Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

La Il·lustració

Salon Mdme GeoffrinLa Revolució industrial anglesa, la Revolució francesa i la Revolució americana representen tres esdeveniments que s’emmarquen en un fenomen ideolò­gic i social, d'abast també revolucionari, i que els farà possibles: la Il·lustració. Els anglesos parlaran d'Enlightenment, els italians d'Illuminismo, els francesos de Lumières, els alemanys d'Aufklärung,... Per això, el XVIII serà el Segle de les Llums, un segle que es caracteritza per la confiança plena en el poder clarificador de la raó, pel desenvolupament de la ciència i per la idea de progrés, entesos com a mitjans per conduir els éssers humans cap a la felicitat. No és estrany que la paraula “optimisme” comenci a utilitzar-se aleshores.

Els pensadors il·lustrats admiren l'Antiguitat clàssica i beuen en la font dels humanistes del Renaixement, però també admiren la filosofia de Descartes, els plantejaments polítics de Locke i les aportacions científiques del segle XVII, especialment les lleis de Newton. La Il·lustració representa l'arribada “del regne de l'home” que preconitzava Francis Bacon, regne que s'instaura justament perquè l'ésser humà esdevé, com dirà Kant, major d'edat i se sent responsable del seu futur. Per això, el lema de la Il·lustració podria ser l'antic aforisme d'Horaci, sapere aude (atreveix-te a saber), expressió que, en el context del segle XVIII, significa en paraules de Kant “anima't a servir-te del teu propi enteniment”.

Els pensadors il·lustrats participen d'unes característiques comunes: pertanyen a l'èlite intel·lectual, posseeixen una profunda cultura i dominen la tècnica de la retòrica i l’art de l'escriptura. Són persones inquietes, inconformistes i la seva actitud crítica els porta a rebutjar tota forma de fanatisme o superstició; creuen en el poder de la raó, que no té altres límits que els marcats per la seva pròpia naturalesa, i en el progrés de la humanitat; estan convençuts del poder de l'educació i consideren que la cultura ha d'estar a l'abast de tothom; alguns són ateus, molts són anticlericals i tots són profundament moralistes. La Il·lustració servirà d'expressió a la ideologia pròpia de les classes mitjanes; el seu talant crític, tolerant i liberal incidirà directament en el rebuig de l'antic règim. ¿Quins són, però, els trets comuns del fenomen de la Il·lustració?

1.- La raó

La llum de la raó i l'experiència constitueixen els grans instruments que posseeix l'ésser humà tant per descobrir els secrets de l'univers com per regular la seva vida individual i col·lectiva. Però no serà ja el model de racionalitat matemàtico-geomètric dels racionalistes, basat en la pura deducció; els il·lustrats, seguint a Locke i Newton, proposen un nou model de racionalitat fonamentat en l’experiència i l’anàlisi, és a dir, la raó passa a ser considerada com la capacitat que ens permet adquirir coneixements a partir de l'anàlisi de l'experiència i descobrir la llei en allò captat pels sentits, per això la raó s'entén com una activitat de recerca que mai no s'acaba perquè no està en possessió de la veritat absoluta. Una altra característica distintiva de la raó il.lustrada és la seva actitud, és una raó crítica, crítica contra tota forma de prejudici i d'autoritat externa, contra la càrrega de la tradició, però també crítica en relació a si mateixa, ja que és l'única facultat que pot fixar els seus propis límits. Finalment, i justament perquè, com diu Kant, amb la Il·lustracó “l'ésser humà surt de la minoria d'edat”, la raó és autònoma, és suficient en si i per si mateixa per conduir l'ésser humà cap el coneixement i el progrés.

2.- La naturalesa

Els científics del segle XVIII proclamen, en general, l'autonomia del món respecte de Déu. Un clar exemple és Laplace qui, responent a una pregunta de Napoleó referent al lloc que Déu ocupava en el seu sistema, considera que aquell no constitueix ja una hipòtesis explicativa del món. Els científics del segle XVIII rebutgen, com havia manifestat Newton, tota pretensió que vulgui descobrir l'essència de les coses o les seves causes últimes i contemplen la natura com un sistema de lleis regit per uns principis inviolables, com ara el de regularitat (la natura no fa res inútil); el de continuïtat (la natura no dóna salts); el principi de la mínima acció (la natura obra sempre fent servir el mínim esforç per aconseguir un fi donat), formulat per Maupertuis, un dels principals difusors de les teories científiques de Newton; i el principi de conservació (a la natura res no es crea o es destrueix, només es transforma), formulat per Lavoisier, un dels pares de la química moderna. El descobriment de les lleis naturals permet a l'ésser humà predir el futur i justifica, en part, el seu paper a l'univers: obtenir el benestar i la felicitat a través del domini de la naturalesa.

3.- La religió

Encara que l'ateisme es posa de moda, especialment entre defensors del materialisme com Holbach, en els ambients intel·lectuals es justifica l'existència d'una religió natural i racional, el deisme, una religió sense misteris segons el títol d'una obra de Tolland. El deisme representa l'intent de fundar una religió allunyada de tota forma de dogmatisme i la pretensió de depurar el cristianisme dels seus elements revelats. Concep Déu com a principi ordenador i causa de l'univers, com un “Gran Arquitecte”, un “Gran Rellotger” que posa en marxa el món i se’n oblida, un Déu racional que quasi es pot identificar amb una Llei natural, un Déu que serveix per justificar la vida moral. Es rebutgen conceptes com el de pecat, mal, redempció i es posa en dubte tota forma de Providència i de Gràcia, pel seu caràcter irracional. El moviment dels que s'anomenen free thinkers (lliure pensadors), reivindica el dret a la llibertat de pensament en matèria religiosa i propugna la tolerància i una moral laica, independent de la religió. En definitiva, s'està encetant un procés de secularització de la cultura, de desacralització de la realitat; la cultura, que havia estat controlada per l'Església i sotmesa als dogmes de la teologia, se n'allibera per obrir-se al control de la raó i sotmetre's només a les lleis de la naturalesa. El teocentrisme és substituït paulatinament pel fisiocentrisme, la fe en la providència divina per la fe en el progrés d'una humanitat que s'empara en la ciència,... L'antiga discussió entre la fe i la raó acaba amb la reducció de la fe a la raó.

4.- L'economia

Els principis del liberalisme proclamen la plena llibertat de l'ésser humà en totes les situacions humanes i justifiquen un nou ordre pròxim als interessos de la burgesia comercial i industrial. Des d'una vessant econòmica, el liberalisme propugna la liquidació de les velles estructures feudals i l'inici de les relacions capitalistes de producció; així, està en contra dels principis del mercantilisme i a favor de la llibertat de preus, en contra de les restriccions en la contractació laboral i a favor del lliure acomiadament, no és estrany que siguin els banquers, que participen en el comerç d'ultramar, i els patrons, que sotmeten als treballadors a jornades de divuit hores, els seus màxims defensors.

5.- La política

La formació dels estats nacionals i moderns donarà lloc a una reflexió sobre la llibertat i el poder (problemes dels drets i de la submisió necesaria, els límits del pret públic i el privat, la divisió de poders), que també demanarà tolerancia. Les nocions contemporànies de “ciutadà”, “nació”, “pacte social”, “voluntat general”, “drets del ciutadà”,... apareixen en aquesta època. Els principis del liberalisme aniran estretament lligats amb els principis de la democràcia, entesa com a igualtat entre els ciutadans i el dret a la soberania popular. Des de les anteriors concepcions de la raó, la naturalesa, la religió, l’economia i la política sembla possible confiar en el progrés continu dels éssers humans i en la realització de societats cada cop més justes, societats en les que tot allò irracional s'allunyi de la vida de les persones i qualsevulla forma de superstició i d'arbitrarietat del passat sigui abandonada.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.