Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

polMiquel Martí i Pol 
(Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003)


Què seriem sense l'adolescent que ens vetlla...


No trobaràs l'adolescent perdut

No trobaràs l’adolescent perdut
ni entre papers ni al fons de cap calaix
amb molts objectes plens de pols i oblit.
L’únic indici cert i sorprenent
se’t revela a la pell, si la contemples
amb ulleres de vell, sense recança
ni enyor, seguint si cal la filigrana
del tosc dibuix.
Aquesta, és la clofolla;
sempre ho ha estat , i xaragalls i dunes
marors i calmes li fan de corpenta.
L’adolescent ha envellit molt amb tu,
però tossut, encara et repta i clama,
desesperat i greu com un asceta.
Ell no seria sense la clofolla
que examines sovint amb lucidesa,
potser distanciant-te de la presa
d’una vida que volen imposar-te
i has refusat.
Però, i tu? ¿Què series
sense el ferotge adolescent que et vetlla,
provocatiu i exigent? Qualsevol
cop de vent et faria trontollar
i perdre l’equilibri. No hi ha mar
sense platja, ni terra sense cel.
No busquis més, endreça bé els calaixos,
desa els papers i escriu quan ell et dicti.

Suite de parlavà


Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.
I més d'un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d'una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

L'arrel i l'escorça

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.