Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

L'Enciclopèdia

enciclopediaLa paraula “enciclopèdia” és una expressió llatina difosa al llarg del Renaixement i que prové de l'expressió grega de Plutarc "enkuklios paideia"; significa “cicle educatiu” (en-kuklios, "cercle", i paideia "educació"), és a dir, un sistema complet d'educació que abasta totes les disciplines i els seus fonaments. Aquest neologisme del segle XVI s'ha fet servir després per assenyalar l'exposició dels coneixements de forma sintètica però completa alhora. Al llarg de la història del pensament han aparegut diversos intents d'organitzar el saber que s'han plasmat en obres que podrien qualificar-se d'enciclopèdiques: el Corpus aristotèlic, els 37 llibres de les Històries naturals del pensador romà Plini el Vell (segle I), algunes sumes medievals; també durant els segles XVI i XVII s'han publicat diverses obres, com el Diccionari històric i crític de Bayle (1697), que podem considerar antecedents de l'Enciclopèdia francesa, l'Encyclopédie.

L'any 1745 es va iniciar un primer projecte de traducció al francès de la Cyclopaedia d'Efraí Chambers, escrita l'any 1727; però sembla ser que el director del projecte, l'abat Gua de Malves, va concebre la possibilitat de redactar una enciclopèdia que no es limités a ser una mera traducció. Així, l'any 1747, d'Alembert (1717-1783) s'encarregarà de la direcció del nou projecte i, per portar-ho endavant, s'associarà amb Diderot (1713-1784), ambdós antics col·laboradors en l'intent de traducció de l'Enciclopèdia de Chambers. A partir de 1751 i fins 1766 van aparèixer publicats els diversos volums, fins completar els 32, d'una obra titulada: Enciclopèdia o Diccionari raonat de les Ciències, de les Arts i Oficis per una associació d'homes de lletres.

Al Discurs Preliminar de l'Enciclopèdia, escrit per d'Alembert, es posen de manifest els grans objectius d'aquest magne projecte:

“L'obra que encetem, i que desitgem finalitzar, té dos objectius: com a enciclopèdia ha d'exposar, en allò possible, l'ordre i l'encadenament dels coneixements humans; com a diccionari raonat de les ciències, de les arts i oficis, contindrà sobre cada ciència i sobre cada art, ja sigui liberal o mecànica, els principis generals que constitueixen la seva base i els detalls que constitueixen el seu cos i substància.”

Efectivament, l'Enciclopèdia, que sorgeix com un intent de sintetitzar el saber de l'època per posar-lo al servei de les generacions futures i com un desig de divulgació de les idees il·lustrades, va haver de patir diverses vicissituds, inclosa una prohibició l'any 1759. En el projecte van participar, a més de Diderot i D'Alembert, els principals pensadors del moment: Montesquieu, Voltaire, Rousseau, Holbach,... fins un total de 132 especialistes que donen al conjunt un aspecte desigual tant pel que fa a la forma i desenvolupament dels articles com a la seva qualitat. No obstant això, gairebé tots coincideixen en una sèrie de punts que mostren l'ideari de la il·lustració: són individus compromesos socialment, tolerants en matèria religiosa i oposats a l'autoritat de l'Església, comparteixen un sentiment optimista pel que fa al progrés de la humanitat, un optimisme que es fonamenta en el desterrament de la ignorància i en la confiança que genera el poder de la raó, consideren que hi ha una relació molt estreta entre les ciències de la naturalesa i les ciències humanes i, finalment, donen una importància cabdal a posar el coneixement a l'abast del poble i així “canviarà la forma de pensar dels homes, fins ara subjectes passius de la seva pròpia història, i els nostres fills, en restar lliures dels prejudicis i ser més instruïts, seran més feliços.”

L'enciclopedisme va ser aclamat però també discutit, l'exemple més clar d'oposició el constitueixen els redactors, bàsicament jesuïtes, del Journal de Trévoux, una publicació d’abast enciclopèdic que pretenia informar dins de l'ortodòxia catòlica amb un talant polèmic. Per això, en aparèixer l'any 1750 el Prospectus de l'Enciclopèdia, alguns van considerar que ambdues publicacions semblaven contraposar-se i es va produir un enfrontament directe entre els encyclopédistes i els journalistes. No obstant la polèmica, tots els estudiosos del segle XVIII coincideixen a considerar que l'Enciclopèdia incidirà directament en els canvis polítics que es produiran i que desenvocaran en la Revolució francesa.

Finalitzem amb unes paraules de Paul Hazard, autor que considera l'Enciclopèdia com la culminació d’una llarga història de diccionaris: “en el Renaixement, Diccionaris de llengües llatines, per als humanistes; en el segle XVII, Diccionaris de llengües nacionals, per a l'ús de les gents de bé; després, Diccionaris històrics i crítics. Però les gents demanaven diccionaris d'un altre tipus, substancials: diccionaris d'arts, del comerç, de geografia, i se’n desitjava un que contingués els altres, capaç de satisfer les ganes de saber que excitava els esperits.”

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.