Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Història de la filosofia Renaixement La contrarreforma catòlica

La contrarreforma catòlica.

Concili de TrentoLa ràpida difusió de la Reforma protestant per Europa va convèncer les autoritats religioses de la necessitat de frenar-ne l’expansió. Per aconseguir-ho es van proposar dos camins: la persecució dels protestants i la reforma de l’Església.

Per perseguir els qui es desviaven dels dogmes de l’Església, l’any 1542 el papa va restablir la Inquisició, sobretot a Itàlia i a Espanya. La Inquisició era un tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar els heretges.

Els sospitosos d’heretgia eren sotmesos a un judici, anomenat acte de fe. En aquesta cerimònia els condemnats havien d’abjurar públicament de les seves creences i aleshores podien tornar al si de l’Església. Alguns dels que no es retractaven eren condemnats a la foguera.

La jerarquia eclesiàstica també va impulsar a l’interior de l’Església un moviment de renovació conegut amb el nom de Contrareforma. Tenia com a objectiu corregir els errors propis i sobretot, defensar els dogmes de la fe catòlica.

Un exemple de la renovació interna va ser la portada a terme per alguns nous ordres religiosos com els teatins, els caputxins i els jesuïtes, entre d’altres. Els jesuïtes hi tingueren un paper molt destacat ja que esdevingueren la punta de llança del catolicisme i del papat i, a més, foren els que van frenar l'èxit dels protestants.

L’ordre dels jesuïtes, fundada per sant Ignasi de Loiola (Loiola, Guipúscoa 1491-Roma 1556), estava sotmesa a una disciplina molt rígida; els seus membres estaven i estan sota l'obediència del General de l'ordre i també del Papa. La seva teologia era totalment contrària a la dels protestants, doncs creien que la salvació s'aconseguia amb la fe i les obres; creien també en el lliure arbitri i s'oposaven a la predestinació. Es van dedicar a l'ensenyament en les diverses branques del saber: ciències, dret i teologia. Al mateix temps van fundar col•legis i universitats per tota Europa. També els moviments místics van contribuir a la renovació espiritual de la vida religiosa, tot fent ús de la meditació i la imaginació per aproximar-se a Déu; els carmelitans descalços, Santa Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu, en són un bon exemple.

Però els principis de la Contrareforma es van concretar al concili de Trento, que es va inaugurar l’any 1545 amb l'objectiu de restablir la unitat dels cristians. Durà fins a 1563, encara que amb intermitències, però l’època més fructífera van ser els anys 1562 i 1563, en part degut a les intervencions dels teòlegs jesuïtes. Fou aleshores quan s'establiren dues menes de decrets: els “dogmàtics”, que feien referència als principis de la fe, i els “disciplinaris” com l'obligació de celibat per part dels clergues, l'abolició de tots els abusos en relació a les indulgències i els deures que havien de complir els religiosos que s'ocupaven de la cura de les ànimes.

El concili va acabar-se amb la introducció d'un jurament de fidelitat, que tots els sacerdots havien de pronunciar, i amb “l’Índex de llibres prohibits” per tal d'impedir la difusió d'escrits contraris a la doctrina catòlica.

Tot i això el cisma en el si del cristianisme va ser inevitable i va dividir Europa en dos móns: el de la Reforma i el de la Contrarreforma. Ara, gairebé 500 anys després, aquella divisió es manté ja que uns setanta milions de persones professen la interpretació luterana del cristianisme.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.