Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Pintura i realitat

New-Years-EveErnest Gombrich, és un dels historiadors de l'art més important i també dels més coneguts. La seva Història de l'art, no és només la més coneguda de quantes s'han escrit, al punt de convertir-se en el seu moment en un autèntic best seller, sinó que a més, i per això ens inetressa a nosaltres avui, aporta anàlisis molt interessants sobre múltiples aspectes del treball de l'artista i de la concepció genèrica del art.

Avui us presento un text que planteja un diàleg, sovint debat acalorat, que es remunta als origens de l'art i que mostra l'esdevenir de la pintura entesa com a representació sensible de la realitat o per contra com a representació intel·lectual d'aquesta mateixa realitat. I és que la pregunta que es planteja en aquest dilema va més enllà del món de l'art i ens aboca a la filosofia: les coses són merament com les veiem o com sabem que són?

“Pero ¿qué es lo que debe experimentar un pintor y por qué no se ha de con­tentar con sentarse ante la naturaleza y pintar lo mejor que sepa? La respuesta parece residir en que el arte ha perdido su estabilidad, porque los artistas han descubierto que la sencilla exigencia de que deben pintar lo que ven es contra­dictoria en sí. Tal aseveración parece una de las paradojas con que los artistas y críticos modernos gustan de importunar al paciente y sufrido espectador. A menudo hemos retrocedido a los egipcios y a su procedimiento de representar en una pintura todo lo que conocían, y no lo que veían. El arte griego y el romano infundieron vida a estas formas esquemáticas; el arte medieval las empleó, a su vez, para rela­tar la historia sagrada. El arte chino, para la contemplación. Nada impulsaba al artista a pintar lo que veía. Esta idea no tuvo inicio hasta la época del Renacimiento. En un principio, todo parecía marchar bien. La perspectiva científica, el sfumato, los colores venecianos, el movimiento y la expresión se agregaron a los medios del artista para representar el mundo en torno a él; pero cada generación descubrió que aún existían focos de resistencia insospechados, bastiones de con­vencionalismos que hacían que los artistas aplicasen formas que habían aprendi­do a pintar más que, realmente, a ver. Los rebeldes del siglo XIX propusieron proceder a una limpieza de todos esos convencionalismos; uno tras otro éstos fue­ron suprimidos, hasta que los impresionistas proclamaron que sus métodos les permitían reproducir sobre el lienzo el acto de la visión con exactitud científica.

Los cuadros obtenidos de acuerdo con esta teoría fueron obras de arte muy sugestivas, pero esto no debe impedir que observemos el hecho de que la idea en que se basaron sólo fue una verdad a medias. Hemos llegado a darnos cuenta cada vez más, desde aquellos días, de que nunca podemos separar limpiamente lo que vemos de lo que sabemos.

Si miramos por la ventana, podemos ver lo que ante ella se nos ofrece de mil modos distintos. ¿Cuál de ellos corresponde a nuestra impresión sensible? Pero tenemos que escoger; tenemos que empezar por alguna parte; tenemos que plasmar una imagen de la casa situada al otro lado del camino y de los árboles enfrente de ella. Sea como fuere, siempre tendremos que comenzar con algo así como líneas o formas convencionales. El «egipcio» puede ser suprimido en nosotros, pero jamás será derrotado por completo.”

Avui hem de parlar de què és allò que sabem i què és allò que veiem; i si és possible representar la realitat d'una forma objectiva. I per iniciar aquest diàleg ens aproparem al hiperralisme. Comencem pel principi... Què és l'hiperrealisme? L'Hiperrealisme és un moviment artístic sorgit als Estats Units als anys 1970. Es caracteritza pel retorn a l'art figuratiu i a la representació de la realitat, en contraposició a l'art abstracte i conceptual de moda en aquell temps.

Les arrels del Hiperrealisme es troben al pop-art, del que prenen la banalitat temàtica, en escenes quotidianes i intranscendents. Els hiperrealistes eliminen el rastre del propi artista a l'obra, amb una tècnica depurada i preciosista. S'inspiren habitualment en la fotografia, que moltes vegades utilitzen com a suport, pintant els quadres damunt de projeccions fotogràfiques. També utilitzen la retícula per a traspassar les imatges al quadre amb la màxima fidelitat. Solen treballar en formats grans, cobrint la pintura amb pinzell o pistola.

Però que l'hiperrrealisme sigui figuratiu i representi la realitat, significa que és una forma objectiva d'art?

Jiang Guo Fang

JiangGuoFangVa néixer el 1951 a Shang Jiang, província de Jiangxi. El 1968, durant la Revolució Cultural, es va unir a l'exèrcit quan els seus pares van ser enviats a camps de treball. La seva família es va reunir més tard i entre 1969-1972 va començar els seus estudis de pintura. El 1973 després de la reobertura de l'Acadèmia Central de Belles Arts de Beijing, va ser seleccionat com un dels vuit estudiants per entrar al Departament de Pintura a l'Oli. Quan es va graduar amb honors en 1978, va ser nomenat membre del cos docent de l'Acadèmia Central.

Mentre va ser estudiant a l'Acedèmia, Jiang va desenvolupar una profunda comprensió de la pintura de temes històrics amb el més pur realisme europeu. Durant el curs del seu ensenyament, Jiang extreu la quinta essència de les bones tradicions de les arts xineses. També va obrir els ulls més enllà del país per captar el pols del desenvolupament de l'art contemporani al món. A poc a poc, va començar a canviar el seu enfocament de l'exploració d'una mera preocupació pel llenguatge artístic per a l'establiment i el perfeccionament de les seves teories.

En la dècada de 1990, Jiang gradualment es va obsessionar amb la història de Xina i va encaminar en aquesta direcció la seva recerca artística. El seu llenguatge únic permet de forma justificada presentar-lo com a paradigma d'una harmònica integració de l'art occidental i oriental.

Parlant d'una de les seves pintures més conegudes, "Porta del palau" de la seva sèrie sobre la Ciutat Prohibida, Jiang Guo Fang ha dit, "El camí que condueix a l'entrada del Palau Qianqinggong sempre suggereix la idea de destinació. Quan un camina a través d'aquesta porta d'entrada, un es pot imaginar les lluites de poder i l'amor en les dinasties Ming i Qing, així com la història i els seus resultats. En aquesta pintura, represento un emperador nen de peu davant d'una filera de portes de Palau molt pesants. El nen vacil·la entrar perquè davant seu hi és el pes de la història, la incertesa infinita, i la destinació de la classe dominant que l'ha preceditr. El Palau té la profunditat i el misteri de l'oceà."

Image Show GK4: Filosofia. Jiang Guo Fang

http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.Estetica.JiangGuoFang.PalaceDoorgk-is-198.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.Estetica.JiangGuoFang.A-Son-Of-Heavengk-is-198.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.Estetica.JiangGuoFang.Dreamgk-is-198.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.Estetica.JiangGuoFang.Lotus-Dreamgk-is-198.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.Estetica.JiangGuoFang.New-Years-Evegk-is-198.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.Estetica.JiangGuoFang.The-Crown-Princegk-is-198.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.Estetica.JiangGuoFang.Worshipgk-is-198.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.Estetica.JiangGuoFang.the-future-emperorgk-is-198.jpglink
«
»
Progress bar

Antonio López

AntonioLopezNasqué el 6 de gener de 1936 a la població castellana de Tomelloso. Fou iniciat en la pintura pel seu oncle, el pintor Antonio López Torres. El 1949 es va traslladar a Madrid per preparar el seu ingrés a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, on es va formar entre 1950 i 1955. Després de finalitzar els seus estudis va realitzar les seves primeres exposicions individuals (1957 i 1961) a Madrid, mantenint el contacte amb la seva població natal.

Antonio López resumeix la seva particular manera d'acostament a l'objecte a pintar amb aquestes paraules: "Una obra mai s'acaba, sinó que s'arriba al límit de les pròpies possibilitats." Així, els seus quadres es desenvolupen al llarg de diversos anys, dècades en ocasions, amb una plasmació lenta, meditada, destil·lant amb cada pinzellada l'essència de l'objecte o paisatge, fins que l'artista aconsegueix plasmar l'essència del mateix en el llenç.

El pintor busca entre la realitat que l'envolta aquells aspectes quotidians, que ell recull amb un tractament ple de detallisme, fregant el fotogràfic. Les seves preferències van des de les vistes de Madrid fins als retrats dels seus familiars, passant pels objectes més quotidians i propers.

Al llarg de la major part de la seva carrera artística, Antonio López ha desenvolupat una obra independent, enmig d'un panorama artístic estructurat sobre la base del informalisme i l'abstracció. Tampoc sembla tasca fàcil vincular l'obra de López amb les tendències realistes europees més recents, o amb l'hiperrealisme americà.

Image Show GK4: Filosofia. Antonio López

http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.Estetica.AntonioLopez.Madrid_desde_Torres_Blancasgk-is-199.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.Estetica.AntonioLopez.la-gran-viagk-is-199.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.Estetica.AntonioLopez.basilica-del-pilargk-is-199.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.Estetica.AntonioLopez.Madrid-desde-Capitan-Hayagk-is-199.jpglink
http://filosofar.cat/modules/mod_image_show_gk4/cache/stories.filosofia.Estetica.AntonioLopez.Lavabo-y-espejogk-is-199.jpglink
«
»
Progress bar

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.