Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Història de la filosofia Filosofia moderna Voltaire. Un exemple d'home il·lustrat

Voltaire. Un exemple d'home il·lustrat

VoltairePer a alguns autors, el XVIII és el segle de Voltaire, un dels filòsofs més representatius de la Il·lustració francesa.

El parisí Voltaire (1694-1778) és un dels filòsofs més representatius de la Il·lustració francesa, fins al punt que alguns autors arriben a dir que el XVIII és el “segle de Voltaire”. La seva vida està envoltada d’avatars. Defensor de la tolerància, seva és la frase: “no comparteixo les seves idees però estic disposat a defensar amb la meva sang el dret de vostè a defensar-les”; polemista incansable i reformador laic, manifesta un optimisme esperançat en la capacitat dels humans per assolir el seny i, alhora, es lamenta desesperat per tanta estupidesa, carregada de prejudicis i fanatisme. Podem concloure dient que Voltarie és el creador de la figura de l’intel·lectual.

Des d’un punt de vista religiós, Voltaire, tot confessant la seva admiració pels deistes anglesos, accepta l'existència d'un Déu trascendent, aliè a tot intent de comprensió humana, un Déu que és causa de l'existència i gran rector de l'ordre còsmic; és per això, que qualifica qualsevol intent metafísic de conèixer Déu de pretensió vana que serveix només per justificar els abusos del poder. Voltaire és un defensor de la tolerància religiosa i un crític radical de la religió institucionalitzada.

Des d’un punt de vista ètic, defensa una moralitat independent de tota creença religiosa, per això assenyala al seu Tractat de Metafísica que no hi cap regla absoluta per decidir què és bo en si ni què és dolent, sinó que són només els càstigs que articulen les lleis humanes, la por a aquests càstigs i l'orgull que ens fa fugir del rebuig dels altres, allò que actua com a fre de les injustícies dels humans. No existeix cap causa externa que sigui responsable del mal, només els humans i els seus vicis; per això, contra l'optimisme metafísic de Leibniz, Voltaire nega que el nostre sigui el millor dels móns possibles i, a la seva obra Càndid o l'optimisme, indica que tot té una explicació però que l'ésser humà és incapaç amb la seva raó d'explicar i de suprimir el mal. Així doncs, hem d'aprendre a acceptar les nostres limitacions sense culpar ningú ni buscar excuses que ens alliberin de les nostres responsabilitats.

Un altre aspecte a destacar d’aquest autor és la seva concepció de la història des d’un punt de vista filosòfic. Així, interpreta l’esdevenir històric a partir del desenvolupament d'un esperit de progrés que travessa la història i la divideix en quatre etapes: el segle de Pèricles, el segle d'August, el Renaixement i el segle de Lluís XIV. Voltaire realitza un seriós esforç per comprendre la història i la seva evolució cap a estats cada vegada més feliços, en els quals la raó s’imposa a les religions i les guerres, factors aquests que han causat molt de sofriments als humans. Ell parteix d'una consideració pessimista de l'ésser humà en estat natural, tal com ens ho indica a l'article dedicat a l'home del seu Diccionari filosòfic: “L'home abandonat a la pura naturalesa no tindria altre llenguatge que alguns sons amb prou feines articulats; l'espècie estaria reduïda a un nombre molt petit, per la dificultat d'alimentació i de recursos. De Déu o de l'ànima en sabria tan poc com de matemàtiques: les seves idees no podrien anar més enllà de la pròcura d'aliments. L'espècie dels castors seria molt preferible...” Només la il·lustració i el saber poden guarir l'ésser humà del major mal, la ignorància.

Inici Història de la filosofia Filosofia moderna Voltaire. Un exemple d'home il·lustrat

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.