Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Filosofia A la sensibilitat per la bellesa Explosió. El llegat de Pollock

Explosió. El llegat de Pollock

Paul Jackson Pollock (1912 - 1956) va ser un influent artista nord-americà i un referent en el moviment de l'expressionisme abstracte, així que és considerat un dels pintors més importants dels Estats Units al segle XX.

Per orientar-nos una mica en la seva visió plàstica i física del que representa la creació artística podem destacar uns quants conceptes:

pollockpollock1

  • Action painting. Posicionar el llenç (sempre de grans dimensions) arran de terra i utilitzar els pinzells de manera rígida, contundent i amb moviments ràpids, bruscs i autòmats.
  • Dripping. Utilitzar la pintura amb tota la seva vitalitat i dinamisme, usant els pots de pintura amb una perforació a la part inferior perquè la pintura s'apliqués sobre el llenç gotejant, amb moviments bruscos i de direcció canviant. També consisteix a llançar la pintura contra la tela i en l'ús d'aerosols.
  • All-over. No deixar cap espai sense cobrir, buscant la creació d'una atmosfera completa i sense limitacions de marcs.

Pollock va donar origen a una nova forma de creació, en la qual més que treballar es considerava que "ballava sobre del llenç"; així, va iniciar el pas de la visió de l'obra d'art com a objecte fins a la seva conversió en la celebració d'un esdeveniment. D'aquesta manera, va impulsar un canvi de concepte de pintura entesa com a un element per canviar el món i no com a un element decoratiu.

No és d'estranyar que molts consideressin aquests mètodes creatius com un atac a la pintura, quan en realitat era una agressió al establishment existent.

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

 Warhol, Shiraga, Simamoto...

Pollock va traçar una línia que va des del seu pintura de degoteig i la seva fascinació de l'atzar com a mètode per a crear, fins a la performance i les perspectives conceptuals. La petjada de Pollock va marcar el treball de molts artistes que a partir dels anys 50 i fins a primers dels anys 70 del segle XX van començar a donar més valor a l'acte de creació artística que a l'obra en si, revolucionant els mètodes creatius.

La Fundació Miró recull, fins el 24 de febrer, l'empta deixada per Pollock en 35 artistes a partir dels anys 50 dels segle XX. Composta de pintures, escultures, vídeos, fotografies, performances, àudios i danses, l'exposició mostra una obra d'Andy Warhol realitzada amb orina i pigments metàl·lics en una tècnica mixta d'experimentació de l'oxidació. També mostra obres de Kazuo Shiraga que pintava amb els peus penjat de cordes sobre de la tela, de Shozo Shimamoto que llançava ampolles de vidre plenes de pintura a les seves obres, i de Niki de Saint Phalle que disparava amb un rifle contra taulers que ella mateixa havia preparat amb globus de pintura embolicats en capes de guix. Els trets de Saint Phalle no eren contra la pintura, sinó contra la societat, la política, els homes, l'Església, explicava ella mateixa, explicita la mateixa exposició, que també compta amb creacions de Herman Nitsch, Yoko Ono, Lawrence Weiner, Àngels Ribé, Fujiko Shiraga i Günter Uecker, entre d'altres.

Andy Wharhol

warholwarhol2Andy Warhol (1928-1987), va ser un artista plàstic i cineasta nord-americà que va exercir un paper crucial en el naixement i desenvolupament del pop art, un important moviment artístic del segle XX que es caracteritza per l'ús d'imatges de la cultura popular preses dels mitjans de comunicació, com ara anuncis publicitaris, còmic books, objectes culturals «mundans» i del món del cinema. L'art pop, com la música pop, buscava utilitzar imatges populars en oposició a l'elitista cultura existent en les Belles Arts, separant del seu context i aïllant o combinant-les amb altres, a més de ressaltar l'aspecte banal o kitsch d'algun element cultural, a sovint a través de l'ús de la ironia. Una de les aportacions més populars de Warhol va ser la seva declaració: "En el futur tothom serà famós durant 15 minuts". Aquesta frase de certa manera va vaticinar l'actual poder dels mitjans de comunicació i l'apogeu de la premsa groga i dels reality shows.

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

Kazuo Shiraga

KazuoShiraga3Kazuo Shiraga (1924-2008), artista japonès marcat en la seva joventut per l'experiència de la guerra i la destrucció que comporta, es va convertir en un dels representants més significatius del action art. S'anomena art d'acció (action art o life art) a un grup variat de tècniques o estils artístics que fan èmfasi en l'acte creador de l'artista, en l'acció. El terme va ser creat per Allan Kaprow, que va assenyalar la interrelació entre l'artista i l'espectador en el moment de la creació artística. També cal destacar l'aspecte efímer de moltes d'aquestes creacions, element sovint present en la ment de l'artista quan concep la seva obra. Entre les múltiples formes d'expressió de l'art d'acció figuren el happening, la performance, el environment i la instal·lació.

KazuoShiraga2

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

Shozo Shimamoto

ShozoShimamotoShozoShimamotoptShozo Shimamoto (1928), artista japonès membre del moviment d'avantguarda conegut com Gutai. El grup Gutai neix de la terrible experiència de la Segona Guerra Mundial.

Aquests artistes rebutgen el consumisme capitalista, realitzant accions iròniques, amb un sentiment de crispació, amb una agressivitat latent (ruptura d'objectes, accions amb fum).

Les seves obres s'emmarquen en l'art d'acció i l'iniciador del grup va ser Jiro Yoshihara, que el 1955 va realitzar una acció sobre una cuba de gasolina de la guerra, sobre la qual apareix un vaixell inflable, encara hi ha un plantejament global, l'artista no dona explicacions deixant llibertat a la interpretació de l'espectador.

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

Niki de Saint Phalle

NikiDeSaintPhalleNikiDeSaintPhalle2Niki de Saint Phalle (1930-2002), escultora, pintora i cineasta francesa. El 1961, data de la seva primera exposició, es va fer famosa per realitzar les Tirs (els trets): muntant en un tauler, tubs plens de color, els perforava amb trets de fusell. Aquesta nova forma de pintar la va projectar sobre l'escena artística internacional. L'obra s'emmarca en la performance artística. L'obra consta de diversos moments, en primer lloc, el moment dels trets, que ocupa el lloc de la performance, després arriba el moment de la pintura final, la taula esquitxada de pintura com un sagnat amb vida. Els trets són també la representació de la violència materialitzada. Estant molt turmentada pel seu passat, els trets són una manera d'exterioritzar aquests dimonis interns i disparant sobre aquestes pintures, l'artita disparava sobre el seu pare, sobre la societat, per alliberar-se. Com ella diu: "Hi ha en el cor de l'home el desig de destruir-ho tot. Destruir és afirmar que existeix en front i contra tot."

El 1964 comença a realitzar una sèrie d'obres titulada "Nanas", que constava de figures femenines de formes voluptuoses i vius colors. Va ser el 1966 quan realitza l'escultura de cos de dona més gran de la història de l'art, que també formava part de la sèrie "Cançons de bressol" i el títol va ser Hon ("Ella" en suec). Va ser instal·lada en la Modern Musset d'Estocolm, sota secret ja que suposava un acte bastant revolucionari tenint en compte l'època en què la va realitzar, així que als pocs dies d'obrir al públic, van clausurar l'exposició. S'entrava a l'interior de l'escultura a través de la vagina, dins del cos hi havia una sèrie d'instàncies amb curiositats que entretenien al públic, i més endavant una escala per on es pujava a la panxa d'escultura, i des d'on es veia tot.

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

{youtube}1q6hxqCK9OQ{/youtube}

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.