Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

La mort de Descartes



La mort de René Descartes (La Haye en Touraine, 1596- Estocolm, 1650), el gran filòsof i matemàtic francès, te tints tragicòmics. La publicació del seu Discurs del mètode (1637) li va atrogar fama i prestigi arreu d’Europa. Tant va ser així, que la reina Cristina de Suècia el va cridar a la seva cort per conèixer en primera persona el seu pensament. Descartes va mostrar serioses reticències i així ho va manifestar en una carta escrita el 31 de març de 1649:"La mala sort que ha acompanyat tots els viatges que he fet en els darrers vint anys em fan creure que només em falta trobar en el camí lladres que em despullin o un naufragi que em tregui la meva vida. (...) Us demano si us plau que, sense disgustar a la reina Cristina, pugui ser dispensat d'aquest viatge." Finalment, però, va haver d'optar per emprendre el viatge. I en mala hora...

La reina volia aprendre filosofia, és cert, però no podia desatendre els assumptes d'estat, que li portaven tot el dia, de manera que va obligar Descartes a aixecar-se a les cinc de la matinada per rebre les seves lliçons. Les conseqüències d'estar diverses setmanes aixecant-se de matinada en el clima més inclement de tot Europa, amb el fet afegir que, per arribar al palau, Descartes havia de travessar la ciutat, va portar conseqüències irreparables: Descartes va emmalaltir de pulmonia i va morir en el més profund de l'hivern suec. Corria el mes de febrer de 1650. D'haver aguantat mes i mig més, hauria arribat a complir 54 anys.

 

 

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.