Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Filosofia política.

EuropaSegleXVIDurant el Renaixement, el mapa d’Europa es presenta com un mosaic ple d’incipients estats nacionals, de repúbliques urbanes i de principats laics i eclesiàstics. Tot plegat planteja la necessitat d’una renovació política i no trigaran en aparèixer veus amb plantejaments diferents sobre quin és el fonament de l’Estat i quina és la millor forma de convivència entre els humans.

MaquiaveloUna de les respostes amb més ressonància històrica serà l’Historicisme de Maquiavel (1469-1527). A la seva obra més important, El Princep (1513), porta a terme l’anàlisi de la comunitat política i de l’essència del poder i reclama el retorn als orígens històrics per renovar-se i fugir de la decadència.

Maquiavel defensa la necessitat d’un Estat fort i cohesionat com a solució a la debilitat i fragmentació dels petits estats italians. Considera que la força és l’origen de tot principat i per això defensa de l’Absolutisme. Els interessos de l’Estat passen a primer terme.

En aquest context, la figura del príncep és essencial. Resumint molt podríem dir que no ha de ser virtuós, però que ho ha de semblar. Aconsella als prínceps que han de ser estimats i temuts a la vegada.

A pesar que el pensament de Maquiavel ha donat peu a l’adjectiu “maquiavèl·lic”, l’autor italià mostra més aviat un profund coneixement de la psicologia humana, de la realitat històrica que va viure i un sentit comú ple de pragmatisme que ha arrelat entre molts homes de negocis.

BodinPerò serà Jean Bodin (1530-1596) qui marcarà les línies generals de l’Estat absolut caracteritzat per un govern central i per administracions locals. Bodin defensa que el poder del rei és d’origen diví, sense límits ni controls. Aquest poder es recolza en la presència constant de l’exèrcit, en el pagament d’impostos i en un cos de funcionaris.

moreUna altra concepció de l’estat que va ser molt difosa durant el Renaixement serà el Jusnaturalisme. El seu principal teòric va ser Thomas More (1480-1535), qui a la seva obra Utopia busca el fonament últim que dóna força i valor a una comunitat i el troba en la llei natural.

More proposa un estat ideal que es caracteritza per l’existència d’una democràcia representativa amb un príncep amb càrrec vitalici. L’organització social de la seva societat es basa en la igualtat tot i que admet l’esclavisme (captius de guerra o criminals) i la tolerància religiosa.

GrootUn altre autor molt importants dins del Jusnaturalisme va ser Hugo Grotius (1583-1645). La seva obra De iure belli ac pacis (Les lleis de la guerra i de la pau), constitueix el primer tractat sobre dret internacional i presenta importants idees sobre l'ordenament jurídic de la guerra.

Segons Hugo de Groot, el dret internacional prové del dret natural i del dret de gents. El dret internacional és independent de la teologia o de l'existència de Déu, el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per Hugo Grotius el Dret De Gents és el dictat de la recta raó i existiria encara que Déu no existís. Això significa que allò que és natural és racional.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.