Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Context de Plató.

Plató viu al llarg de l’època clàssica. Aquest període, juntament amb la influència dels filòsofs presocràtics, incidirà doblement en el pensament de Plató.

agoraLes classes mitjanes sota l’impuls de Clístenes (s. VI aC) i la direcció de Pèricles (s. V aC), van aconseguir donar-se una forma original de govern: la democràcia. Els ciutadans d’Atenes es governaven a partir de les decisions que prenien reunits en assemblea, és a dir, a l’àgora els homes havien de parlar per tal d’arrivar a acords. Aquest aspecte és molt present a Plató ja que s’enorgulleix de ser atenenc i dóna al diàleg un protagonisme especial com a mètode filosòfic; però no està d’acord amb un sistema com el democràtic, capaç de cometre la injustícia de condemnar a mort Sòcrates. Tampoc li agradarà el sistema oligàrquic dels 30 tirans... Per això, un dels seus objectius serà investigar una forma de govern on la justícia sigui possible i això passa per aconseguir que els individus, en el desenvolupament de les seves capacitats, aconsegueixin la màxima expressió del seu talent. Arribarà així a plantejar la seva teoria de quina ha de ser l’organització social que permeti una societat justa, i trobarà la resposta en la figura del filòsof rei.

L’ambient filosòfic que envoltava Sòcrates era la sofística. Aquests pensadors, defensors de la retòrica com a mètode per fer valdre els seus arguments, eren partidaris del relativisme (no existeixen veritats absolutes) i l’escepticisme (en cas que existís la veritat, aquesta no podria ser coneguda). Plató tampoc pot estar d’acord amb aquest plantejament. De ser així, el seu sistema polític mai podria ser una realitat. Hem indicat que un dels objectius filosòfics de Plató serà intentar aconseguir una organització de la polis en la qual la justícia sigui un fet i això passa per reivindicar l’existència d’un coneixement vàlid universalment i d’un àmbit de la realitat en el qual existeixi la veritat. Plató troba aquest àmbit en el món de les Idees. Aconsegueix reconciliar l’esdevenir d’Heràclit (l’àmbit del món sensible, individual, contingent i canviant) amb l’Ésser de Parmènides (l’àmbit del món de les Idees, l’àmbit de la veritat universal, necessària i immutable).

Plató tampoc poc acceptar la visió de la realitat que tenen els atomistes. Per aquests la realitat es redueix a àtoms, moviment atzarós i buit. Plató, en canvi, creu que l’ordre no pot provenir del desordre; introdueix, així, entre la matèria caòtica i les Idees exemplars, l’acció d’una intel·ligència ordenadora: el Demiurg.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.