Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Psicologia Aproximació a la Psicologia Una psicologia humanista

Una psicologia humanista

La psicologia humanista va sorgir en la dècada dels anys 50 del segle XX com a reacció contra el conductisme i la psicoanàlisi. La seva visió integradora de l’ésser humà i la preocupació per aspectes existencials com la llibertat, el coneixement, la responsabilitat, la historicitat, van fer de la psicologia humanista una aproximació diferent a la dels corrents que pretenien reduir l’ésser humà a variables quantificables i que se centraven en els aspectes negatius i patològics de les persones. Per això, un dels teòrics humanistes més importants de l’època, Abraham Maslow, va denominar a aquest moviment La Tercera Força per mostrar el que es proposava amb aquest corrent: integrar les formes (aparentment oposades) amb que s’expressava el quefer psicològic de l’època (conductisme i psicoanàlisi).

Tot i que els enfocaments d’aquest corrent són diversos avui ens aproparem a aquells aspectes que podem considerar com a essencials i comuns. Els psicòlegs humanistes comencen destacant el caràcter únic i irrepetible de l’ésser humà, un ésser que es troba en procés cap a l’autorealització. Aquest procés necessita d’un canvi en la visió que tenim de nosaltres mateixos. Segons ells, la manera com ens identifiquem amb el nostre jo o ego és un dels diversos estats i nivells de consciència als quals podem arribar, però no és l’únic. Es tracta d’arribar a nivells de consciència cada vegada més evolucionats, més integradors. I això passa per superar l’escissió ment/cos: la psicologia humanista parteix d’un reconeixement del cos com una font vàlida de missatges sobre el que som, fem i sentim, així com mitjà d’expressió de les nostres intencions i pensaments. Funcionem com un organisme total, on ment i cos són distincions fetes només per facilitar la comprensió teòrica.

Els psicòlegs humanistes també es caracteritzen per destacar els aspectes emocionals. Consideren que la cultura occidental ha tendit a valorar la part racional sobre l’emocional, l’acció enfront de la contemplació… Això ha produït un desequilibri en el nostre organisme, que ens ha portat a desconèixer aspectes valuosos de nosaltres mateixos o a subestimar-los. El cultiu d’aspectes emocionals, intuïtius, contemplatius és la millor manera de restablir l’equilibri.

I què passa amb les relacions? Per als psicòlegs humanistes l’altre adquireix un enorme valor. El reconeixement de l’altre més enllà d’un objecte o d’un mitjà per arribar als nostres propòsits personals, constitueix un dels èmfasis principals d’aquest corrent. Si no som capaços de veure en l’altre un ésser total, si només el considerem en funció de la utilitat que tingui per a nosaltres, estem establint barreres que impedeixen la comunicació plena i autèntica.

Hem parlat d’autorealització, d’integració, d’emocions, de comunicació… Com es poden cultivar? La importància que els psicòlegs humanistes donen al joc i a la creativitat és essencial. Per això, avui us proposo una sèrie d’oportunitats per jugar i per fer-ho creativament… Comencem entrant a la pàgina de Creativos Online.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.