Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

L'escolàstica.

 nines_ruses Com ja us heu adonat, el terme “escolàstica” està relacionat amb el terme “escola”... Però sabeu què significa? El nostre terme “escola” prové del vocable llatí schola i aquest del grec scholê, i originàriament significava ociositat, repòs, inactivitat, temps lliure... Curiós, no? Resulta que, a l’Edat mitjana, només els religiosos tenien l’”escola”, és a dir, tenien la disponibilitat per estudiar, deixant per als clergues seculars i els laics, l’obligació poc valuosa d’ocupar-se dels assumptes materials.

I el terme “escolàstic” prové del llatí scholasticus i significa “qui ensenya en una escola”. I és que els escolàstics eren els que ensenyaven les arts liberals (trivium i quadrivium) en les escoles monacals. Més tard, però, el terme es va fer servir per aplicar-lo al mestre que seguia una determinada orientació filosòfica i un mètode propi. Per això, l’escolàstica designa un sistema de pensament ensenyat a les universitats durant d’edat mitjana, encara que no és exclusiu de l’edat mitjana, i que buscava l’elaboració una teologia cristiana a través de la reconciliació de la fe cristiana amb la filosofia grega.

Els principis de la fe cristiana són els recollits a la Bíblia dels Setanta, traduïda de l’hebreu al grec a Alexandria. Aquesta Bíblia seria més tard traduïda al llatí vulgar per San Jerònim (s. V) rebent per això el nom de Vulgata. La Vulgata esdevindrà el text de referència fonamental dels pensadors llatins de l’edat mitjana. Un text, evidentment, accessible només als lletrats i que es convertirà en la base dels seus estudis. Juntament amb la Vulgata, un altre dels pilars d’estudi seran les decisions dels Concilis, els escrits dels Sants, especialment Sant Agustí, i els quatre Llibres de les sentències que Pere Lombard havia redactat cap el 1150.

Però el desenvolupament de l’escolàstica està també íntimament relacionat amb la difusió d’Aristòtil per Europa a través de les traduccions dels filòsofs jueus i àrabs (Avicenna, Averrois, Maimonides). I és que la Física i la Metafísica aristotèliques suposen una autèntica revolució entre els sectors cultes universitaris. Com conciliar la Filosofia primera d’Aristòtil amb la teologia cristiana? L’intent de reconciliació serà abordat a la Summa teològica de Tomàs d’Aquino, doctor de l’església i una de les figures més importants de la cristiandat medieval.

Abans parlàvem d’un sistema... L'escolàstica desenvolupa un mètode característic: la lectio de textos, el comentari, la questio i la disputatio o qüestió discutida.

La lectio és una explicació dels textos fonamentals quasi paraula per paraula. Els escolàstics acostumen a dividir el text en parts que es comenten detingudament parant atenció especial als problemes que puguin presentar.

Com a conseqüència de l’elaboració de la lectio, la filosofia escolàstica medieval va desenvolupar a l’inici del segle XII la quaestio. I és que un cop acabada la lectura es platejaven problemes o “qüestions” relatives al sentit del text i a les interpretacions que s’havien de donar del mateix i, més tard, independentment del mateix. Normalment es contraposaven dues opinions, cadascuna d’elles expressada per una “autoritat”. Es tractava de veure quines raons havia a favor i en contra de cada posició.

Quan només el mestre planteja les objeccions parlen de quaestio, però quan intervenen d’altres partícips en la discussió, aquesta pren la forma de la disputatio, que estava regulada per uns reglaments universitaris molt precisos.

La disputatio representa una competició, una lluita verbal entre els doctors i els seus estudiants sobre un tema teològic, filosòfic o del dret. A París, per exemple, a la plaça de la Sorbonne, o al voltant d’algun altre espai circular i davant dels espectadors, s’acostumaven a presentar aquestes disputes codificades.

Va ser sobre aquest aspecte formalista que l’edat moderna desplegarà algunes de les seves crítiques a l’escolàstica. El seu mètode corre el risc de convertir-se en una pura especulació intel·lectual, fonamentada en el comentari de textos, o en el comentari de comentaris, que es desentenia de tota referència a la realitat.

Amb la Reforma protestant del segle XVI, l’escolàstica també serà acusada arruïnar la doctrina cristiana en establir la preponderància de la filosofia antiga. Els reformadors com Luter van acusar els escolàstics d’haver hel·lenitzat la religió cristiana. Els seus adversaris ideològics van respondre que els escolàstics van cristianitzar la civilització hel·lenístic, obrint la fe a les categories del pensament antic.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.