Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Què és conèixer.

matrix-boxQuè vol dir conèixer? El diccionari ens ofereix una definició que agradaria al propi Plató. Conèixer és “formar-se o tenir una idea més o menys completa d’algú o d’alguna cosa”. Molt bé, direu, però com es forma aquesta idea més o menys completa? Recordo una vegada que la meva neboda Yura, tenia uns 4 anys, intentava explicar-me per telèfon què era un “cogombre” tot i que no recordava com es deia:

-Què és això? Li vaig preguntar...

-Ah! Ja sé què és això... Això és allò de color verd, que és així (suposo que estava dibuixant-lo amb les seves mans) i que es menja... És una verdura...

Yura tenia la Idea però no recordava amb quina paraula s’hi podia referir, així que, d’una manera més o menys exacta, es va dedicar a descriure, a classificar aquella realitat per a la qual no trobava paraula, i a establir possibles relacions...

Podem conèixer alguna cosa sense conèixer la seva idea? I podem conèixer una idea sense conèixer la seva relació essencial amb la resta d’idees i, especialment, amb la idea de Bé? Conèixer no és semblant a relacionar, establir contacte entre estrats de diferent profunditat en una relació que va d’allò fundat cap al seu fonament?

Plató distingeix 4 grans graus de coneixement o d’aprofundiment en la recerca del fonament de la realitat sensible... Segons Plató, el desenvolupament de la ment humana, en el seu recorregut des de la ignorància fins el coneixement autèntic, passa per dos moments: el de la doxa (opinió) i el de l’episteme (ciència).

rorschachQuan observen una taca de Rorschach, en realitat què estem fent? Plató diria que conèixer és identificar la idea en allò particular, però com que allò particular és ambigu, ens trobem que diferents idees conviuen i s’alternen... I això ens confon...

Quina actitud podem adoptar davant una realitat sensible particular? Avui, si m’ho permeteu, us ho explicaré amb un exemple: imaginem que hem de preparar un examen. Podem adoptar diverses actituds:

eikasia1. Ens limitem a memoritzar la informació que hem trobat sobre l’examen. El problema es presenta quan el professor ens demana que establim relacions... Aquesta forma de coneixement seria segons Plató l’eikasia, la imaginació. Creiem que sabem però en realitat el nostre coneixement es fonamenta en l’estudi d’un únic cas... Com quan pensem que la lluna és del tamany d’una moneda o que ficar-nos la samarreta del revés ens portarà sort. Parlant en termes de probabilitat diríem que estem molt lluny de la fiabilitat...

pistis2. Un plantejament més profund és el de classificar la informació del text. Això ens permet establir diferents aspectes a relacionar i tenir una visió més global d’allò que estudiem... Plató anomena a aquest grau de coneixement pistis, creença. En el nostre exemple seria adonar-nos que els objectes quan estan més a prop semblen més grans i que quan s’allunyen sembla que s’empetiteixen... O que el fet de posar-nos una samarreta del revés a partir d’una experiència prèvia que vam considerar de sort no garanteix que la relació de causa efecte que hem establert sigui la correcta. Ara ens apropem a un alt grau de probabilitat, però mai serà del 100%.

dianoia3. Però tornem al nostre examen... Un grau d’aprofundiment major en l’estudi del nostre examen es produeix quan som capaços de relacionar cada fragment de la informació amb la resta i amb d’altres fonts d’informació. A això Plató ho anomena, dianoia, raonament discursiu; tot i que ell reserva aquest grau de coneixement a les entitats matemàtiques. Aquí el grau de probabilitat és ja del 100% però encara depenem de la matèria ni que sigui amb un alt grau d’abstracció...

4. L’exemple anterior és autèntic coneixement, però un fragment del tot no és encara el tot. Només quan relacionem allò que estudiem amb el tot, podem parlar d’autèntic coneixement, de coneixement necessari i universal. Ja veieu que no he estat capaç de representar aquest coneixement absolut i omnicomporensiu. És com ser capaços de trobar el centre de totes les circumferències. Plató ho anomena noesi, intuïció pura. Estem en presencia de la idea i en presencia de la relació que aquella idea estableix amb el tot d’idees.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.