Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Rumor i missatge

Camuflatge i significat.

El llenguatge representa tota una manera de veure el món, constitueix el medi i, alhora, el límit de la nostra perspectiva del món.

Podeu localitzar l'estel a la figura de la dreta?

RumorMissatge

 

La distinció entre informació i rumor s’estén també al llenguatge i a les paraules? Certament, ja que les paraules poden ser utilitzades tant per mostrar com per ocultar. El millor sistema per aconseguir això és dispersar la informació problemàtica entre el conjunt de la resta d’informació, o transformant paraules molt fortes emotivament en frases més llargues i menys impressionants o suggerents des del punt de vista emotiu. Ens trobem d’avant d’un eufemisme, un clàssic exemple d’un ús conscient del rumor. Per exemple és un eufemisme anomenar "mòdul mòbil de freqüència" al bus escolar (exemple de Mafalda), o "foc amic" a un tràgic error de la pròpia artilleria. Més exemples d'eufemismes poden ser el següents: danys col·laterals, home de color, desacceleració econòmica, pis, intervenció militar, membre viril, establiment penitenciari, intern,...

També, en ocasions, recorrem a fal·làcies. Ja sabeu que una fal·làcia és un raonament no vàlid o incorrecte però amb aparença de raonament correcte. És un raonament enganyós o erroni (fal·laç), però que pretén ser convincent o persuasiu.

Totes les fal·làcies són raonament que vulneren alguna regla lògica. Així, per exemple, s'argumenta d'una manera fal·laç quan en lloc de presentar raons adequades en contra de la posició que defensa una persona, se l'ataca i desacredita: es va contra la persona sense rebatre el que diu o afirma. Alguns exemples de fal·làcies són:

Ad hominem: Els ecologistes diuen que consumim massa energia; però no en facis cas perquè els ecologistes sempre exageren.
Ad baculum: No atenguis el públic de la botiga portant aquest piercing; recorda que qui paga, mana.
Ad populum: Hem de prohibir l’arribada de gent de fora. Què faran els nostres fills si els estrangers els roben la feina i el pa?

El llenguatge representa tota una manera de veure el món, constitueix el medi i, alhora, el límit de la nostra perspectiva del món; a través seu, del seu lèxic i de la seva estructura sintàctica, incorporem una particular visió de la realitat. Aprendre a parlar significa, alhora, personalitzar-se i sociabilitzar-se, a més enceta un procés de culturalització en el qual, inconscientment, assimilem els límits del nostre propi univers personal i social.

No sols ens expressem en una llengua; també és la llengua mateixa la que s’encarrega de parlar, d’expressar i potser fins i tot de pensar per nosaltres. Una mostra d'això són els exemples següents:

Traduccions: Hi ha “blocs semàntics” que comporten ja una certa concepció del món. Això es fa especialment palès quan intentem traduir a una altra llengua determinades expressions de la nostra, justament perquè allò que es perd en el procés de transcripció són els matisos que fan ric el concepte. Com traduir al castellà, per exemple, "primmirat", "somiatruites" o "ploramiques"?
Frases fetes: Fins i tot podríem dir que hi ha  coses que en català és fan (com els petons i els pensaments), i en castellà es donen o es tenen, que en català “són” (“l’aigua és bruta” o “l’ocell és mort”) i en castellà “estan”,...
Estructures sintàctiques: A més, determinades estructures sintàctiques, que creiem pròpies de la realitat, venen marcades per la llengua que parlem. Així, els indis d’Amèrica del Nord que parlen zuni no tenen cap forma de dir “ahir va ploure” perquè les estructures sintàctiques de la seva llengua no permeten parlar o pensar de manera abstracta o neutral i cal sempre fer explícita la relació personal de qui parla amb allò de què parla (“ahir em vaig mullar”, “ahir va ploure a la muntanya”,...).
Metàfores de la vida quotidiana: Les metàfores no constitueixen només un embelliment retòric, sinó que constitueixen una part del llenguatge quotidià que afecta a la manera com percebem, pensem i actuem. Així, discutim en termes bèl·lics: Les teves posicions són indefensables,... Considerem el temps com una cosa: El temps és or, no tinc temps,...

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.