Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Il·lusió

intospaceEl terme "il·lusió" procedeix de la paraula llatina illusio, que deriva de illudere que significava "mofar-se de", "burlar-se de..." I aquest vocable provenia de ludere i volia dir "jugar". La vida és un joc, un joc d'il·lusions projectades que hem d'aprendre a viure com una cosa irreal, d'aquí ve "il·lusionista", aquell que ens convida a divertir-nos... Però a Espanya, a partir del segle XIX, es va anar estenent el binomi "il·lusió = esperança"... I ja sabeu que per als grecs l'esperança era un mal, perquè ens convida a l'immobilisme i perquè converteix els somnis en pseudorealitats que creiem que poden ser viscudes.

Vivim en somnis, i si creiem que els somnis són reals, el somiador també ho ha de ser.
M'agrada parlar de "il·lusió", allò que els hindús anomenen "maya", però no com allò oposat a la realitat (això seria l'irreal), sinó com el que sembla real i no ho és. Una il·lusió és una mentida que sembla real... Fins els més escèptics somien i creuen, mentre ho fan, que els seus somnis són la realitat. Després, quan desperten al matí, veuen que allò somiat va ser només una projecció, una pel·lícula interior...

Igual que el somni parla de nosaltres mentre dormim, quan despertem també vivim un altre tipus d'il·lusions que parlen de nosaltres: de les nostres ambicions, de les nostres pors, de les nostres mentides ... d’allò que no existeix i que serveix per construir relacions temporals i espacials.

Adonar-nos que no importa allò que no existeix perquè és il·lusori ens obre la porta de la celebració, de la gratitud i del joc.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.