Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Empirisme

RosaL'empirisme és una doctrina filosòfica que nega qualsevol altre font de coneixement que no sigui l'experiència, és a dir, el coneixement sensible (empeiria). Per això, normalment es contraposa al racionalisme, en tant que aquest defensa el poder i la fiabilitat de la raó com a instrument autònom per construir coneixement sobre la realitat.

Amb l’empirisme, el problema del coneixement –el seu origen i la seva validesa- esdevé un tema clau. El mateix Locke va dir que el fet d’adonar-se’n va ser el que el va motivar a escriure l’Assaig sobre l’enteniment humà:

“Quan estàvem reunit al meu despatx cinc o sis amics discutint un tema força llunyà a aquest, aviat ens vam trobar en un punt mort per les dificultats que, per totes bandes, apareixien. Després d’escalfar-nos el cap durant una estona sense aconseguir d’apropar-nos a la solució dels dubtes que ens havien fet caure en la perplexitat, se’m va acudir que havíem equivocat el camí i que abans d’entrar en discussions d’aquesta mena calia examinar les nostres actituds i examinar quins objectes estan al nostrea bast o més enllà del nostre enteniment. Així ho vaig proposar a la reunió i, com que tots van estar-hi d’acord, vam convenir que aquest hauria de ser el primer objectiu de la nostra investigació.” (Assaig. Epístola al lector).

Les característiques de l'empirisme són:

1. L’origen del coneixement és l’experiència

La ment és com una “taula rasa” (expressió aristotèlica –De anima III, 4, 429- utilitzada pels escolàstics.

L’origen de les idees és l'experiència, tant l’externa com la interna, i aquesta és l'únic criteri de veritat. De l'anàlisi dels conceptes no podem deduir res sobre la realitat, com pretenien els racionalistes. Per tant, no existeix allò que els racionalistes anomenen “idees innates”, és a dir, coneixements evidents que no s’han derivat mai de l'experiència. Tota idea és un contingut mental adquirit a través de la experiència i, per tant, la ment és com un receptacle buit de contingut que s’ha d’anar omplint (com un full en blanc).

2. El coneixement humà no és il·limitat: la mateixa experiència és el seu límit

Aquesta segona tesi marca també les diferències amb el racionalisme: per a aquest la raó no té límits; si segueix un mètode adequat, pot arribar a conèixer-ho tot. Els empiristes neguen aquesta possibilitat. “No podem anar més enllà de l’experiència”, escriu Hume en la Introducció al seu Tractat de la naturalesa humana. D’aquesta manera, el camp del filosofar es redueix notablement i també es redueix la certesa del coneixement: sobre moltes d’aquestes qüestions només és possible un coneixement probable i, fins i tot Hume manté una postura escèptica respecte als problemes metafísics. Si analitzem les idees i en trobem alguna que no tingui el seu fonament en l'experiència, hem de tractar-la amb molt precaució i, fins i tot, descartar-la perquè és una falsa invenció de la raó.

3. Tot coneixement és coneixement d’idees

El punt de partida és el mateix que el del racionalisme: el que coneix la ment són les seves idees (no les coses), i el pensament es redueix a relacionar idees entre si:

“Des del moment en què la ment, en tots els seus pensaments i raonaments, no té cap altre objecte immediat que les seves pròpies idees, les quals ella sola contempla o pot contemplar, resulta evident que el nostre coneixement està dirigit només a elles. Crec que el coneixement no és sinó la percepció de l’acord i la connexió –o el desacord i rebuig- entre qualsevol de les nostres idees. En això consisteix solament.” (Assaig, IV, 1, 1-2)

En la filosofia de Berkeley, aquesta tesi condueix a l’idealisme (negació de la realitat del món material que percebem).

Per aquesta raó els empiristes concedeixen gran importància a les anàlisis dels mecanismes psicològics que expliquen les associacions d’idees entre si. El contingut i abast de qualsevol idea a de ser explicat sempre a partir de les idees més simples que la componen. Així és com tots els empiristes accepten la doctrina fonamental del nominalisme: les idees universals són simplement idees particulars unides mitjançant una paraula.

4. L’empirisme suposa un nou concepte de raó i de realitat

L’empirisme proposa un nou concepte de raó (diferent del dels racionalistes): una raó limitada a l’experiència, de la qual depèn. Raó que, malgrat tot, és l’única guia de l’home i ha de tenir una finalitat pràctica: considerant impossible la metafísica, els empiristes es dediquen a qüestions polítiques, morals, religioses, pedagògiques... I, per primera vegada és una raó crítica, que examina els seus propis límits i possibilitats.

I és que la realitat no es pot reduir a esquemes racionals. Si d’ella només sabem allò que podem experimentar, qualsevol construcció racional de la nostra ment ja no és la realitat. Per això, un sistema filosòfic que sigui racionalment coherent i que, al mateix tems, parli de la realitat empírica no és possible.

L’empirisme, en tant que tendència a tenir en compte les dades de l'experiència, ja es troba en Aristòtil, l’epicureisme, l'escepticisme i Occam. Però serà en el marc de la filosòfica anglesa on sorgeixen els seus grans defensors: Bacon (XVI), Hobbes (XVII), i els il·lustrats, Locke, Berkeley i Hume (XVIII, que formen l'anomenat empirisme anglès).

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.