Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Història de la filosofia Filosofia moderna Hobbes. Filosofia política

Hobbes. Filosofia política

hobbesMalgrat el fet que Hobbes va ser un dels filòsofs rellevants del segle XVII. Es va relacionat amb Bacon, Gassendi, Descartes (a qui realitza serioses objeccions a les seves Meditacions), i va conèixer personalment a Galileu, és a dir, als més significatius filòsofs que procuren el pas del pensament a la modernitat. Tot i així, la seva filosofia no gaudeix entre nosaltres de gran consideració, potser perquè ens trobem davant d'un pensador materialista fins a la medul•la, molt lluny de les concessions metafísiques de Descartes. Hobbes és una pensador resolt a aplicar a l'anàlisi de l'ésser humà i de la societat els mateixos pressupostos que a l'estudi de la Natura. No ha passat així amb el seu pensament polític, més conegut entre nosaltres, del qual us presento un resum a continuació.

En l'anàlisi de la vida social i política Hobbes parteix de la consideració que la societat està composta per una multiplicitat d'éssers individuals conduïts per les seves passions, i tracta explicar com es produeix la transició d'aquest individualisme atomista a la construcció d'un cos social artificial , o Estat, de caràcter absolutista. Tradicionalment s'ha considerat l'obra política de Hobbes com la fonamentació teòrica de la absolutisme.

1. L'estat natural de guerra

Hobbes anomena “estat natural” a l'estat en què es trobava l'ésser humà abans de l'organització de la vida social. Segons ell, els éssers humans són iguals per naturalesa en facultats mentals i corporals, produint-se, també de forma natural, la compensació entre les deficiències i les qualitats amb les que la naturalesa ha dotat a cadascú.

Cada ésser humà busca la seva pròpia conservació, fet que dóna lloc a la competició i a la desconfiança entre els éssers humans. En aquest estat natural no hi ha distincions morals objectives, de manera que aquesta competició produeix un estat permanent de guerra de tots contra tots, en el qual cadascú busca exclusivament la satisfacció dels propis desitjos, sense més límit que l'oposició que puguem trobar en els altres.

Hobbes considera, doncs, que les accions humanes es desenvolupen com a resultat de la força de les passions i al marge de tota consideració moral. Atès que no hi ha lloc per a les distincions morals no es pot jutjar aquestes passions com bones o dolentes. Podria semblar que Hobbes, en fer dependre de les passions l'acció dels éssers humans en l'estat de naturalesa, i en aparèixer caracteritzat aquest estat com una “guerra permanent de tots contra tots”, un estat en el qual “l'home és un llop per l'home”, està suggerint que les passions són un element negatiu de la conducta humana, que l'ésser humà és dolent per naturalesa, però ell mateix s'encarrega de rebutjar aquesta interpretació: “Però cap de nosaltres acusa per això a la naturalesa de l'home. Els desitjos, i altres passions de l'home, no són en si mateixos pecat. No ho són tampoc les accions que procedeixen d'aquestes passions, fins que coneixen una llei que les prohibeix. El que no poden saber fins que hi hagi lleis. Ni pot fer-se cap llei fins que hagin acordat la persona que ho farà”. (Leviatan, XIII)

L'estat natural, doncs, és un estat de guerra permanent, en el qual l'individu depèn per a la seva seguretat de la seva pròpia força i enginy, sense més límit per a l’acció que el que aquestes li imposin, i on no es pot esperar la col•laboració dels altres per aconseguir els propis objectius. El punt de partida de Hobbes no tracta d’explicar un fet històric. Més aviat es tracta d’una hipòtesi que li permet justificar i fonamentar teòricament l'existència d'un poder absolut, d’un Estat absolutista, sense necessitat de recórrer a l'origen diví del poder (divinitat en què, d'altra banda, no creia).

2. La llei natural

Ens podem preguntar ara... Té algun interès l'ésser humà en sortir d'aquest estat de naturalesa? I, el que és més important encara... Pot sortir-ne? O és la seva naturalesa tal que això no és possible? Cal, doncs, investigar quina sigui la naturalesa de l'ésser humà per tal de poder determinar si l'estat de naturalesa és susceptible de ser abandonat o no. Hobbes distingeix dos aspectes de la naturalesa humana: les passions, que li inclinen cap a la guerra i la pau, i la raó. “Les passions que inclinen els homes cap a la pau són la por a la mort, el desig d'aquelles coses que són necessàries per a una vida confortable, i l'esperança d'obtenir-les per la seva indústria”. (Leviatan, XIII)

El fet que hagi passions que inclinen, de forma natural, l'ésser humà cap a la pau permet pensar que hi ha alguns aspectes en la naturalesa humana que possibiliten l'acord entre els homes per a la consecució d'aquesta pau; Hobbes creu que aquestes passions estan regulades per lleis de la natura que poden ser descobertes per la raó, i proveeixen l'ésser humà d'un conjunt de normes d’egoista prudència (no morals, ni metafísiques), que fan possible la pròpia conservació i seguretat.

“Una llei de naturalesa (lex naturalis) és un precepte o regla general trobada per la raó, per la qual se li prohibeix l'home fer allò que sigui destructiu per a la seva vida, o que li arrabassi els mitjans de preservar la mateixa, i ometre allò amb el que creu pot millor preservar-la, perquè encara que els que parlen d'aquest tema confonen sovint ius i lex, dret i llei, aquests haurien, però, distingir, perquè el dret consisteix en la llibertat de fer o no fer, mentre que la llei determina i lliga a un dels dos, de manera que la llei i el dret difereixen tant com l'obligació i la llibertat, que en una i la mateixa matèria són incompatibles”. (Leviatan, XIV)

Aquestes lleis, d'altra banda, són eternes:

“Les lleis de naturalesa són immutables i eternes, ja que la injustícia, la ingratitud, l'arrogància, l'orgull, la iniquitat, el favoritisme de persones i altres no poden mai fer-se legítims, perquè no pot ser que la guerra preservi la vida i la pau la destrueixi.”(Leviatan, XV).

Aquestes lleis de naturalesa a què es refereix Hobbes són similars a les de la física, i estableixen les formes en què, de fet, actuen els egoistes, la forma en què la seva psicologia els fa actuar. La llista de lleis naturals varia en l'obra de Hobbes, arribant a enumerar fins a dinou d'aquestes lleis en el Leviatan, no obstant això, considera que les fonamentals són les següents:

a) Primera llei de natura. La recerca i el seguiment de la pau mentre pugui obtenir-se.

“I és per tant un precepte, per regla general de la raó, que tot home hauria esforçar-se per la pau, en la mesura que esperi obtenir-la, i que quan no pugui obtenir-la, pugui llavors buscar i fer servir tota l'ajuda i els avantatges de la guerra, de la regla la primera branca conté la primera i fonamental llei de naturalesa, que és buscar la pau i seguir-la, la segona, la suma del dret natural, que és defensar-nos per tots els mitjans que puguem.” (Leviatan, XIV)

b) Segona llei de natura. La capacitat de renunciar als seus propis drets (el que obre la possibilitat d'establir un contracte amb altres éssers humans).

“D'aquesta llei fonamental de naturalesa, per la qual s'ordena als homes que s'esforcin per la pau, es deriva aquesta segona llei: que un home estigui disposat, quan els altres també ho estiguin tant com ell, a renunciar al seu dret a tota cosa en pro de la pau i defensa pròpia que consideri necessària, i s'acontenti amb tanta llibertat contra altres homes com consentiria a altres homes contra el mateix.” (Leviatan, XV)

c) Tercera llei de natura. Compliment dels pactes i acceptació de les conseqüències que se'n segueixen (el que es fa efectiu només un cop constituïda la societat civil).

“D'aquella llei de naturalesa per la qual estem obligats a transferir a un altre aquells drets que si són retinguts obstaculitzen la pau de la humanitat, se segueix una tercera, que és aquesta: que els homes compleixin els pactes que han celebrat, sense la qual cosa, els pactes són en va, i res sinó paraules buides. I subsistint llavors el dret de tot home a tota cosa, estem encara en la condició de guerra.” (Leviatan, XV)

La raó mostra que és favorable per a la conservació dels éssers humans que aquestes lleis es compleixin: és racional que l'ésser humà les observi. Aquest és el sentit de la seva obligació (en el fur intern). Però de fet, aquestes lleis en estat natural no es compleixen, de manera que es necessita un poder coercitiu per obligar el seu compliment.

3. La formació del cos social i la teoria del contracte

Hobbes leviathanLes causes que mouen els éssers humans a unir-se constituint així un cos social són de dos tipus, segons Hobbes: causes remotes i causes pròximes (el contracte). Entre les causes remotes assenyala la inseguretat a la qual es veuen sotmesos els éssers humans en estat de naturalesa, i la raó, que comprèn l'existència de lleis però, al mateix temps, s'observa que aquestes lleis no es compliran sense un poder coercitiu, públic, recolzat per la força i capaç de castigar els infractors. “Per tant, abans que els noms del just o injust puguin acceptar-se, haurà d'haver algun poder coercitiu que obligui igualitàriament als homes al compliment dels seus pactes, pel terror a algun càstig més gran que el benefici que esperen de la ruptura de seu pacte i que faci bona aquella propietat que els homes adquireixen per contracte mutu, en compensació del dret universal que abandonen, i no existeix tal poder abans que s'erigeixi una República.” (Leviatan, XV)

Les lleis de la naturalesa són, per si mateixes, contràries als nostres desitjos i passions naturals, que condueixen a la parcialitat i l'orgull. Podem, però complir-les en estat natural quan volem i quan això no suposi un risc per a nosaltres. En el cas que aquestes lleis es complissin per part de la gran majoria d'éssers humans, no seria necessària cap forma de govern civil ni cap necessitat d'ell. Però, de fet, les lleis de la naturalesa no es compleixen, donada la seva oposició a les nostres passions, llevat que hi hagi un poder coercitiu amb capacitat suficient per imposar el seu compliment.

“Doncs si poguéssim suposar que una gran multitud d'homes es plegaria a l'observança de la justícia i altres lleis de la natura sense un poder comú capaç de mantenir a tots els seus membres en la por, podríem de la mateixa manera suposar que tota la humanitat fes el mateix, i llavors ni hauria govern civil ni necessitat d'ell, ni de República en absolut, perquè hauria pau sense submissió”. (Leviatan, XVII)

El motiu final d’organitzar-se en societat és la preservació de la pròpia vida i la garantia d'una existència més feliç. A diferència d'alguns animals, com les abelles i les formigues, que viuen de forma natural sociablement, els éssers humans només poden assolir aquesta convivència social per mitjà d'un pacte a través del qual es genera, simultàniament, la societat civil i un poder comú capaç d'obligar a tots al compliment del pacte subscrit. El pacte té lloc, doncs, de cada home amb cada home, “com si tot home hagués de dir a tot home: autoritzo i abandono el dret a governar-me a mi mateix, a aquest home, o a aquesta assemblea d'homes, amb la condició que tu abandonis el teu dret a això i autoritzis totes les seves accions de manera semblant.”. Aquest poder comú no es pot trobar dividit (Hobbes és contrari a la divisió de poders) sinó que ha de ser exercit per “un home o una assemblea d'homes, que pugui reduir totes les seves voluntats, per pluralitat de veus, a una sola voluntat.” El resultat del pacte és la creació de la societat civil, de la República: “la multitud així unida en una persona es diu República, en llatí, civitas.” República que quedarà definida com: “... Una persona els actes de la qual ha assumit com autora una gran multitud, per pactes mutus d'uns amb altres, a la fi que pugui utilitzar la força i els mitjans de tots ells, i segons consideri oportú, per a la seva pau i defensa comú. I qui carrega amb aquesta persona es denomina sobirà i es diu que posseeix poder sobirà; qualsevol altre és el seu súbdit.” (Leviatan, XVII)

Però perquè existeixi tal poder els éssers humans han d'acceptar, com hem vist, una transformació dels seus drets, que consisteix en la renúncia als mateixos, per tal d'unir totes les voluntats en una sola, és a dir, triar un representant que serà qui detenti tots els drets als quals ells han renunciat, i això suposa la creació d'una persona artificial o fictícia, que, en posseir tots els drets, no pot estar sotmesa a cap restricció.

Aquesta transformació de drets es realitza mitjançant un acord de cada home amb cada home (pacte, contracte) pel qual cadascú renuncia als seus drets en favor d'un tercer (individu particular o assemblea). Aquest tercer rebrà el nom de sobirà i els altres només els súbdits.

La causa immediata de la formació de la societat civil és, per tant, el contracte que estableixen entre si les persones individuals. Però cal fer notar que el sobirà no és part del contracte, és a dir, el contracte no s'estableix entre els súbdits i el sobirà, sinó exclusivament entre els súbdits. Hobbes entén que no hi ha cap obligació que limiti l'acció del sobirà respecte als súbdits, ja que aquest no ha pactat res amb els súbdits.

Fora d'això, el contracte, la creació de la societat civil i del sobirà són simultanis, perquè no podria sorgir el contracte sense que sorgeixi simultàniament un poder capaç de posar-lo en vigor. Aquesta explicació de Hobbes està clarament dirigida contra la teoria del dret diví dels reis. És una teoria "realista", quan defensa la monarquia, entre altres raons perquè aquest règim conduiria a una major unitat, però podria establir la democràcia o l'aristocràcia, (ja que aquest poder absolut pot ser exercit per “un home o una assemblea d'homes, que pugui reduir totes les seves voluntats, per pluralitat de veus, a una sola voluntat.”), sempre que es garanteixi que es pugui mantenir la unitat i indivisibilitat del poder, d'un poder en què Hobbes insisteix que ha de ser absolut.

La teoria política de Hobbes pretén fonamentar filosòficament, no històricament, l'origen de la societat civil i la legitimació del poder, la seva racionalitat (com a forma de control de l'individualisme, al qual considera inútil i nociu).

La societat, en definitiva, per Hobbes, està fundada sobre la por, tant si es tracta d'una societat per institució (mitjançant un pacte) o d'una societat per adquisició (violència del poder).

4. El poder: drets del sobirà i llibertat dels súbdits

Drets del Sobirà

  1. La sobirania emanada del contracte és inalienable per la qual cosa, una vegada concedida, no es pot canviar la forma de govern ni repudiar l'autoritat.
  2. El sobirà, d'altra banda, no pot ser castigat pels seus súbdits, ja que no hi ha cap relació contractual entre els súbdits i el sobirà. El sobirà queda "fora" del contracte.
  3. El poder absolut així establert determina què s'ha d'ensenyar i totes les facetes de la vida pública.
  4. L'església queda totalment subordinada a l'estat. No hi ha cap possibilitat d'establir un poder diferent al del sobirà i el sobirà assumeix tots els poders en general.

Llibertat dels súbdits

  1. Respecte a la llibertat dels súbdits. Es tracta de compaginar la llibertat natural i el determinisme. Els éssers humans són lliures en estat natural i, pel contracte, renuncien als seus drets, però amb certes limitacions, que fixen els límits de la seva llibertat en la societat civil.
  2. La llibertat és segons Hobbes l'absència de molèsties: “Per llibertat s'entén, d'acord amb la significació apropiada de la paraula, l'absència d'impediments externs, impediments que sovint poden arrabassar a un home part del seu poder per fer el que li plagui, però no poden impedir-li fer ús del poder que li queda, d'acord amb el que li dicti el seu judici i raó.” (Leviatan, XIV).
  3. Però un cop abandonat l'estat de naturalesa la primacia de la llei representa la llibertat de la comunitat, de manera que la “llibertat” individual es limitaria a allò no regulat (l'elecció del domicili, del mitjà de vida, la compra-venda de béns, etc.), i també el dret a resistir-se al sobirà: en cas de mort o presó i quan el sobirà renuncia a la seva sobirania.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.