Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Els dos móns.

platonicsolidsQuan considerem la relació que Plató estableix entre els dos móns i afirmem que el món sensible és una còpia imperfecta del món de les idees, ens trobem davant del problema de la duplicació de la realitat (dualisme ontològic) i se’ns fa difícil llançar un pont de comunicació entre les dues realitats. No obstant això, al Timeu, Plató ens ofereix un intent de conciliació que ens ajuda a comprendre la noció de participació.

El món sensible (allò engendrat) és el resultat de l’acció d’un agent ordenador (el Demiürg) que modela la matèria en l’espai buit fent servir el model (paradigma, prototip) de les Idees.

El diccionari ens pot servir d’ajut: modelar és “conformar un model “ i model és una “cosa que hom pren com a objecte d'imitació a fi de reproduir-la”. Per tant, les Idees són el model a partir del qual es conforma el món sensible. I així, la realitat és única però es fonamenta en dos supòsits diferents. Dos supòsits (allò que hom suposa o admet com a real o cert) que són igualment necessaris encara que només separables per l’enteniment.

El món sensible, el món que captem a través dels sentits, és un món en continu canvi que necessita, per a la seva comprensió, del model de les Idees tant com del model de la matèria.

Del que acabem de dir se’n desprenen dues qüestions?

  1. Quina relació s’estableix, llavors, entre el món sensible i les Idees? La resposta és: la relació entre allò fundat i el seu fonament. Explicar un fenomen és comprendre la seva racionalitat en el conjunt d’un cosmos ben ordenat. Potser la millor definició de cosmos sigui aquesta: ordre bo. Per tant, el món de les idees i el sensible no estan separats. Quan observo el món sensible el puc contemplar des de la perspectiva del seu fonament, les Idees, entitats intel·ligibles només accessibles a la raó, o des de la perspectiva del receptacle, la matèria, eterna i caòtica, on aquestes Idees es materialitzen. Tan supòsit del món sensible són les Idees com la matèria. A més, cal acceptar un tercer tipus de “realitat”, el lloc.

  2. Quina relació s’estableix entre les diferents Idees? De la mateixa manera no podem conèixer un ésser sensible si no coneixem la seva idea i tampoc podem conèixer (o comprendre) una Idea si no coneixem (o comprenem) l’ordre en el qual està inclosa. En aquest sentit, es pot interpretar la dinamització del món de les Idees que porta a Plató distingir al Sofista cinc grans gèneres: Ser, Alteritat, Identitat, Repòs i Moviment. I també per això existeix una jerarquia d’Idees en el sentit d’un ordre bo regulat per l’existència del Bé (Veritat, Bellesa).

Podem entendre ara en què consisteix la relació entre els dos món, que Plató anomena de participació. Un objecte del món físic participa d’una Idea en la mesura que satisfà la funció o formalitat que aquesta Idea assigna: un gat, per exemple, ho és en tant compleix la funció assignada als gats en un món ben ordenat.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.