Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Graus de coneixement:

El símil de la línia

— Agafa, doncs, una línia que estigui tallada en dos segments desiguals, i talla una altra vegada cada segment segons la mateixa proporció, el del gènere visible i el de l’intel·ligible, i tindràs -segons la claredat i foscor de cadascun- en el visible un primer segment: les imatges.

Anomeno imatges abans que res les ombres, després les visions que es formen en les aigües i en

aquelles coses que són sòlides, llises i brillants, i tot el que és semblant a això, m’entens?

— Sí que t’entenc.

— En l’altre segment, doncs, posa allò que s’assembla a això: tant els animals que ens envolten com allò que està plantat i el gènere sencer de les coses elaborades.

— Ho poso —digué.

— Potser voldries també admetre -vaig dir- que el que és visible es divideix en veritat i en manca de veritat, de manera que la imatge té la mateixa relació respecte a allò que imita que la que té allò que s’opina respecte a allò que és conegut?

—Sí, certament -digué.

— Doncs, considera també, a més, la manera de dividir el segment de l’intel·ligible.

— Com?

— De manera que l’ànima es vegi obligada a buscar una de les parts tot servint-se, com d’imatges, d’aquelles coses que abans eren imitades, a partir d’hipòtesis i anant no cap al principi sinó cap a la conclusió; però considera la segona part, partint també d’una hipòtesi -per arribar a un principi no hipotètic- i sense les imatges d’allò, fent el camí amb aquelles idees soles i a través d’elles.

Plató, República, 509d - 510b

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.