Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Filosofia Quina cosa és la realitat Mons publicitaris i obsolescència programada

Mons publicitaris i obsolescència programada

obsolescenciaprogramadaEs possible dissenyar la realitat en funció dels interessos ideològis i econòmics? Avui ens aproparem al mon de la publicitat, descobrirem que és l'obsolescència programada i el Tea Party.  Segur que ens donen argument per pensar-hi...

Tots hem aprofitat algun cop el moment de la publicitat per anar al lavabo, per trucar per telèfon o visitar el frigorífic... Però els publicistes no es rendeixen, i desenvolupen una sèrie d'estratègies específiques orientades a atreure, per una banda, l'atenció de l'espectador i per l'altra, a afavorir la interpretació del missatge de manera ràpida i unívoca (descodificació), tractant de sacsejar la seva emoció receptiva. 

Quan era petit pensava que els productes que compràvem eren per sempre... Estava instal·lat en una realitat estable, on els únics productes que canviaven eren les joguines... Fins i tot m'imaginava què passaria quan tothom tingués de tot. Era un nen i no sabia de les lleis del mercat, de capitalisme ni d'obsolescència programada.

Tampoc em preocupava gaire per què les persones pensen com pensen... Estava convençut que el meu pensar era propi, personal i intransferible i que era un pensar que reproduïa la realitat... I és que tampoc havia sentit parlar mai del Tea Party.

El llenguatge de la publicitat

publicitatLa professora Anna Casanovas ens presenta en un article de 1989 titulat Anàlisi Semiòtica i estratègia estètica persuasiva de l'spot a la televisió diferents elements del llenguatge publicitari. En relació a allò que ens interessa a nosaltres ara, explica que en el seu intent de suggestionar i persuadir l'espectador, l'spot varia notablement segons que es dirigeixi als homes, a les dones o als joves. El «món masculí» o «femení» apareix fortament convencionalitzat i els personatges «home» o «dona» són reduïts a determinats i limitats tipus o a models allunyats de tota complexitat o característica individual.

Mons masculins publicitaris

L'home-tipus es troba definit per característiques tais com la decisió, el domini, l'audàcia, el prestigi i l'èxit. La seva edat queda establerta entre els trenta i els quaranta anys (amb l'excepció dels anuncis destinats als plans de jubilació o similars) i gaudeix d'una impecable salut física i moral. Figura irreal i molt allunyada de l'home quotidià, però certament assimilada gràcies al cinema, o a la mateixa T.V. Tant és així que els spots arriben a apropiar-se personatges famosos i reconeguts amb la finalitat de transferir al producte publicitari els valors o la popularitat de què gaudeixen.

Presentant-lo feliçment casat i amb fills, treballador i digne de confiança, sa i esportista, fill, pare o marit responsable, l'spot publicitari exhibeix el seu protagonista com la interpretació estètica d'uns va lors morals considerats per la majoria com «exemplars», i als quals cal tendir.

Els productes que s'ofereixen als homes són, majoritàriament, d'ús personal i individual, destinats o bé al temps d'oci (alcohol, tabac, articles per a l'esport, Hi-fi, entre altres) o bé a incrementar llur prestigi social (automòbils, rellotges, inversions, etc.) o bé a millorar la imatge (perfums, cosmètics, maquinetes d'afaitar, etc.). El marc d'actuació de l'hometipus és obert, sovint exòtic i sempre fantàstic; marc adient per portar a terme les seves ànsies d'aventura i conquesta. Acostuma a presentar-se sol, independent i autosuficient, indiferent a l'ull de la camera (i al del televident) que el segueix en les seves peripècies i assisteix a la compensació final, consistent a fruir del producte anunciat, en companyia femenina.

Així doncs, una primera anàlisi dels productes que la publicitat ofereix a les dones ja delimita llur món i la importància donada a llur paper. Productes tan banals com sabons, lleixius o salses de tomàquet són associats a unes imatges de móns ideals i suposadament desitjats pel públic al qual van destinats. L'spot, per a augmentar la credibilitat del món de ficcions que presenta (i per tant la seva eficàcia), intenta acostar al màxim l'anècdota narrada a algun dels valors o característiques més reconeguts i valorats per la societat, de manera que la teleespectadora trobi en la pantalla del seu televisor el reflex de l'estil de vida desitjat, dels models i comportaments anhelats, i pugui assolir (a través del consum del producte) la pròpia imatge somniada.

Mons femenins publicitaris

Pels aparentment nombrosos productes que la publicitat ofereix a les dones, la pràctica majoria pertanyen a un grup homogeni i delimitat: els productes per a la llar. Aliments, neteja, electrodomèstics... es presenten a la dona amb arguments tais com el de facilitar el seu temps de treball o el d'augmentar el seu prestigi i eficiència en les feines de la llar. Contràriament a la majoria dels productes oferts als homes, els destinats a les dones són, directament o indirectament, d'interès domèstic, sense que se'n presenti cap per a llur plaer o gaudiment personal, fora del temps de treball que destinen a la casa. És remar cable que fins i tot els productes d'higiene íntima i personal (sabons, depilatoris, cosmètica, perfums, etc.), la publicitat els destina a la satisfacció del pròxim.

La compra del producte sol presentar-se com la solució d'un problema (escollir «aquest» producte precisament entre una infinitat d'altres iguals), situació en què la dona ha de fer patents grans dosis de sagacitat i pragmatisme. En un intent de demostrar de forma aclaparadora i espectacular que el públic consumidor és poc o mal informat, els anuncis recorren a l'estratagema de la «prova científica», gràcies a la qual la teleespectadora pot observar unes imatges semblants a les que es poden veure a través d'un microscopi, d'una termografia o d'una radiografia, per exemple l'efecte del sabons sobre les fibres dels teixits o la dels suavitzants sobre els cabells. També es recorre al sistema de dividir la pantalla en dues parts per a mostrar simultàniament la diferent eficàcia entre el producte a vendre i el de la competència. Davant d'aquestes proves tan «evidents», de les quals no es pot dubtar (llur presentació «científica» és una garantia de veracitat), el públic queda totalment desarmat per a reaccionar davant del missatge final de l'anunci.

Mons juvenils

Dins de l'anàlisi de l'estètica dels spots televisius, els destinats als joves poden considerar-se com un grup homogeni i amb un llenguatge diferenciat. En una societat postindustrial més necessitada de consumidors que de treballadors, amb un important desenvolupament de les indústries de l'oci i de l'esbarjo i que reconeix la vàlua dels seus membres en funció de llur capacitat adquisitiva, la inducció dels grups dels joves al consumisme li és absolutament ne cessària. Els publicistes s'esforcen a atreure llur atenció i a despertar-los el desig de consumir a través d'uns anuncis que revelen, una vegada més, els valors més esquemàtics i simplificats d'una societat.

Realitzats per adults, els spots reflecteixen unes motivacions, una estructura i una estètica suposadament «juvenils», que presenten l'adolescència i la joventut com la daurada etapa de la vida en què l'espontaneïtat, la despreocupació i el diletantisme són característiques.

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

Comprar, tirar, comprar

L'obsolescència planificada o programada és la planificació o programació de la fi de la vida útil d'un producte o servei de manera que aquest es torni obsolet, no funcional, inútil o inservible després d'un període de temps calculat per endavant, pel fabricant o empresa de serveis, durant la fase de disseny del producte o servei.

L'obsolescència planificada té un potencial considerable i quantificable per beneficiar el fabricant ja que el producte fallara en algun moment, obligant al consumidor a que adquireixi un altre producte novament, ja sigui del mateix productor (mitjançant l'adquisició d'una part per reemplaçar i arreglar el vell producte o mitjançant la compra d'un model del mateix més nou), o d'un competidor , factor decisiu que també es preveu en el procés d'obsolescència planificada.

«Un article que no s'espatlla és una tragèdia per als negocis". Aquesta màxima, desassossegant per a consumidors amb capacitat adquisitiva limitada (la majoria), va aparèixer en una revista de publicitat en 1928. Curiosament, aquesta sentència no ha caducat: fa més de 80 anys sent el lema sobre el qual se sustenta el sistema de producció capitalista, i la raó que explica per què grans empreses van pactar que productes tan comuns com la bombeta elèctrica, les mitjanes de niló o les actuals impressores es dissenyin per trencar-se, després d'un temps d'ús. Es tracta d'una realitat oculta que avui poens la presenta al descobert el documental titolat Comprar, llençar, comprar.

 

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

 

 

Darrere el Tea Party

Des del Tea Party, passant pels ciutadans que es mostren contraris a la reforma sanitària o a creure que existeix realment el canvi climàtic, s’ha demostrat que els sectors més conservadors dels Estats Units s'han rebel·lat en contra del programa d'Obama. Però es tracta de moviments espontanis, nascuts des de la base, d’iniciatives ciutadanes? O són, com s’anomenen als Estats Units, un exemple d’"astroturfing"? És a dir, una creació de falsos moviments dissenyats per posar missatges corporatius en boca de ciutadans aparentment independents? Mogut per la curiositat per descobrir-ho, el documentalista Taki Oldham decideix investigar-ho infiltrant-se al cor d’aquests moviments, tot emprenent un viatge que el portarà a recórrer, durant un mes, sis estats: el cor del “somni americà”. D’aquesta manera, Oldham acabarà descobrint durant el viatge exemples d’“astroturfing”, comesos a una escala molt més gran del que podia haver-se imaginat; casos que amenacen, no només la salut de la democràcia nord-americana, sinó també la dels seus ciutadans i del planeta en conjunt.

Antoni Bassas, corresponsal de TV3 a Washington, ens parla del Tea Party, moviment que ha vist créixer des que ocupa la corresponsalia. El periodista també comenta els punts calents de la política nord-americana, que passa per un moment d'auge dels sectors conservadors i de càstig per a la figura del president demòcrata, Barack Obama. Cliqueu per veure l'entrevista.

 You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

Inici Filosofia Quina cosa és la realitat Mons publicitaris i obsolescència programada

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.