Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Història de la filosofia Pensament medieval L'encontre del cristianisme amb la filosofia grega

L'encontre del cristianisme amb la filosofia grega.

Els peixos, símbols del cristianisme primitiuLa filosofia cristiana és una filosofia feta per cristians que intenten posicionar el contingut de la seva fe entre els altres discursos que plantejaven els grans interrogants dels humans. Els principis de la fe cristiana es van establir al Concili de Nicea (l'any 325) i es van concretar en una oració catequètica, el Credo. Es poden explicar racionalment els continguts doctrinals establerts al Credo? En fer-ho, els primers cristians van donar lloc a una teologia que recollia el llenguatge racional per excel•lència, el dels filòsofs.

  • Crec en un sol Déu, creador del Cel i de la Terra...

La defensa del monoteisme enfront del politeisme dels grecs, o el seu monoteisme vacil•lant, no era una idea essencialment contrària a la filosofia, però la idea cristiana d’un Déu creador a partir del no-res des de Parmènides havia estat rebutjada pel pensament grec. La impossibilitat que alguna cosa sorgeixi del no-res absolut era considerada per ells un principi racional inqüestionable.

  • Crec en Jesucrist, el seu únic fill... (...) assegut a la destra del Déu Pare totpoderós, des d’allí ha de venir a jutjar als vius i als morts.

Mosaic representant a JesúsLa idea de creació accentuava el poder il•limitat de déu, i és que Déu és omnipotent, totpoderós. Un Déu creador que, a més a més participa directament en l’esdevenir històric tot fent-se home. Es tracta d’una idea estranya a la filosofia grega que presenta conseqüències importants: suposa que hi ha un origen del món, un desenvolupament lineal del temps històric dirigit per Déu que arriba a la seva culminació amb el naixement de Jesús, i un final en la història, ja que la fi i el sentit de la història és la salvació dels éssers humans i el seu judici.

Aquesta concepció entra en contraposició amb la concepció de la història que tenien els grecs. Per als grecs tot existeix des de sempre i, per tant, la història és un procés cíclic que es repeteix dominat per la necessitat.

  • Crec (...) en la resurrecció dels morts...

La relació dels humans amb Déu és una relació personal. L'ésser humà està fet a imatge i semblança de Déu. L'ànima és immortal, però no és el cos una presó per a l'ànima. I al final dels temps els cossos ressuscitaran. La idea de ressurrecció és una idea estranya a la mentalitat grega. La vida entesa com un procés de purificació i la idea de la transmigració de l’ànima portava segles entre els grecs, però cap grec podria acceptar la idea de la resurrecció del cos i de l’ànima. La filosofia grega és bàsicament intel•lectualista: el pecat, l'actuar malament, no és més que ignorància. Per al cristianisme en canvi, el pecat és el fruit de dos factors: la maldat humana que inclina al pecat, i la llibertat de l'individu (lliure albir) que cedeix a tal inclinació. Cobren així sentit ple i dramàtic les idees de pecat, culpa, penediment i redempció. La filosofia grega s'havia caracteritzat per insistir en els límits del coneixement humà: ningú havia pretès arribar a la veritat absoluta i total: relativisme, escepticisme i eclecticisme.

La filosofia grega en els temps de l'Imperi romà s'havia acostumat a la pluralitat d'escoles filosòfiques. El diàleg entre les diferents escoles només és possible quan s'accepta un doble suposat: que cap d'elles posseeix la veritat absoluta i que totes elles es troben en un plànol d'igualtat pel que a fonaments i criteris de justificació es refereix. El cristianisme negava ambdós supòsits: al proclamar que posseïa la veritat revelada per Déu mateix venia a xocar amb l'actitud moderada dels filòsofs respecte del coneixement, a més, per la mateixa raó es presentava com la Veritat a seques i, per tant, situava el seu fonament i criteris de justificació en un plànol superior al de les doctrines filosòfiques amb les quals havia de dialogar.

Inici Història de la filosofia Pensament medieval L'encontre del cristianisme amb la filosofia grega

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.