Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Filosofia Què podem arribar a saber El lenguatge de la ciència…

El llenguatge de la ciència.

La ciència consta de proposicions universals que permeten explicar els fets passats i fer prediccions. Com sabem que el clorur de sodi (sal) es dissoldrà en l'aigua? Ho sabem perquè ho hem repetit sovint i, fins el moment, sempre ha estat així. Però el fet que la sal s'hagi dissolt en l'aigua fins ara, garanteix que ho continuarà fent? Cap número, per molt gran que sigui, de repeticions, d'experiències favorables ens garanteix que una llei científica s'hagi de repetir sempre. Com a molt ens assegura la seva probabilitat.

Al llarg de segles es van tenir com a vertaderes proposicions com les següents:

  • La velocitat de caiguda dels cossos és proporcional al seu pes.
  • De la matèria inert, en certes circumstàncies, pot sorgir la vida.

Així mateix s'afirma que "la calor dilata els metalls". Però qui ens assegura a nosaltres que la causa real de la dilatació no sigui una altra diferents a la calor, que s'ha produït juntament amb el calor però que ens ha passat inadvertida?

Aquestes proposicions són d'universalitat inductiva.

Les proposicions de les ciències, que presenten universalitat inductiva, expressen fets contingents. "Els cossos s'atreuen en raó directa del producte de les seves masses" és una proposició inductiva, com totes les de la física, que expressa un fet contingent. Es tracta d'un fet que és així, però que podria ser d'una altra manera.

popperHi ha encara una altra característica de la ciència. Les proposicions científiques no son plenament "intel·ligibles". Això vol dir que davant d'un proposició científica sempre podem pregunta "per què és així". Per exemple, "els gasos nobles, ensenya la química, no es combinen exceptuant rares excepcions". Té sentit preguntar per què això és així. I encara que tinguem una resposta a la pregunta, la proposició no es fa intel·ligible plenament perquè sempre ens podem tornar a preguntar per què.

Karl R. Popper, un dels grans filòsofs del segle XX, va proposar un criteri de demarcació per decidir quan un enunciat és científic i quan no. Una proposició és científica quan es pot contrastar, és a dir, quan els seus enunciats es poden falsar o refutar. I és que les hipòtesis científiques (que com hem vist no són enunciats universals) mai no poden ser verificades per l'experiència, però sí refutades. Per exemple, l'enunicat "Tots els metalls es dilaten amb la calor" no es pot verificar. Per molts exemples de metalls dilatats amb la calor que hàgim vist, no podrem mai vertadera la conclusió que "tots" els metalls es dilaten amb la calor. Però en tindríem prou amb un sol cas d'un metall que no es dilatés amb la calor per concloure que l'enunciat "Tots els metalls es dilaten amb la claor" és fals.

Per concloure direm que un enunciat és científic si forma part d'un sistema d'enunciats amb poder explicatiu o predictiu, amb universalitat inductiva, que expressa fets contingents i que són refutables en principi.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.