Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Filosofia Què podem arribar a saber La ciència i el seu mètode…

La ciència i el seu mètode.

En l’alba de la filosofia moderna el tema de l’origen, dels límits i de la validesa del coneixement apareixerà com la qüestió central. Una de les grans preguntes serà: D’on procedeix el coneixement? I tres seran les grans posicions filosòfiques que intentaran respondre-la:

  1. El racionalisme, que considera la raó com l’única font adequada de coneixement, ja que entén que els sentits són insuficients.
  2. L’empirisme, que nega qualsevol altre font de coneixement que no sigui l’experiència, és a dir, el coneixement sensible.
  3. El criticisme, que defensa que el coneixement no pot prescindir de l’experiència, perquè aquesta li subministra el material cognoscible (tesi empirista); però defensa també que les dades sensorials només tenen sentit si les ordena la raó.

Però no només és important descobrir quina és la font del coneixement, també és fonamental descobrir quines són les seves possibilitats i els seus límits. La ciència intenta respondre aquestes preguntes per mitjà de l’observació del que passa i a través de l’elaboració d’hipòtesis que després es contrasten per tal de comprovar-ne la validesa. A la ciència no l’interessa tant el per què com el què… La ciència dóna constància dels fenòmens tot raonant-ne les causes, les relacions i les conseqüències. I ho fa buscant regularitats a la naturalesa, que s’expressaran en lleis i teories, per intentar detectar relacions causals, deductives o conseqüències que permetin explicar el que passa i fer prediccions sobre el que passarà.

Quin és el mètode científic

Quin és el mètode de la ciència? Les ciències comparteixen algunes característiques metodològiques que permeten diferenciar-les d’altres tipus de sabers no científics. Les repassarem a partir d’aquest esquema, però també a través d’un experiment pràctic (Algú té una Coca Cola a mà i una mica de sucre?) i d’uns llocs online (puzzles.com) que us ajudaran a pensar científicament per trobar possibles lleis explicatives…

"El món de Beakman" és una  sèrie de divulgació científica que explica en un llenguatge escolar diferents temes centrals de la ciència. Vegem com explica en què consisteix el mètode científic:

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

Un exemple resolt d'aplicació del mètode científic

halleyLa teoria de Newton es va publicar per primera vegada en 1687. En 1685 el jove astrònom Edmon Halley va començar a aplicar la teoria de Newton a l’estudi del moviment dels cometes. Halley va començar investigant un cometa que ell havia observat en 1682. Halley va formular la hipòtesi que el Sol i el cometa en qüestió formen un sistema newtonià, i va tractar de deduir quina hauria de ser l’òrbita del cometa en el cas de ser certa l’esmentada hipòtesi. Halley es va adonar, no obstant, que que hauria d’haver alguna influència en el sistema Sol-cometa deguda a l’atracció gravitacional del planeta més gran del sistema solar: Júpiter. Però la va ignorar per considerar-la suficientment petita i massa difícil de ser calculada. Ara bé, degut a això, savia que l’òrbita deduïda no seria la real, sinó que diferiria un tant de la mateixa, per lo qual, si feia alguna predicció hauria de fer-la només de manera aproximada.

Fent servir dades recollides en 1682 relacionades amb la trajectòria del cometa, Halley va deduir de la seva hipòtesi que el cometa descrivia una elipse de gran elongació al voltant del sol i que trigava 75 anys en recórrer-la. Va concloure que el cometa havia aparegut d’altres vegades anteriorment i va comprovar, més o menys, que cada 75 anys s’havia registrat la presència d’algun cometa des de 1305. Va especular que aquests cometes eren en realitat el mateix. Va procedir, a més, a calcular la data en la qual el cometa apareixeria novament, i va resultar que, tenint en compte els possibles errors de les seves dades i el possible error degut a la desestimada influència de Júpiter, el cometa hauria de reaparèixer algun dia de desembre de 1758.

En el text anterior s’exposa el treball de Halley. La hipòtesi és: El Sol i el cometa constitueixen un sistema newtonià. La teoria és òbviament la teoria de Newton: la mecànica newtoniana. La predicció és que el cometa reapareixerà algun dia de desembre de 1758. Les condicions inicials són les següents:

1. Els enunciats que ens descriuen les posicions del cometa observades per Halley en 1682.
2. Els enunciats que ens descriuen les velocitats del cometa observades en 1682.
3. La massa del Sol.

 

Sense les condicions inicials Halley no podia deduir de la hipòtesi sola, ni la forma de l’òrbita del cometa al voltant del Sol, ni quan reapareixeria el cometa. Els supòsits inicials en aquest cas són al menys els següents:

1. La influència de Júpiter és relativament petita.
2. No hi ha influència d’altres planetes u objectes no coneguts que poguessin interferir en el comportament del sistema Sol-cometa.
3. Les mesures i observacions fetes en 1682 són, encara que no del tot exactes, suficients com, per a partir de les mateixes, obtenir prediccions correctes, en el cas que la hipòtesi fos certa.

 

En aquest cas es tracta de justificar una hipòtesi. S’han de complir, per tant, les condicions 1 i 2.

Vegem si se compleix la condició 1. Clarament el text en diu que Halley a partir de la hipòtesi i tenint en compte les observacions realitzades en 1682, i, podem afegir nosaltres, els supòsits auxiliars, va deduir quin seria l’òrbita del cometa i quan reapareixeria aquest novament. Per tant, hem de concloure que, a menys que Halley s’equivoqui en els càlculs, la condició 1 es compleix.

En relació a la condició 2 s’ha de dir que en aquell temps se sabia molt poc del comportament del cometes i que, en ser la predicció molt precisa (fixava un interval molt curt de temps, un mes), si el sistema Sol-cometa no fos newtonià no hauria absolutament cap raó per pensar que el cometa hauria d’aparèixer precisament en desembre de 1758 i, per tant, que sota tal supòsit era molt probable que no reaparegués en el mes predit. Per tant, la condició 2 estava justificada.

El resultat de l’experiment (l’experiment consistia en observar els cels i esperar la reaparició del cometa), va ser que el cometa va reaparèixer el 25 de desembre de 1758. la predicció va resultar, doncs, vertadera.

La conclusió és que la hipòtesi va quedar justificada.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.