Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Dualisme antropològic:

El mite del tir alat

És, doncs, semblant l'ànima a certa força natural que manté units un carro i el seu auriga, sostinguts per ales. (...) En primer lloc, tractant-se de nosaltres, el conductor guia una parella de cavalls; després, dels cavalls, l'un és bell, bo i constituït d'elements de la mateixa índole, l'altre està constituït d'elements contraris i és ell mateix contrari. En conseqüència, en nosaltres és necessàriament dura i difícil la conducció.

(...)  Tota ànima (...)  quan és perfecta i alada, vola per les altures i administra tot el món, en canvi, la que ha perdut les ales és arrossegada fins que s'apodera d'alguna cosa sòlida on s'estableix prenent un cos terrestre que sembla moure's a si mateix a causa de la força d'aquella, i aquest tot, ànima i cos units, es diu ésser vivent i té el sobrenom de mortal. (...) Considerem la causa de la pèrdua de les ales, i per la qual se li desprenen a l'ànima. És com el que segueix.

La força de l'ala consisteix, naturalment, a portar cap amunt el pesat, elevant-se per on habita la raça dels déus.(...) Ara bé: el diví és bell, savi, bo, i tot el que és d'aquesta índole, és a dir, doncs, el que més alimenta i fa créixer les ales; en canvi, allò vergonyós, allò dolent, i totes les altres coses contràries a aquelles, les consumeix i les fa morir...

Plató, Fedre, 246 d

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.