Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Un animal cultural

Barbie-MosaLisa

La definició clàssica de cultura és ja de 1871, quan una antropòleg anglès anomenat Tylor va escriure a un llibre titulat La Cultura primitiva: "Cultura és un tot complex que avarca coneixements, idees religioses, arts, costums, lleis, usos i demés aptituds i hàbits adquirits per l'home com a membre d'una societat". Com un haureu adonat, la clau es troba en l'expressió "adquirits per l'home com a membre d'una societat", i és que es considera cultura tot allò que és aprés i és, a la vegada, transmès entre els éssers humans. La definició se centra en les creences i comportaments que adquireixen les persones no per herència biològica sinó per formar part d'una societat concreta i que els emmarca dins d'una tradició cultural específica.

S'anomena enculturació el procés a través del qual un nen o una nena aprèn la seva cultura. I és que una de les característiques de la cultura és que és apresa. Els humans tenim una capacitat d'aprendre única i molt elaborada. Hi ha diferents tipus d'aprenentatge, alguns els compartim amb d'altres animals. D'altres animals podem aprendre de la seva pròpia experiència; a més, els animals socials, poden aprendre d'altres membres del seu grup, com ara els llops quan aprenen estratègies de caça. Aquest tipus d'aprenentatge és molt important entre els micos i els simis. Però la nostra capacitat d'aprendre es caracteritza per la capacitat exclusiva dels humans de fer servir símbols, signes que no tenen una connexió necessària ni natural amb allò que representen.

A través de l'aprenentatge cultural les persones creen, recorden i fan servir idees, controlant i aplicant sistemes específics de significat simbòlic. L'antropòleg Clifford Geertz diu que les cultures són conjunts de"mecanismes de control; plans, receptes, regles, construccions, allò que els tècnics en ordenadors anomenen programes per regir el comportament." Aquests programes són absorbits per les persones en el procés d'enculturació de les diferents tradicions particulars. La gent fa seu gradualment un sistema establert prèviament de significats i de símbols que utilitzen per definir el seu món, expressar els seus sentiments i fer els seus judicis. Després, aquest sistema els ajuda a conduir el seu comportament i les seves percepcions al llarg de la seva vida.

Aquest procés d'enculturació es produeix de vegades directament, com quan el pares ensenyen a donar les gràcies; d'altre vegades, es produeix per observació de l'entorn. Però la cultura també s'assimila de forma inconscient, com passa amb les nocions de la distància que cal mantenir entre persones, que s'aprenen per observació i per modificació conscient, però també inconscient del comportament.

La cultura és compartida, és a dir, no és una propietat dels individus aïllats, sinó dels individus que viuen en grups socials. Aprenem la nostra cultura observant, conversant, interactuant amb les altres.

La cultura és acumulativa i integrada, ja que les pautes de comportament i models integrants de les institucions que la formen es transmeten de generació en generació a través del procés d'enculturació. Les cultures no són col·leccions fortuïtes de costums i de creences, sinó sistemes pautats integrats. Les costums, institucions, creences i valors estan interrelacionats. Si un canvia, els altres ho fan també. Així, en els anys 50 la majoria de dones occidentals esperaven dedicar-se al treball domèstic i a la maternitat. Les dones actualment, esperen finalitzar els seus estudis i trobar feina. Quines han estat les repercussions socials d'aquest canvi econòmic concret? Les actituds i relacions amb el matrimoni, la família i els nens han canviat. El matrimoni tardà, el "viure junts" i el divorci s'han fet més comuns.

Però les cultures estan integrades no només per les activitats econòmiques i els patrons socials dominants, sinó també per valors i visions del món que romanen. Les cultures preparen els seus membres per compartir determinats trets de personalitat. Els elements separadors d'un cultura poden integrar-se a través de símbols clau, com la fertilitat i el militarisme. Un conjunt característic de valors centrals integren cada cultura i contribueixen a distingir-la de les altres. Per exemple, l'ètica del treball, de l’individualisme, de l'èxit i de la confiança són valors centrals que integren la cultura nord-americana al llarg de generacions.

La cultura és universal i ho avarca tot. No només els titulats universitaris tenen cultura, sinó que totes les persones tenen cultura. Les forces culturals més significatives i interessants són les que afectes a les persones en la seva vida quotidiana, especialment les que afecten als nens i nenes en el seu procés d'enculturació. Així, per entendre la cultura nord-americana i europea contemporània cal tenir en consideració la televisió, els restaurant de menjar ràpid, els esports i els jocs.

Nines del Japó

Les nines japoneses són famoses al món i constitueixen un aspecte integral de la cultura del Japó. Les nines tradicionals japoneses es coneixen com Ningyo, que significa "figura humana". Hi ha diferents tipus de nines... Des de guerrers i herois, passant per personatges de contes de fades, déus i, rarament, dimonis i plebeus. Aquests ninots estan fets amb el propòsit de ser regalats, per formar part de les capelles de la llar i per ser utilitzades durant festivals com el Hina Matsuri. El 3 de març de cada any, les famílies que tenen filles celebren el "Hina Matsuri" o Festival de Nines. Aquest  festival és un costum tradicional que data de fa mil anys. En aquest, dia, cada família prepara els ninots, posant la parella de Hina, masculí i femení, en la part superior d'un moble especial. Aquests ninots simbolitzen les pregàries dels pares demanant per la felicitat dels seus fills.

La tradició de les nines al Japó es remunta a l'antiguitat, quan les nenes jugaven amb nines i cases de nines. Les dones del Japó les utilitzaven per protegir els seus fills o néts i també es van utilitzar en cerimònies religioses. Els historiadors consideren els escultors del temple com els primers fabricants professionals de nines, en utilitzar imatges de fusta de nens per pintar-les. Durant l'era Edo, que va durar des de 1603 fins a 1867, les nines es van fer populars entre els rics, que compraven costosos conjunts de nines per a l'adorn de casa. El comerç de venda va prosperar durant aquest període i el govern va imposar estrictes lleis en aquest comerç.

Les nines japoneses reflecteixen els costums del Japó i les aspiracions de la seva gent, posseeixen atributs regionals distintius i a través dels segles s'han desenvolupat en diverses formes:

http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.EsserHuma.Ningyo.Hina-Ningyogk-is-201.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.EsserHuma.Ningyo.gogatsu-ningyogk-is-201.JPGlink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.EsserHuma.Ningyo.Noh-Ningyogk-is-201.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.EsserHuma.Ningyo.Bunraku-Ningyogk-is-201.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.EsserHuma.Ningyo.Oshie-Hagoitagk-is-201.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.EsserHuma.Ningyo.Kyo-Ningyogk-is-201.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.EsserHuma.Ningyo.Oyama-Ningyogk-is-201.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.EsserHuma.Ningyo.Kimekomi-Ningyogk-is-201.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.EsserHuma.Ningyo.Hakata-Ningyogk-is-201.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.EsserHuma.Ningyo.gosho-ningyogk-is-201.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.EsserHuma.Ningyo.Ichimatsu-Ningyogk-is-201.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.EsserHuma.Ningyo.Kokeshi-Ningyogk-is-201.jpglink
«
»
Progress bar

  • Gogatsu Ningyo (Ninots del festival dels nens): Aquest festival, anomenat "Tango no Sekku" o simplement "Festival dels Infants", es porta a terme el 5 de maig de cada any. Les famílies que posseeixen fills exposen esplèndides miniatures d'armadures i figures de guerrers amb tota la indumentària corresponent.
  • Noh Ningyo (Ninots Noh): El teatre Noh, que té els seus orígens en el període Muromachi {1400 - 1600 dC} és una de les grans expressions, de l'art tradicional. En el teatre Noh, els actors utilitzen màscares i vestimentes elaborades mentre ballen.
  • Buranku Ningyo (Ninots d'escenes famoses de Buranku): Juntament amb el Noh. Buranku és conegut com una de les més importants expressions artístiques tradicionals. Els temes d'aquests ninots són presos d'escenes famoses de teatre buranku.
  • Oshie Hagoita (Paleta de figures en relleu): Els dissenys són tallats en paper gruixut i embolicats en seda "habutae" contenint cotó o una altra tela. Les diferents figures i colors, junts amb altres elements que conformen la imatge, són combinats i enganxats a l'"hagoita".
  • Kyo Ningyo (Niness fets a Kyoto): Nines fetes a Kyoto, ciutat de tradicions. Es caracteritzen per mostrar brodats complexos que adornen la vestimenta.
  • Oyama Ningyo (Ninots de joves dones): Aquestes nines porten l'estil i la moda de les dones japoneses, especialment en els seus pentinats i brillants vestits.
  • Kimekomi Ningyo (Ninots de fusta vestits amb kimono): "Kimekomi" és la tècnica que es fa servir per vestir el ninot enganxant retalls colorits.
  • Hakata Ningyo (Ninots de Hakata): Els Hakata Ningyo són ninots d'argila característics del Japó, originaris de la regió de Hakata a Kyushu. Són coneguts principalment pels seus bells colors.
  • Gosho Ningyo (Ninots del palau imperial): Són ninots amb grans caps i pell blanca que transmeten l'aparença dolça d'un nen.
  • Ichimatsu Ningyo (Ninots Ichimatsu): Són ninots realistes de nens.
  • Kokeshi Ningyo (Ninots tradicionals Kokeshi): Els ninots kokeshi, coneguts per la seva simplicitat i colors brillants, són fets amb tècniques japoneses de tornejat de fusta. Es classifiquen en dos tipus: els kokeshi tradicionals i els kokeshi creatius. Els kokeshi tradicionals són de la regió nord-est del Japó i daten de finals del període Edo. Al seu torn se'ls classifica segons el taller on van ser fets, per exemple, la sèrie Naruko, la sèrie Tsuchiya, etc. Cadascuna d'aquestes sèries tenen formes i dissenys propis que els caracteritzen. Les tècniques utilitzades van ser transmeses fins als nostres dies de mestre a aprenent. El kokeshi creatiu és una artesania que permet l'artista crear lliurement i sense restriccions. A partir de la segona Guerra mundial, aquests ninots són creats usant tècniques originals de gravat i fornejat i són apreciats com a obres úniques d'art.
 

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.