Alexandre el "gran" es troba amb Diògenes el "gos"

Diógenes de Sínope (Sínope, aprox. 391 aC - Corint, 323 aC) es va haver d'exiliar de la seva ciutat natal i es va traslladar a Atenes, on es va convertir en deixeble d'Antístenes, el més antic pupil de Sòcrates. Va ser el primer en considerar-se a si mateix "cosmopolita" en lloc de "ciutadà" d'una ciutat o d'un Estat. Vivia com un rodamón pels carrers d'Atenes, convertint la pobresa extrema en una virtut. Vestit amb un mantell (tribon) i caminant amb els peus nus, vivia en una àmfora gegant per cereals (pithos). Les seves úniques pertinences eren un bastó, un sarró i un bol (fins un dia que va veure un nen bevent aigua amb les mans).

Segons la tradició antiga, Diògenes es va veure obligat a abandonar Sínope, perquè el seu pare o ell mateix (o tots dos), es van dedicar a invalidar monedes, malmetent-les amb un punxó. Arran de tot això el seu pare va ser empresonat i Diògenes va haver de fugir, o bé va ser exiliat, no se sap amb certesa. "Ells em condemnen a anar-me'n i jo els condemno a ells a quedar-se", va ser el seu irònic comentari. A questa anècdota l'explica Diògenes Laerci a partir d'una consulta a l'oracle que va donar com a resposta "invalidar la moneda en curs", resposta que com totes les de l'oracle era enigmàtica perquè oferia diverses intrerpretacions, al menys tres: falsificar la moneda, modificar les lleis o transmutar els valors.

Multitud d'anècdotes mostren el seu menyspreu de les riqueses i de les convencions socials. Una de les més cèlebres ens la presenta també Diògenes Laerci i narra l'encontre de Diògenes amb Alexandre Magne. Quan l'emperador es va presentar amb un majestàtic "soc Alexandre el gran", Diògenes va respondre: "jo sóc Diògenes el gos". El desconcertat Alexandre, coneixedor de la fama que acompanyava a Diògenes, li va preguntar què podia fer per ell. Diògenes li va respondre que s'apartés una mica perquè li feia ombra...