Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

L'epopeia de Gilgamesh

sum-gilgamesh-literatureLa primera epopeia que ens ha arribat per escrit és el poema de Gilgamesh. Es tracta del text escrit més antic que es coneix, i ens regala una profunda i sàvia, antiga i actual, reflexió sobre què som i com hem de viure els humans. Escrita en acadi, llengua llunyanament emparentada amb l'àrab i l'hebreu, en aquest impressionant sistema gràfic que eren els signes cuneïformes, impresos en tauletes d'argila, ocupava en total onze d'elles amb uns tres-cents versos cadascuna, a les quals es va sumar una 12 com apèndix supererogatori.

Gilgamesh-EnkiduEns presenta a Gilgamesh, el rei de la ciutat sumèria d’Uruc, a Mesopotàmia, cap al 2600 aC. Gilgamesh no és el protagonista per les seves gestes polítiques o militars, per les seves batalles o les seves victòries, ni tan sols com una mena d'heroi nacional, sinó simplement com a home, com el representant i el model més fidedigne de cada membre del gènere humà, i seva funció essencial, que és el tema de tota l'obra, no és la conquesta ni el manteniment del poder o de la glòria, ni la prosperitat del seu poble, ni tan sols el foment de la seva cultura, sinó la recerca desesperada d'una solució al problema més terrible que a tots ens angoixa, el de la mort. La Epopeia de Gilgamesh és, abans que res, el drama de la condició humana, personificada en el vell rei d'Uruk amb les seves aventures, els seus somnis, les seves esperances, els seus esforços, les seves penes i, al final, el seu fracàs resignat.

Al principi apareix com el majestuós rei d'Uruk, adulat i pròsper, espècie de superhome a qui la seva força singular se li ha pujat al cap i que no pot evitar creure superior i tiranitzar a aquells que l'envolten, fins al punt que els déus, alertats per les queixes dels homes, es decideixen a intervenir i consulten al més actiu i intel·ligent d'ells, Enki, que, recorrent a un subterfugi psicològic, dóna a Gilgamesh una mena de sòsia, un rival de la seva mateixa talla i poder, Enkidu, per privar-lo de la convicció de la seva singularitat i servir de derivatiu als seus excessos. Després d’una lluita terrible, Gilgamesh presenta a Enkidu a la seva mare i el fa part de la seva propia familia ja que ell no en té una de pròpia.

Així que les sis primeres tauletes narren la recerca de la glòria per part de Gilgamesh i del seu amic Enkidu (la lluita ferotge contra el mostre Humbaba, protector dels boscos; la lluita contra el toro del cel...).

A la tauleta 3 (columa 4), podem llegir:

"Si caic, hauré conquerit la fama. La gent dirà: Gilgamesh va caure lluitant contra el fer Humbaba! ... Estic decidit a penetrar en el bosc dels cedres. Fins ara és feliç el meu cor: sento aquest cant, veig una flor, vull fundar tota la meva glòria."

Però Enkidu, un cop ha obtingut glòria i fama, mor.

En les altres sis tauletes, Gilgamesh plora el seu amic, ja no cerca la glòria efímera sinó la immortalitat, una recerca infructuosa que també acaba en frustració perquè l'ésser humà no pot escapar a la mort.

A la tauleta 10 (columna 3) podem llegir el següent:

"Gilgamesh, per què vagues d'un costat a un altre? No aconseguiràs la vida que persegueixes. Quan els déus van crear la humanitat, van decidir que el seu destí fos morir i van reservar la Vida per a si mateixos. Tu, Gilgamesh, omple't el ventre, gaudeix de dia i de nit. Celebra cada dia una alegre festa, balla i juga dia i nit. Posa't vestits flamants, renta't el cap i banya't. Atén el nen que t'agafa de la mà i alegra't, alegra't abraçant la teva dona. Ja que aquest és el destí de l'home."

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.