Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Filosofia Quina cosa és la realitat La reflexió filosòfica sobre la realitat

La reflexió filosòfica sobre la realitat

ullerestintadesNormalment, si preguntem a algú què és la realitat ens respondrà amb un convenciment total que la realitat és allò que existeix, el que hi ha aquí,… Aquesta manera de definir la realitat està basada en la mateixa paraula “realitat”, l’origen de la qual és res, la cosa. Per tant, té un accent material molt marcat.

Avui, però, donat que tenim la capacitat de reflexionar, ens preguntarem sobre la mateixa realitat i la convertirem en objecte d’anàlisi.

En general, si “realitat” és allò que existeix d’una manera objectiva, el seu oposat és l’aparença, la il•lusió o la ficció, o allò que és subjectiu. Normalment, i des del sentit comú, s’entén que allò real és allò que pertany al món en què vivim i, per tant, allò que existeix en l’espai-temps. Però si allò real és allò «independent» de la ment o allò material o empíric; no deixarien de tenir realitat moltes de les coses per les quals els éssers humans s’interessen i fins i tot lluiten?

No és tan real la taula, com els elements químics que la componen i les partícules atòmiques i subatòmiques a que es redueixen els seus elements químics? Quina és la realitat del sentiments, de les emocions, dels pensaments? On és la realitat dels conceptes universals? De quina manera és real una llei física? És real la realitat pensada? I de quina manera podem conèixer, pensar la realitat si no sabem ben bé què és? Moltes preguntes, no? I gens fàcils de contestar. Intentar respondre aquestes preguntes constitueix un dels grans problemes de la metafísica.

Que existeixi una directa correspondència entre la manera com el món és i la manera com és pensat per la ment humana és una idea molt atraient pel seu caràcter resolutiu, és a dir, per la seva capacitat de resoldre, negant de partida, qualsevol tipus de problema. Però mostrar que això sigui així no és gens fàcil. Qui ho pot testimoniar?

Diferents formes d'entendre la realitat

Per tant, la pregunta sobre si podem accedir a la realitat, o a quin tipus de realitat, ha estat discutida al llarg de la història de la filosofia, sobretot des de dos vessants: d’una banda qui afirma que sí que tenim un accés més o menys directe a la realitat (realisme), i de l’altra, qui afirma que no és possible perquè la realitat només és producte del nostre pensament (idealisme). També hi ha postures intermèdies que busquen una articulació entre totes dues, i que consideren que la realitat no ens és totalment estranya, però tampoc no és fàcil de conèixer-la (criticisme). Aquesta postura assumeix la limitació del nostre coneixement, però n’afirma el substrat real. Per exemple, els colors no són realment com els veiem, però les longituds d’ona que provoquen la visió del color sí que són reals. Per tant, el coneixement és interpretació de quelcom real.

La solució a aquest dilema no és fàcil. Igual ni es tracat d’un dilema encara que, d’una banda, sembli que la realitat sigui aquí i ens interpel•li; i de l’’altra banda, l’accés a la realitat no sigui directe ni evident. Per això potser només podem accedir a la realitat interpretant-la. Això significa que no sabem si es tracta de “la” realitat com a tal (si és que existeix), ja que només tenim “la meva” realitat, la que jo puc constatar o, en el millor dels casos, “la nostra” realitat, la que hem consensuat com a comuna a través de la comunicació històrica de les experiències.
Avui ens aproparem a aquesta problemàtica a partir d’un autor, Plató (s. IV aC) i deixarem Kant (s. XVIII) per una altra ocasió.

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

la-realitat-segons-plato

 

Perspectivisme i relativisme

El perspectivisme és una posició filosòfica presentada per Ortega y Gasset, segons la qual, en el terreny del coneixement, cada subjecte coneix la realitat des del seu punt de vista o perspectiva particular, i, per tant, la visiò que cada subjecte posseeix d'aquesta realitat és una visió autèntica, però parcial. Ortega y Gasset pretén, amb aquesta postura superar la polèmica entre el dogmatisme i l'escepticisme

  • El dogmatisme és una posició filosòfica que afirma la possibilitat de l'ésser humà d'accedir de forma total i segura al coneixement ple de la realitat que ens envolta. Planteja així una visió molt optimista sobre les capacitats humanes del coneixement científic. Un dels filòsofs que es consideren dins del dogmatisme és René Descartes, qui confiava plenament en què la raó humana, a través d'un mètode correcte, pot accedir a la "Veritat". Aquesta visió s'enfronta amb l'escepticisme, que planteja la impossibilitat de l'accés total al coneixement.
  • L'escèpticisme és un corrent que desconfia de la capacitat de la raó per descobrir la veritat, ja que les sensacions per les quals es percep la realitat només mostren l'aparença de les coses. Les idees centrals de l'escepticisme són:
    • No es poden saber com són les coses en si mateixes (com a màxim, se'n poden conèixer "les aparences" que se'n veuen), i el més prudent és abstenir-se de formular cap judici, ja que res és fals ni vertader.
    • Hom no pot fiar-se de la raó, ja que els seus coneixements es fonamenten en les sensacions.
    • Voler arribar a coneixements absoluts és una font d'intranquil·litat. La epojé (abstenció de judici, és a dir, d'opinió i de crítica) és el pas previ a la felicitat i a l'ataràxia.
    • L'única cosa que interessa en la vida, com hem dit, és aconseguir la tranquil·litat d'esperit o ataràxia.

També podem parlar de relativisme, una posició que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepció) està vinculat a una altra entitat i per tant no es pot entendre si no és amb referència a aquesta. Es pot distingir, entre altres, el relativisme cultural, el cognoscitiu, el moral, el lingüístic i l'epistemològic.

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

Inici Filosofia Quina cosa és la realitat La reflexió filosòfica sobre la realitat

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.