Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Característiques de les idees:

Les idees són immutables i es capten només per l’enteniment

—Passem, doncs —va prosseguir— al tema tractat a l’argument anterior. La realitat en si, del ser de la qual donem compte en les nostres preguntes i respostes, es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic estat o cada vegada de forma diferent? Allò igual en si, allò bell en si, la realitat en si, cada cosa, la seva essència, admet un canvi qualsevol? O constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si mateixes una única forma, sempre es presenten d’idèntica manera i en idèntic estat i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap tipus de canvi?

—Necessari és, Sòcrates —va respondre Cebes—, que es presenti d'idèntica manera i en idèntic estat.

—I què passa amb la multiplicitat de les coses belles, com per exemple, homes, cavalls,

mantells o d'altres coses, siguin quines siguin, que tinguin aquesta qualitat, o que siguin iguals, o amb totes aquelles que reben el mateix nom que aquestes realitats? Potser es presenten en idèntic estat, o tot el contrari que aquelles, mai no es presenten, sota cap aspecte, per dir-ho així en idèntic estat, ni amb si mateixes ni entre si?

—Així passa amb aquestes coses —va respondre Cebes: mai no es presenten de la mateixa manera.

—I aquestes últimes coses, no es poden tocar i veure i percebre amb els altres sentits, mentre que aquelles que sempre es troben en el mateix estat és impossible d’aprehendre-les amb altre òrgan que no sigui la reflexió de la intel·ligència, car són invisibles i no poden ser percebudes per la vista?

—És completament cert allò què dius —va respondre Cebes.

—Vols que admetem —va prosseguir Sòcrates— dues menes de realitats, una de visible i una altra d’invisible?

—Admetem-ho.

—I que la invisible sempre es troba en el mateix estat, mentre que la visible mai no ho

està?

—Admetem també això —va respondre Cebes

Plató, Fedó, 78 d


Ara bé: segons jo veig les coses, es poden en primer lloc establir les següents divisions. Quin és l'ésser etern que no neix mai i quin és aquell que neix sempre i no existeix mai? El primer és après per la intel·ligència i el raciocini, doncs és constantment idèntic a si mateix. El segon és objecte de l'opinió unida a la sensació irracional, ja que neix i mor, però no existeix mai realment.

Plató, Timeu 27 d

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.