Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Filosofia Viure una vida humana Quan dos no es coneixen

Quan dos no es coneixen.

grafic_desenvolupamentErich Fromm, a un llibre molt important, titulat "Tenir o Ser" explica que l’orientació del tenir és característica de la societat industrial occidental.

La població mundial arribava als 6600 milions de persones l’any 2006. D’aquestes, uns 2500 milions viuen en l’extrema pobresa (no tenen on viure i amb prou feines poden menjar cada dia), uns altres 930 milions viuen amb comoditats (alguns amb moltísimes) i la resta ocupa una escala que compren des dels qui viuen gairebé en la pobresa (la majoria) fins als qui gaudeixen d’alguna comoditat. En general, podem dir que només una tercera part de la població mundial viu dignament, i que les dues terceres parts restants passen gana o estan mal nodrides i tot just cobreixen es seves necessitats bàsiques. Les diferencies entre el Nord i el Sud són molt grans. Tot seguit en comentem algunes i ens fixem en les característiques dels països del Sud, segons els indicadors que estableixen allò que el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) defineix com a índex de desenvolupament humà.

  • Pobresa. Al cap i a la fi, aquest es el problema que resumeix tots els mals dels països del Sud. Els països rics, que constitueixen el 20 % de la població mundial, disposen del 80 % de tots els bens, mentre que els països pobres, que sumen el 80 % de la població, només disposen del 20 % de la riquesa.
  • Desnutrició, i fins i tot fam crònica de bona part de la poblad6 (uns 854 milions de persones).
  • Problemes demografies. Tot i la baixa esperança de vida (mentre que a l’Àfrica subsahariana se situa entre els 45 i els 46 anys, al Japó es de 82 anys.) i l’elevada mortalitat infantil (als països pobres moren 230 infants per cada mil habitants abans d’arribar als cinc anys, mentre que a l’Estat espanyol aquesta xifra es redueix a nou, i al Jap6, a sis), als països del Sud la població augmenta ràpidament.
  • Baixa escolarització infantil i alta proporció d’analfabetisme adult. Als països del Sud és analfabet gairebé el 53% de la població adulta.
  • Serveis sanitaris ineficaços i poc estesos. Si comparem els extrems, veiem que, per cada deu mil habitants, a l’Àfrica oriental hi ha 0,6 metges, mentre que a Europa hi ha 17,5 metges. Poca disponibilitat d’energia. Els vint-i-vuit països mes industrialitzats consumeixen, en general, el 70 % de l’energia mundial.
  • Feble industrialització. El producte interior brut (PIB) dels països rics representa el 85 % del total mundial, per la qual cosa als països pobres només els en correspon el 15 %. A més, els països pobres depenen tecnològicament dels rics.
  • Sistemes de comunicació i transport molt deficients.
  • Problemes polítics i socials interns. Les diferencies socials son molt marcades: hi ha una minoria molt rica i una gran majoria molt pobra.

Del tenir al ser. La solidaritat

Fins el moment hem relacionat 3r món amb manca de desenvolupament tecnològic i tota una sèrie d’aspectes que tenen molt a veure amb les necessitats bàsiques: aliment, educació,... No podem oblidar, però, que “3r món” no és sinònim de manca de valors i que podem aprendre moltíssim de determinades actituds vitals que igual nosaltres hem oblidat i que ens poden ajudar a veure la vida d’una manera més natural i plena de matisos, menys competitiva. Erich Fromm, a un llibre molt important, titulat Tenir o Ser explica que l’orientació del tenir és característica de la societat industrial occidental, en la qual l’afany de lucre, fama i poder s’han convertit en el problema dominant de la vida.

Sabies que la paraula solidaritat procedeix del mot llatí "solidus", que es refereix a quelcom sòlid, potent, valuós? En l'actualitat, solidaritat s'aplica a tota relació social que l'ésser humà estableix amb els altres i que implica generositat, altruisme, cooperació i participació. Per tant, la solidaritat com a pràctica suposa llibertat, comprensió, entusiasme i alegria, requisits imprescindibles per a canviar una vida orientada cap al tenir i situar-la en les coordenades del ser. Tenir es referix a les coses i aquestes són fixes i es poden descriure. Ser es refereix a l’experiència i l’experiència humana és indescriptible. Allò que és descriptible és la nostra persona, la màscara que fem servir i que es pot reduir a una cosa. En canvi, l’ésser humà viu no és una imatge, una projecció, i no es pot descriure. Per això, viure orientat cap al ser demana com a requisits previs la interdependència, la llibertat i la presència d'una raó crítica i compromesa que condueixi cap una vida entesa com a renovació, amor, creativitat,...

    Una mica de perspectiva

    De vegades ens cal una mica de perspectiva per descobrir o solucionar un problema, avui mirarem de descobrir què són els objectes següents a partir de la perspectiva, poc habitual, que ens ofereixen les imatges:

    perspectives

    Pensar en paral·lel

    Estem molt acostumats a solucionar problemes a través de la crítica i la confrontació. Però hi ha mètodes per analitzar la realitat des de diferents punts de vista i pensar durant un temps en una mateixa direcció. D'aquesta manera es deixa de personalitzar i els consensos són possibles. Us presento avui un article del professor Fernando Trias de Bes publicat a El País, el diumenge 23 de juliol de 2006.

    SeisSombrerosParaPensar"En España tenemos una formidable tendencia a la confrontación. Fijémonos que los términos diálogo y discusión son… ¡sinónimos! Tanto vale decir "hemos de hablar sobre eso" como "hemos de discutir sobre eso". Nuestro estilo es básicamente adversativo: mediante la crítica, tratamos de solucionar problemas.

    Pero a nadie le gusta ser criticado. Por eso, cuando nos llevan la contraria, tendemos a irritarnos y a ponernos a la defensiva, rebatiendo más con el orgullo herido que con la lógica. En las discusiones grupales las cuestiones personales acaban pasando por encima de las objetivas, primando el interés individual sobre el colectivo. Esta actitud es frecuente en la empresa, donde los codazos son el pan nuestro de cada día. También es frecuente entre la clase política, donde hay poco o nulo espacio para la crítica constructiva.

    La crítica queda parcialmente obsoleta en el momento actual, donde los problemas son mucho más complejos que antaño y las situaciones deben analizarse desde muchos puntos de vista.

    Edward de Bono describió en El pensamiento paralelo (editorial Paidós) otro modo de pensar. Se trata de modificar nuestra postura de forma deliberada para ver la realidad desde ángulos diferentes cada vez. La técnica de los seis sombreros es el modo práctico de aplicar esta filosofía, de origen oriental.

    Los seis sombreros son de seis colores distintos y corresponden a un tipo de postura determinada ante un problema. Los participantes en el debate deben pensar con el mismo sombrero a la vez. Nunca con uno distinto. Habrá tiempo para ir utilizandolos todos.

    El primer sombrero es el blanco. Es el de la objetividad, la información. Con el sombrero blanco no es posible dar una opinión, ni decir lo que nos gusta o disgusta, ni siquiera lo que tememos, ni pueden aportarse ideas. Se trata de aportar datos objetivos y contrastables que afecten a la decisión. En esta parte del debate no debería haber discusiones, pues sólo se acepta la información que puede probarse. La que no, quedará pendiente para cuando hagamos conjeturas.

    Finalizada esta etapa, nos quitamos el sombrero blanco y nos ponemos el rojo. El rojo es el color del corazón. Es el momento de expresar las emociones. Lo que no nos gusta, lo que sí, lo que intuimos que va a pasar, nuestras dudas y temores… No hace falta explicar ni justificar nada, pues son sentimientos y, por definición, los sentimientos no pueden ser negados. Cada persona expone los suyos y el resto los escucha. Oír las sensaciones -fundadas o infundadas- de los demás abre nuestra propia mente.

    Pasamos al sombrero negro. Éste es el del pesimista. Ahora se trata de ser negativos, de pensar en todo lo malo que puede pasar. Podemos ser críticos, evaluar los riesgos, adquirir el peor punto de vista… Este sombrero debe usarse con mesura.

    El sombrero amarillo es justo lo contrario. Es el del optimista, el positivo. Se trata de ver el lado bueno del asunto, lo que ganamos, los beneficios de las ideas sobre una base lógica y real.

    Después, el sombrero verde: el de la creatividad, el de las ideas. Aquí todo vale. Se trata de hacer propuestas, buscar alternativas posibles y nuevas ideas no exploradas.

    Finalmente, el sombrero azul, el de los procesos. Se trata de unificar todo lo obtenido, definir la situación y ordenar las soluciones alternativas para el problema bajo análisis. Es el momento de exigir informes, conclusiones y decisiones, recogiendo todo lo obtenido con los otros sombreros.

    Lo interesante de este método es que como los asistentes utilizan el mismo sombrero cada vez, en lugar de enfrentarse unos con otros, piensan en paralelo. Cuando critican, todos critican. Cuando se exponen sentimientos, éstos se respetan y no se rebaten. Hay, en definitiva, un espacio para cada actitud y cada ángulo. Los que antes discutían dejan de enfrentarse y personalizar la cuestión. Se dedican a avanzar y, además, desde seis puntos de vista distintos.

    Podría pensarse que, al final, hay que tomar una decisión y que la confrontación será inevitable si dos o más partes no están de acuerdo. Este método se ha utilizado en importantes empresas, incluso… ¡por Gobiernos extranjeros! Curiosamente, se ha demostrado que el número de confrontaciones era ínfimo. Al pensar durante un tiempo en una misma dirección, se gana perspectiva, las cuestiones dejan de personalizarse y los consensos son posibles."

    Projectant les desigualtats

    Una projecció cartogàfica és un procediment matemàtic per a representar una part de la superfície de laTerra, que és esfèrica, sobre un mapa, que és una superfície plana. Totes les projeccions deformen d'alguna manera la realitat. Per exemple, si volem mantenir les proporcions en les superfícies dels països, no podrem mantenir les proporcions en les distàncies entre ells. A continuació us proposem que compareu les projeccions de Peters i de Mercator. Podeu fer una reflexió ètica al voltant d'aquest dues formes diferents de projectar tot relacionant-les amb els anomenats 1r i 3r món?

    peters

    mercator-300x232

    Més curioses que les projeccions anteriors són les representacions de la Terra que trobareu a WorldMapper. Comenteu els mapes següents:

    Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.