Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Història de la filosofia Pensament medieval El paper de les universitats

El renaixement urbà i el paper de les universitats.

Laurentius de VoltolinaA partir del segle XI a Europa va tenir lloc un autèntic renaixement de les ciutats i de la vida urbana. Gràcies a les millores tècniques, al desenvolupament del comerç i de l'agricultura i a l'obertura de noves vies de comunicació, es va produir una important revolució en la vida urbana que va transformar la societat feudal.

Els reis, els nobles i els eclesiàstics atorgaven als habitants de les ciutats (burgs) llibertat personal i una sèrie de drets, com el de celebrar mercats o el d’establir el seu govern. Així es va formar un nou grup social, la burgesia (els habitants dels burgs), persones dedicades al treball artesà i al comerç que no depenien de cap senyor feudal. La base de la seva riquesa era els diners que guanyaven amb el seu treball, amb la venda dels seus productes o a través dels beneficis que generaven els seus negocis.

I en un món on les relacions socials i econòmiques són cada cop més complexes, es fa imprescindible el coneixement de l'escriptura, l'aritmètica i el dret. Així que la cultura de l’Antiguitat, que s’havia conservat per a la posteritat als scriptorium dels monestirs gràcies a la tasca de reproducció i de conservació dels textos sagrats i d'obres clàssiques llatines, no podia mantenir-se enclaustrada per més temps i arriba a les ciutats.

A partir del segle XI els ajuntaments i els bisbats crearan escoles a les ciutats. La gran afluència d’estudiants impulsarà els mestres i els estudiants a organitzar-se en corporacions -semblants als gremis- anomenades universitats a partir de 1221, tal com feien els altres oficis, per poder defensar la seva autonomia i els seus privilegis.

Aviat, els poders públics i les esglésies locals s'adonaren de les seves potencialitats i intentaran el seu control. Les universitats, per tal d'alliberar-se d'aquesta pressió van buscar la protecció del papa i fou així com la majoria d'elles van quedar sota el control de dominics i franciscans. Aquests, persones d'una formació completíssima, ocuparan les principals càtedres per intentar mantenir la religiositat a les ciutats, combatre les heretgies -els càtars especialment- i respondre als nous problemes teològics i ètics que els canvis socials i de mentalitat estaven generant. Finalment, i no abans d'una gran vaga (1229-1231), la butlla del Papa Gregori IX permet a les universitats aconseguir la desitjada autonomia i obtenir la seva Carta Magna.

A les universitats, que eren pròpiament una "federació" d'escoles, s'establia la divisió en quatre facultats: arts (on s'ensenyava el trivium -gramàtica, retòrica i dialèctica- i el quadrivium -aritmètica, geometria, música i astronomia-, que eren els estudis inicials i es lliurava el títol de batxiller -cap als 19 anys- i, dos anys després, el de llicenciat), medicina, teologia i dret (que atorgaven el títol de doctor). Cada facultat estava dirigida per un degà i al capdavant de la universitat hi havia el rector.

La Universitat de París es va convertir en la universitat més important d'Occident, destacava en l'ensenyament de la filosofia i de la teologia. Allí s'ordenava el món del pensament medieval, París era la més acabada representació de la universitas litteratum, la universidad de les ciències i el coneixement. A París, per exemple, va tenir lloc la pugna ideològica entre Bernard de Claraval i Pere Abelard (segle XII), sobre el problema dels universals, i a París va haver d'anar a estudiar Tomàs d'Aquino, el més gran teòleg medieval, sota les ordres d'Albert Magne, el més important teòleg de la generació immediatament anterior.

La Universitat de Bolonya va destacar pel dret. A aquella ciutat de la Itàlia central s'havien conservat còpies del Corpus Iuris Civilis, la majestàtica col·lecció jurídica recopilada per ordre de l'emperador Justinià, i que a finals del segle XI el monjo Irneri va redescubrir posant-lo novament de moda a tota Europa. Així que la universitat de Bolonya es va convertir en la seu principals dels estudis de dret gairebé fins al segle XVI.

I per a l'estudi de la medicina destacava l'escola de medicina de Salern, ubicada al sud d'Itàlia. A aquella ciutat van arribar escrits mèdics recopilats pels sacerdots, així com les tradicions mèdiques d'àrabs i jueus, molt més empíriques i tolerants que les tradicions mèdiques cristianes. Així que els salernitans van cobrar fama de ser metges pràctics i la seva escola de medicina va ser referent fins el segle XIV. Hem dit escola de medicina de Salern, perquè no es tractava pròpiament d'una universitat, més aviat podríem dir que era una facultat en el sentit modern, però amb tot dret la podem considerar una de les primeres universitats medievals.

Els alumnes i els professors, que arriben de tot arreu, es distribuïen per "nacions". Al segle XIII assistim a la consolidació de les llengües nacionals i la seva utilització com a vehicle literari, no obstant això, el llatí es manté com a llengua culta de comunicació. L'evolució del mètode emprat a les escoles com a resultat de la pràctica docent, anirà subtituint l'antic esquema del trivium i del quadrivium, i, en el segle XI, es comença a utilitzar el que serà el nou mètode de l'ensenyament filosòfic: la lectio (comentari de textos com ara la Sagrada Escriptura, obres dels Pares de l'Església, de teòlegs o de filòsofs antics i medievals) i la quaestio (discussió a partir d'arguments oposats sobre una mateixa “qüestió”). És un ambient efervescent d'idees, en el qual, la generalització de la utilització metodològica de la lectio i la quaestio, afavorirà l'ús de la dialèctica i el desenvolupament dels mètodes d'argumentació racional i de demostració.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.