Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Filosofia A la sensibilitat per la bellesa L'art com a diàleg i context. Creu i R

L'art com a diàleg i context. Creu i R

Pintura matèrica, arte povera i compromís.

“Penso que una obra d'art tindria de deixar perplex l'espectador, fer-lo meditar sobre el sentit de la vida". Antoni Tàpies

L'art és diàleg i reflexió. El diàleg que s'estableix entre l'autor i la seva obra, i entre l'obra i l'espectador... Però també l'art és reflexió, en el sentit de monòleg interior que tant l'artista com l'espectador estableixen amb si mateixos a partir de l'obra.

L'art també és contextualització, en tant que l'artista viu en una època i l'obra s'emmarca també en un context històric, social, econòmic... Un context que canvia amb el pas del temps i amb el propi context dels espectadors.

tapies_creu_i_r

Una bona excusa per apropar-nos a l'art coma experiència i com a diàleg contextualitzat és el quadre titolat Creu i R, d'Antoni Tàpies, un dels artistes catalans més significatius del segle XX, representant de l'anomenat moviment informalista i que ens convida a dialogar amb la seva obra i a fer-ho de forma meditativa.

Context:

Antoni Tàpies pinta Creu i R l'any 1975, mesos abans de la mort de Franco. Al llarg d'aquell any l'artista va participar activament en la campanya per l'abolició de la pena de mort a Espanya contribuint amb un cartell i va participar activament en les lluites que demanaven l'amnistia dels presos polítics del règim franquista. La seva obra, des dels seus inicis sempre va estar influenciada per la situació política a Espanya. D'aquesta manera, l’obra d’Antoni Tàpies ha estat sempre permeable als esdeveniments polítics i socials del moment. A finals dels anys seixanta i començament dels setanta, el seu compromís polític contra la dictadura s’intensifica, i les obres d’aquest període tenen un marcat caràcter de denúncia i de protesta.

Estil:

Creu i R s'emmarca dins de l'Informalisme, un moviment pictòric que compren totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a França i a la resta d'Europa després de la Segona Guerra Mundial. Aquesta obra, concretament, és una mostra de "pintura matèrica", també coneguda com a "art brut", que es caracteritza per la tècnica mixta i l'ús de materials heterogenis, moltes vegades de rebuig o de reciclatge, barrejats amb els materials tradicionals de l'art. El llenguatge matèric, el descobrim en la textura de la sorra, les pedretes i de la tela enganxada que al mateix temps dibuixa una lletra (H) i crea efectes d'ombra; així com en la utilització de colors terrosos, propis de la matèria: ocre, marró, negre i vermell.

Tenim així que, d'una banda, l'expressió artística troba un suport per manifestar-se que adquireix la consistència dels murs o de les parets; uns murs que reben diversos signes distintius que emfatitzen el caràcter comunicatiu de l'obra i la fan assemblar-se a l'art popular del “graffiti”. Aquesta consistència de mur sempre ha atret a Tàpies, al qual a més li agradava relacionar el seu estil amb l'etimologia del seu propi cognom.

D'altra banda, l'interès per la matèria, la terra, la pols, els àtoms i les partícules, que es plasma formalment en l’ús de materials aliens a l’expressió plàstica academicista, ens apropa a una noció de matèria que es pot entendre també des de la perspectiva del misticisme medieval com a màgia, en tant que contracte unilateral segons el qual una de les parts deixa gratuïtament a l'altra una cosa perquè l'usi un cert temps i després la hi torni. És un préstec d'us mimesi i alquímic. És en aquest sentit que hem de comprendre el desig de l’artista que les seves obres tinguin el poder de transformar el nostre interior.

Significació i funció:

En la seva obra Tàpies reflecteix una gran preocupació pels problemes de l'ésser humà: la malaltia, la mort, la soledat, el dolor o el sexe. Tàpies ens dóna una nova visió de la realitat més senzilla i quotidiana, enaltint-la a cotes de veritable espiritualitat. La concepció vital de l'artista es nodreix de la filosofia existencialista, que remarca la condició material i mortal de l'home, l'angúnia de l'existència, la soledat, la malaltia, la pobresa... L'existencialisme assenyala el destí tràgic de l'home, però també reivindica la seva llibertat, la importància de l'individu, la seva capacitat d'acció enfront a la vida; així, Tàpies pretén amb el seu art fer-nos reflexionar sobre la nostra pròpia existència.

Les obres dels darrers anys constitueixen, sobretot, una reflexió sobre el dolor -tant físic com espiritual- entès com a part integrant de la vida. Influït pel pensament budista, Tàpies considera que un major coneixement del dolor permet fer més dolços els seus efectes i, per tant, millorar la qualitat de vida. El pas del temps, que sempre ha estat una constant en l’obra de Tàpies, adquireix ara nous matisos en viure’s com una experiència personal que comporta un millor autoconeixement i una comprensió més clara del món que l’envolta.

Iconografia:

En Creu i R el motiu principal és la creu, un símbol que es converteix en l'element definitori del seu estil. Tàpies va començar a utilitzar la creu després de la Guerra Civil, moment en que Espanya se li presentava com un gran cementiri. Posteriorment la creu serà entesa per l'artista com a símbol de les coordenades de l'espai. Però la creu també estarà connectada amb la religió, el cristianisme i amb tota una tradició que arrenca de l'art medieval i que Tàpies recupera per donar-li un sentit de comporaneitat.

Sembla ser que la creu és també un record a Ramon Llull, pel qual l'artista sempre ha manifestat la seva admiració. Segons el propi Tàpies, a Llull l'estranyava que els artistes de la seva època no pintessin creus i els hi deia:”...el més important que tenim són les creus, (...) com és que s'entretenen pintant escenes de reis i de nobles tenint aquest tema tan important de la creu? (...) fixeu-vos en els temes essencials...” L'obra, a més de la creu conté altres símbols presents en la iconografia de l'autor: les lletres, R, H, amb alguna creu més petita, les benes amb taques de color vermell que es superposen a la part superior donant un efecte de volum. Podem relacionar aquests símbols amb la inicial de Ramon (Llull), o també podrien ser una referència a la seva malaltia?

Símbols:

Tanmateix, té una primordial significació en l'obra de Tàpies el caràcter iconogràfic que afegeix a les seves realitzacions a través de diversos signes com creus, llunes, asteriscs, lletres, números, figures geomètriques, etc. Per Tàpies aquests elements tenen una significació al·legòrica relativa al món interior de l'artista, evocant temes tan transcendentals com la vida i la mort, o com la soledat, la incomunicació o la sexualitat. Cada element té el seu significat concret: quant a les lletres, A i T són per les inicials del seu nom o per Antoni i Teresa –la seva dona–; la X com a misteri, incògnita, o com a forma de tatxar quelcom; la M l'explica de la següent manera: "Tots tenim una M dibuixada a les línies del palmell de la mà, el qual remet a la mort, i al peu hi ha unes arrugues en forma de S; tot combinat era Mort Segura".

Inici Filosofia A la sensibilitat per la bellesa L'art com a diàleg i context. Creu i R

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.