Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Filosofia Quina cosa és la realitat El context canvia el contingut

El context canvia el contingut

La il·lusió de la Lluna.

 llunaQuè passa si observem un objecte distant, la lluna, per exemple, a través d’un tub i després l’observem sense cap instrument auxiliar?

La il·lusió de la Lluna és una experiència molt simple que podem fer servir com a exemple d’una regla general: les propietats dels fets locals són sempre influenciades per les condicions del context en què s’insereixen. El resultat de la percepció visual no és la percepció de coses sinó de camps, de relacions, és a dir, de llocs complexos en què hi ha una continua interacció entre les parts.

No hi ha cap àmbit de l’experiència humana en què aquesta dinàmica entre el text i el context no resulti decisiva. Un metge jutja un símptoma a la llum del context perquè, per exemple, una pèrdua de pes en un home de mitjana edat és símptoma d’un tumor, i en una noia jove és índex d’anorèxia. A més, les paraules poden ser realment enteses només a la llum dels aspectes entre els quals s’insereixen; mentre que si s’extrapolen del context real (tal com apareixen en un vocabulari) deixen de tenir un valor unívoc. I això val per oracions senceres: No m’ho puc creure! S’ho estan menjant! diuen els cambrers de la vinyeta, però el sentit de l’expressió canviaria si els dos fossin caníbals o si estiguessin contemplant una persona destrossada pels lleons.

En resum: no veiem coses, sinó els efectes d’una relació. No diem simplement paraules sinó que les fem servir per expressar significats, és a dir, relacions.

Un parell d'exemples ens poden servir d'ajut.

La degradació inexistent

gradacio_inexistent

Colors i context

 

Com és possible que d’estímuls idèntic resultin evidències perceptives tant diverses? I si el color canvia en base al fons sobre el qual es troba, com podem nosaltres anomenar-lo, és a dir, definir-lo per allò que és? Hauríem cada vegada d’especificar el fons...

Es pot afegir que el contrast es verifica també en la successió d’imatges. Si observem durant un temps una cascada, veurem lentament com l’aigua comença a pujar. Generalment, després d’haver fixat durant un temps un objecte en moviment, les percepcions següents semblen anar en direcció contrària, exactament com un aliment salat sembla més salat després de menjar un de dolç.

També cada paraula és una mica com el cercle rosa: més o menys es refereix a un significat, però el seu matís precís, el seu significar autèntic, es capta només en el propi discurs, en base a la relació amb les paraules que venen abans i després. Es tracta d’experiències senzilles però de gran importància: posen en crisi la idea que el món estigui fet de coses simples aïllades entre elles, cada una de les quals pugui ser coneguda per allò que és, independentment de la resta.

 

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.