Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Filosofia Quina cosa és la realitat Objectiu, subjectiu, universal

Objectiu, subjectiu, universal

Decidir sobre què és la realitat ens porta a plantejar-nos una discusió sobre si allò que es considera real té un valor objectiu o subjectiu? Pot ser subjectiu i, a la vegada, universal? Anem a poc a poc...

Qualsevol experiència humana és sempre subjectiva. És una conseqüència del principi segons el qual el nostre cervell quan coneix construeix les imatges que creiem percebre per donar-les un sentit. Un exemple molt particular és la sinestesia. El terme "sinestèsia" prové del grec: σύν (syn), "junt," i αἴσθησις (aisthēsis), 'sensació'. A més d'una figura retòrica i estilística, en neurologia és la barreja de diversos sentits diferents. Un sinestésic pot, per exemple, sentir colors, veure sons, i percebre sensacions gustatives en tocar un objecte amb una textura determinada. No és que l'associï o tingui la sensació de sentir-lo: ho sent realment.

És possible descriure res de manera imparcial, desapassionada o simplement amb independència d’un punt de vista? La resposta és que no, però això no significa caure en el subjectivisme. Entre l’objectivitat i la subjectivitat existeix la universalitat, una tercera via quasi mai tinguda en consideració per l’opinió comú. Significa que el coneixement humà pot no ser objectiu en un sentit estricte, però sí que es pot considerar universal, és a dir, comú a tots els éssers humans.

El punt de vista, per exemple, altera la percepció que d'un mateix objecte podem tenir, mostra que allò observat varia amb el punt de vista, que no és quelcom acabat però també mostra que és una percepció subjectiva compartida.

Escultures de Guido Moretti

guido_moretti

Guido Moretti és una artista italià cautivat per la bellesa de la geometria analítica: "M'agrada pensar en les últimes escultures com extranys objectes que vaguen per l'espai girant sobre si mateixos en una dimensió en la qual els conceptes d'alt i de sota, dintre i fora estan totalment privats de significat".

 

Punts de vista

pirata anciana granota

 

Anamorfismes

Un anamorfisme es una deformació reversible d'una imatge produïda a través d'un procediment òptic (com per exemple fent servir un mirall corb), o a través d'un procediment matemàtic. És un efecte perspectiu utilitzat en art per obligar l'observador a un determinat punt de vista preestablert o privilegiat, des del qual l'element cobra una forma proporcioanda i clara.

Anamorfisme_Girasols Anamorfisme_Leonardo

  

El quadre de "Els girasols" de Van Gogh és en realitat un mirall que reflexa una escultura anamòrifca de l'artista japonès Shigeo Fukuda col·locada en un pla horitzontal en front del mirall.

L'artista suec Hamngren va realitzar aquest quadre anamòrfic en homenatge a Leonardo da Vinci. Per reconstruir la imatge cal col·locar al centre de la imatge miralls plans formant una piràmide de 13 cm de costat i 12 d'alçada.

D’una banda, és cert que els estímuls provinents de l’ambient arriben a ser significatius només passant per una sèrie de filtres perceptius i d’esquemes mentals. De l’altra, és també plausible que tots els éssers humans posseeixen els mateixos tipus de filtres, és a dir, un ment estructurada més o menys de la mateixa manera. Allò que veiem de la realitat no és la realitat en sí mateixa, sinó la realitat tal-com-s’apareix-als-humans.

Els nostre coneixement del món no pot ser veraç en un sentit absolut, sinó només vàlid, és a dir, compartit entre els individus de l'espècie a la qual pertanyem. Igualment, qualsevol descripció de la nostra realitat, encara que sigui produïda en un llenguatge científic, no podrà mai dir-se objectiva, sinó comú a tots els éssers humans.

Arecibo_message.svgUn bon exemple ens l’ofereix el Missatge de Arecibo, un missatge de ràdio enviat a l'espai des del radiotelescopi d'Arecibo el 16 de novembre del 1974 per commemorar la remodelació del radiotelescopi, el més gran del món. Es tracta del més ambiciós intent d’enviar a l’espai un missatge comprensible per intel·ligències extraterrestres, i els científics han tractat d’alguna manera de construir una breu descripció de la nostra realitat segons el llenguatge més objectiu possible. El missatge tenia una longitud de 1679 bits i va ser enviat en la direcció del cúmul d'estrelles de M13. Conté informació sobre la situació del Sistema Solar, del nostre planeta i de l'ésser humà. El missatge va ser dissenyat per Frank Drake, Carl Sagan i altres.

Està escrit de d’alt a baix i d’esquerra a dreta. Comença amb els nombres de l’1 al 10 (en color blanc), escrits en format binari. Segueixen els números atòmics dels elements químics més comuns sobre la terra (en lila): hidrogen (H), carboni (C), nitrogen (N), oxigen (O) i fòsfor (P), components de l'ADN de l'homo sapiens sapiens. Després d'ensenyar els àtoms de què es compost l'ADN mostra en quines proporcions es troben els diferents nucleòtids (color verd). En clor blau es representa l'hèlix doble de l'ADN (la barra vertical blanca representa el número de nucleòtids). També s’aprecia la imatge física d’un ésser humà (en vermell), la seqüència dels planetes del sistema solar (en groc, amb la Terra destacada) i una representació del telescopi d’Arecibo (en lila).

Quina és la probabilitat que un extraterrestre entengui el missatge? Poca. Qui garanteix que visqui en un món predominantment visual? La major part de les espècies vivents sobre la Terra viuen en un món bàsicament olfactiu, i la realitat coneguda a través dels olors no és molt similar a la mateixa realitat vista amb els ulls.

El 1884, Edwin Abbott va publicar un llibre, Flatland, que podem traduir Planilàndia, on narrava les aventures d'un Quadrat en un món pla de dues dimensions. Al començament de la història, el Sr. Quadrat i la seva esposa, la Sra. Triangle, estan descansant en la seva casa de dues dimensions de Planilàndia quan se'ls apareix una Esfera, que intenta que comprenguin la 3ª dimensió amb una explicació com aquesta:

“No sóc una figura plana, sinó un sòlid. Vosaltres em dieu Cercle, però no sóc un Cercle sinó un nombre infinit de Cercles col·locats uns a sobre dels altres, de diferents tamanys que varien entre un Punt i un Cercle de 13 polsades de diàmetre. Quan travesso el vostre pla, com ara, formo una secció que vosaltres anomeneu encertadament Cercle. Perquè si una Esfera –aquest és el meu nom en el meu país- es mostra davant d’un habitant de Planilàndia, s’ha de manifestar-se com un Cercle.”

Les dificultats que té l'heroi del relat per entendre el significat d'una tercera dimensió, que sobrepassa les dues dimensions del món en què està immers:

 

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.