d'uns pocs segons, alguns dels feixos d'energia es van transformar en partícules diminutes que, al seu torn, es van convertir en els àtoms que integren l'Univers en què vivim.

Des del començament de la filosofia, i en gairebé totes les cultures, es troba la reflexió sobre la matèria entesa com el substracte que roman per sota de les aparences canviants de les coses de la natura. Segons aquesta idea, tot allò observable és donat en les seves diverses i canviants aparences gràcies a un suport o entitat en la qual radica el principi del seu moviment i canvi: aquest principi és l'arjé.

La pregunta per l'arjé ens porta a plantejar-nos si es tracta d'un principi únic o de diversos. Que aquest substrat sigui un de sol, o diversos principis materials, (aire, foc, terra i aigua), va ser qüestió plantejada pels filòsofs milesis; els eleates, en canvi, van qüestionar la realitat del moviment i, juntament amb els pitagòrics, van fonamentar el ser en un principi formal del pensament, deixant la matèria merament com una cosa indeterminada i inconsistent, un no-ser. Però el corrent que major transcendència històrica ha tingut en el tema que ens ocupa és la teoria atomista de l'antiguitat, posada de nou en vigor pel mecanicisme racionalista al segle XVII i XVIII, que va suposar el suport teòric bàsic per al naixement de la ciència física moderna.

És Aristòtil qui va elaborar el concepte de matèria de manera més completa. Per Aristòtil, seguint la tradició dels milesis i de Plató, la característica fonamental de la matèria és la receptivitat de la forma. La matèria pot ser tot allò capaç de rebre una forma. Per això abans de res la matèria és potència de ser quelcom, potència de ser alguna cosa que determina la forma. Així que la matèria és pura possibilitat de ser que no és res.

Però, la matèria com a possibilitat es pot quantificar, es pot mesurar? I la massa, en tant que quantita de matèria que té un cos, què és sinó també una possibilitat de ser?

La Taula periòdica

El poeta i físic David Jou és l'autor d'un inspirador poema titolat La Taula Periòdica que ens pot ajudar a entendre una mica millor què és la matèria en tant que possibilitat:

 

Mireu-los: a la dreta, els gasos nobles -en vermell, com els diumenges, com els dies de descans, perquè refusen combinar-se i són tranquils i desvagats-;

dalt de tot, com dues torres isolades, l’hidrogen i l’heli, els grans dominadors del contingut de l’Univers -potser fóra més lògic posar-los com a arrels que com a cùpules, ja que són això: origen, fonament, arrel celest-;

sota d’ells, sis pisos més i, com dos sòtans, els lantànids i els actínids;

al sisè pis, les oficines de la vida -el carboni, el nitrogen i l’oxigen, tan fecunds: boscos i atmosferes, energies enterrades-;

al cinquè -seguim baixant- tota la sorra de les platges i els deserts -el silici- i la sal de tots els mars -el clor, el sodi i el magnesi-;

al quart pis, el calci i el potassi -que amb el sodi del cinquè flueixen en els nervis com els somnis- i també, com una porta infranquejable, el ferro.

A partir d’ell, tot s’ha format amb violència, en grans explosions de supernoves: el coure del quart pis, la plata del tercer i, en el segon, l’or i el mercuri -fascinants- i el plom i el bari, tan densos.

Al primer pis, la brasa encara crema: el radi -i l’urani en el seu sòtan-, radioactius, com si volguessin recordar-nos el tumult eixordador del seu origen.

Al darrer sòtan predomina l’artifici: els àtoms són molt breus, un joc d’enginy que dura el temps de guanyar un nom i que es desfà -ja no fan cap falta: són una fatiga que el món no sap ben bé com suportar.

Mireu-los: aquí, els maons del món, arrenglerats en pisos, en prestatges, repetint regularment propietats, delatant una estructura més profunda,

ja no pas matèria eterna i immutable, sinó història en els estels, rastres de tempteigs, edificis de nivells i subnivells, núvols d’incerteses, flors combinatòries.
Venim de més enllà d’aquestes peces, anem no sabem on, però quin goig, haver pogut comprendre rere d’elles la bellesa d’una lògica del món!

 

 

Homenatge als elements

tabla 43Tecnecitabla 8OxigenHomenatge als elements va néixer com a contrapunt a la vídeo-instal·lació d’Eugènia Balcells Freqüències, una pel·lícula sense fi on l’empremta lumínica que cadascun dels elements emet es fon amb les dels altres configurant així una veritable metàfora de l’origen de l’univers.

Coincidint amb la celebració de l’Any Internacional de la Química, Homenatge als elements s’ha editat en dos formats diferents: un cartell en el qual cada element està representat pel seu símbol químic i el seu espectre d'emissió propi, i una versió on cada element, imprès per separat, forma part d'una col·lecció que pot conservar-se com a tal o es pot disposar com a mural en un espai d'exposició temporal o permanent, tal i com es va presentar a l'exposició.

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

 

 

Inici Filosofia Quina cosa és la realitat La taula periòdica dels elements

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.