Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Un animal diferent

Què és el jo? La pregunta fonamental de la filosofia és aquella que ens apropa a nosaltres mateixos, a allò que ens fa individus únics... Portem dies parlant-ne. Avui ens aproparem des de la poesia i des de una altra perspectiva, aquella que considera la nostra vessant més purament animal. Què resta en el humans dels seus ancestres simis?

D’una banda preguntarem a les ciències que estudien el comportament humà i animal, la psicologia i l'etiologia. Seguidament, ens preguntarem per les diferències que podem trobar de manera superficial entre uns éssers vius i uns altres, no amb la intenció d'establir classificacions, sinó per conèixer diferents pautes de comportament i descobrir què signifiquen.

Podria ser que les diferències siguin més de grau que no de fons? Això ho mostrarem buscant entre alguns vídeos de conducta animal,  ja que les referències canines ens poden ajudar a entendre millor com ens comportem i per què ho fem així…

D’altra banda, llegirem uns poemes d’un poeta portuguès, Fernando Pessoa, per plantejar-nos d’una manera diferent què som i si podem arribar a saber el que som. Us adonareu del paper clau que desenvolupoa la cultura i l'educació en allò que ens fa animals diferents.

Abans de començar vull fer-vos alguna observació. La primera és que potser hem de perdre la por a explicar què és el jo sense caure en contradiccions… No ens ha d’espantar contradir-nos quan parlem d’un misteri. Per molts punts de vista que es puguin tenir d’una mateixa persona, mai la suma de les parts és ben bé el tot. Com indica Henri Poincaré (matemàtic, científic teòric i filòsof de la ciència nascut a França el 1854), un home més un home no són dos homes sinó un home més un home. La segona observació és que no existeix, com indica Carl Lévi-Strauss (antropòleg francès nascut a Brussel•les el 1908) una humanitat abstracta en la qual l’home realitzi la seva humanitat, sempre ens realitzen a partir d’experiències concretes i en un context humà, entre d’altres éssers humans. Així, que com escriu Miguel de Unamuno (filòsof i escriptor basc nascut el 1864), «Ni l’humà, ni l’humanitat, ni l’adjectiu simple, ni l’adjectiu substantivat, sinó el substantiu concret: l’home. L’home de carn i os, el que neix, pateix i mor –sobretot mor–, el que menja i beu i juga i dorm i pensa i estima, l’home que es veu i se sent, el germà, el vertader germà.»

El mico que portem dins

F_Chardin_le_singe_peintreQuè resta en el humans dels seus ancestres simis? La psicologia, ciència que es preocupa de la conducta observable dels individus i dels seus processos mentals, ens explica que els humans tenim necessitats naturals comuns a la resta d’animals. Beure, menjar i dormir... També el desig sexual i l’instint de supervivència. L’etologia, que estudia el comportament animal en estat lliure i en laboratori) mostra l’existència de conductes naturals comuns als animals i als humans: el domini del més fort entre els individus d’un mateix grup, l’establiment i la defensa del territori personal i grupal. També dediquem una especial atenció a les tècniques de seducció sexual... Fins aquí som simis nus...

Encara no podem parlar de diferències qualitatives. El fet de respondre de manera diferent a les nostres necessitats no ens allunya tant dels nostres ancestres animals. Els primats també poden desenvolupar conductes molt elaborades. Els ximpanzés, per exemple, tenen la capacitat de resoldre problemes (tècniques de caça, per exemple) que requereixen d’estratègia i de solucions intel·ligents (donar-li forma punxeguda a un pal per fer-lo servir de llança)... I els bonobos (o ximpazés pigmeus) són capaços d’aprendre de forma incipient el llenguatge humà.

Diferències i semblances

A continuació us presento un quadre que recull de forma molt i molt simple les diferències entre el nivell orgànic, psíquic i conductual dels éssers vius

 ÉSSERS VIUS

TRETS GENERALS

CONDUCTA

COMUNICACIÓ

VEGETALS

CREIXEMENT,
NUTRICIÓ,
REPRODUCCIÓ

¿...?

¿...?

ANIMALS "MÉS SIMPLES"

SENSACIÓ,
MOVIMENT LOCAL

INSTINT

PAUTES DE COMUNICACIÓ ELEMENTALS

(ALIMENTACIÓ, SUPERVIVÈNCIA, REPRODUCCIÓ)

ANIMALS "MÉS COMPLEXOS"

MEMÒRIA
(EXPERIÈNCIA),

IMAGINACIÓ
(CREACIÓ FUTURS POSSIBLES)

APRENENTATGE

PAUTES DE COMUNICACIÓ COMPLEXES

ÉSSER HUMÀ

 

ENTENIMENT

 

ABSTRACCIÓ

LLENGUATGE SIMBÒLIC, ARTICULAT, ABSTRACTE

VOLUNTAT

DECISIÓ

PREVISIÓ

 

 

Anem ara pel video de conducta animal. Us adonareu que les pautes del nostre comportament són semblant a les de la resta d'éssers i que això es fa més evident quant més propers són aquests éssers per la seva complexitat.

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

El jo de Pessoa

Cadascú de nosaltres porta a sobre el seu passat simi, i no es tracta de lluitar en contra seva, es tracta de comprendre d’on venim, de conèixer les nostres necessitats, de diferenciar-les dels nostres desitjos i de valorar tot allò que hem aprés com l’autèntic catalitzador que ens humanitza.

Les diferències comencen quan analitzem el tipus de relació que establim amb els nostres impulsos naturals. El simi és un ésser que sempre es mantindrà fidel a les seves necessitats; l’ésser humà, en canvi, es veu obligat a alliberar-se parcialment o total de determinats impulsos, modificar-los, sublimar-los o reprimir-los. Així, en matèria de sexualitat inventem l’erotisme, l’amor, la castedat, el control de la natalitat i la pornografia... En matèria d’alimentació hem desenvolupat la gastronomia, l’enologia, el dejuni... Hem afegit a les necessitats valors intel·lectuals i espirituals que els animals són incapaços. Això significa que els humans responem a les nostres necessitats naturals a través d’artificis culturals i d’activitats intel·lectuals: l’erotisme i la gastronomia, però també la filosofia, l’art, la religió, la ciència i la tècnica. I en tot aquest desplegament de capacitats, el llenguatge pren un protagonisme especial. I amb el llenguatge, la possibilitat d’apel·lar a valors morals, espirituals, religiosos, polítics, estètics, filosòfics. Apareix així allò bo i allò dolent, allò just i allò injust, allò bell i allò lleig.

Per tant, la clau d’allò que ens allunya dels primats és l’educació: la capacitat de transmetre determinats sabers memoritzats i evolutius. Amb l’educació s’explora i es desenvolupa la capacitat intel·lectual, es transmeten sabers i valors comuns que contribueixen a la fabricació de les societats.

F. Pessoa: Apostilla.

¡Aprovechar el tiempo!
Ah, dejadme que no aproveche nada.
Ni tiempo, ni ser, ni memorias de tiempo o de ser…
Dejadme ser una hoja de árbol estremecida por la brisa,
la polvoreda de un involuntario y solitario camino,
el reguero fortuito de las últimas lluvias,
el surco que una rueda deja en el camino mientras otra no pasa,
la peonza del niño, que a punto de parar
oscila con el mismo movimiento de la tierra,
se estremece con el mismo movimiento del alma
y cae, como caen los dioses, en el suelo del Destino.

F. Pessoa: Es que yo…

Es que yo, en cuya alma se reflejan
las fuerzas todas del universo,
en cuya reflexión emotiva y agitada
minuto a minuto, emoción a emoción,
cosas antagónicas y absurdas se suceden,
–yo el foco inútil de todas las realidades,
yo el fantasma nacido de todas las sensaciones,
yo el abstracto, yo el proyectado en el ecrán,
sufro por ser yo a través de todo eso como cuando se tiene sed y no es de agua .

F. Pessoa: Començo a conhecer-me.

Comienzo a conocerme. No existo
Soy el intervalo entre lo que deseo ser y los demás me han hecho,
o la mitad de ese intervalo, porque también hay vida…
Soy esto, en fin.
 

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.