Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Pretextos per filosofar Curiositats filosòfiques Pensament antic Protàgores guanya i perd el mateix judici

Protàgores guanya i perd el mateix judici



Protàgores d’Abdera (Abdera, aprox. 485 aC - 411 aC) va ser, sense cap dubte, un dels sofistes més importants de l'Antiga Grècia. Va ser acusat d’impietat perquè, segons sembla, va escriure un tractat (Sobre els déus) que posava en dubte la seva existència. Diògenes Laerci recull les seves primeres paraules: "Respecte als déus no puc conèixer ni si existeixen ni si no existeixen, ni quina sigui la seva naturalesa, perquè s'oposen a aquest coneixement moltes coses: la foscor del problema i la brevetat de la vida humana". Més que d’ateisme, Protàgores està fent professió d'agnosticisme, però sigui com sigui va ser acusat davant dels tribunals.

Qui va ser l'acusador? Aristòtil cita un tal Evatlo, un antic deixeble (segons Diògenes Laerci) de Protàgores enemistat amb el seu mestre i a qui devia els seus honoraris... Evatlo va acudir a estudiar oratòria amb el millor, és a dir, amb Protàgores. Va al•legar Evatlo que no tenia diners per pagar l'ensenyament, i Protàgores va acceptar ensenyar-lo, sempre que Evatlo li abonés els seus honoraris després de guanyar el seu primer judici. Un cop acabada la instrucció, Evatlo es va negar a participar en cap judici, per no haver de pagar a Protàgores. Però el mestre li va dir:

- Evatlo, et demandaré als jutges pel que em deus. Si perds el judici hauràs de pagar-me perquè a això t'hauran condemnat els jutges i hauràs d'acatar la sentència. Si el guanyes, hauràs guanyat el teu primer judici i per tant igualment hauràs de pagar-me, perquè així ho vam acordar.

Però Evatlo, adonant-se de la paradoxa va respondre:

- Encara que em demandis no et pagaré, perquè si guanyo, llavors hauré d'acatar la sentència i no hauré de pagar-te, i si perdo, llavors no hauré guanyat el meu primer judici i per tant no tindré obligació de pagar-te...

El cert, però, és que Protàgores va acabar sent condemnat al desterrament, sota l'acusació d'asebia o impietat (la mateixa amb la qual Sòcrates seria condemnat a mort, uns trenta anys després).

 

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.