Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Els presocràtics

presocraticosCap al segle VI aC, a Grècia, un conjunt d’homes, anomenats actualment presocràtics, comencen a buscar explicacions que, sense recórrer als mites, donin resposta als grans problemes que preocupen els éssers humans. Comencen a investigar, així, si darrere la pluralitat de canvis que observem en la natura, inclosa la nostra pròpia vida, hi ha una realitat bàsica que mai no canviï. La seva preocupació bàsica és ontològica, busquen l'essència o arché de les coses, del món, així com explicar el seu origen. Aquests homes es coneixen amb el nom de filòsofs o savis.

Segons Aristòtil, Tales de Milet, s. VII aC., fou “el primer filòsof" i, més tard, Pitàgores, s.VI aC., és el primer que s’atribueix a si mateix aquest nom per designar el seu “ofici” de savi. Filòsof i filosofia són dos noms que provenen del grec: philos vol dir “amic", o, millor encara, “amant", "aficionat”; i sophos/sophia seria "savi/saviesa".

Per què presocràtics? Se sol anomenar presocràtics als filòsofs grecs anteriors a Sòcrates (mort a l’any 399 aC), tot i que aquesta denominació no és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis d'ell i no anteriors (els pluralistes).

 

Què és l'Areté?

Què és l'Areté?

Què és això de l'Areté? Actualment traduïm el terme areté amb la paraula "virtut", però per ser més fidels al seu significat originari hauríem de dir "excel·lència". I què significa "excel·lència"? Tota funció natural que se realitza perfectament (i no només les aptituds pròpiament morals) és una areté, una virtut. Així,...

Del mite al logos

Del mite al logos

Del mite al logos. El mite relata una història sagrada, un esdeveniment primordial que va tenir lloc en el començament del temps, ab initio i que, en tant que sagrada, constitueix la realitat per excel·lència. És a dir, el mite és el relat de l’aparició d’una nova situació còsmica ocorreguda ab...

L'aparició de la "polis"

L'aparició de la "polis"

L’aparició de la polis representa, en la història del pensament grec, un aconteixement decisiu. Dos aspectes clau en la consolidació de la polis són la preeminència que adquiereix la paraula i l’aplicació del concepte d’isonomia a les relacions humanes que conformen la polis: 1. La paraula adquireix una extraordinària preeminència sobre...

Logos i Tao

Logos i Tao

Logos i Tao. A Grècia, Heràclit (segle VI aC) va establir una distinció fonamental entre allò que les coses semblen ser i allò que són realment. Considera que existeix un Logos universal que regula la contínua i aparent transformació de la realitat. Tot canvia (panta rei) encara que tot és, en última...

Ti esti

Ti esti

Ti esti. Una de les grans preguntes de la filosofia ha estat i continua sent: Què és això? (en grec Tí esti). Quan preguntem què és això, de manera “automàtica” apareix a la nostra ment el concepte universal i creiem que amb ell ja estem dient allò que la cosa és... Moltes...

Preceptes pitagòrics

Preceptes pitagòrics

Preceptes pitagòrics. La comunitat pitagòrica, tenia un caràcter filosòfic, científic i religiós, i es basava en un ideari comú fonamentat en tot un cos de doctrines sobre l’ésser humà, l’ànima, la societat, el cosmos,… ideari que requeria necessàriament de l’estudi, de la reflexió filosòfica i de l’especulació matemàtica i cosmològica. Però,...

Es pot ensenyar l'areté?

Es pot ensenyar l'areté?

Es pot ensenyar l'Areté? Protàgores es un diàleg de Plató que planteja la connexió entre la saviesa (sophia) i la virtut (areté)... I es preocupa per una gran qüestió pedagògica: Si només el savi és virtuós, la saviesa o virtut del savi és ensenyable? Però millor començar pel principi, de quin tipus...

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.