Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Ètica Veïns d’una mateixa casa Prejudicis que no ens deixen veure

Prejudicis que no ens deixen veure

Prejudicis National ConveniencesUn prejudici és una creença o valoració que hom fa de forma precipitada i sense base de certesa i que influeix i condiciona el punt de vista. D'on prové el terme "prejudici"? Del terme llatí Praejudicium, que segons l'escriptor romà Asconi es tracta d'alguna cosa que, un cop establerta, serveix d'exemple (exemplum) a judicis posteriors. Entre els romans el terme resultava polisèmic i també feia referència als treballs preparatoris dels judicis, o la recollida de proves necessàries per a resoldre'ls (p.ex.: en casos en que el pare refusava la potestat sobre el fill nascut el prejudici consistia en provar la seva paternitat biològica).

El prejudicis acostumen a estar relacionats amb els estereotips i amb la discriminació. Els estereotips són creences, idees i sentiments negatius (per exemple, "les nenes ploren") o positius (p. ex. "el nois són forts") cap a certes persones pertanyents a un grup determinat (edat, gènere, raça / etnicitat, filiació política, orientació sexual, nacionalitat, ús del llenguatge,...). Quan es realitza una valoració negativa d'un grup sobre la base del estereotip, el resultat és el prejudici (p. ex. hi ha feines que no poden realitzar les dones) . I quan els prejudicis porten a una persona a actuar d'una manera determinada respecte al grup o individu prejutjat, el resultat és la discriminació (per exemple, no voler contractar a dones en determinades feines).

L'estereotip com a creença pot portar al prejudici com a actitud i pot produir discriminació com a comportament:

  • Estereotips: Component cognoscitiu (coneixement i creences relatives als grups).
  • Prejudici: Component emotiu o afectiu dels nostres sentiments cap a altres grups.
  • Discriminació: Component conatiu o expressió conductual (tant verbal com no verbal de les actituds prejuiciadas i estereotipades).

El psicòleg nordamericà Gordon Allport va crear una escala per mesurar la presència de prejudicis a la societat i els seus efectes. Va analitzar com els prejudicis envers una minoria evolucionen dins el grup social majoritari. El primer grau, anomenat antilocució, es caracteritza per burlar-se d'un col·lectiu o bé criticar-lo en un ambient de creixent tolerància cap a aquestes conductes (discurs de l'odi). El segon grau suposa l'exclusió indirecta del col·lectiu, evitant que s'integri en la majoria o rebutjant el contacte si no és obligatori. No es produeix una agressió, però l'aïllament té conseqüències psicològiques en els afectats. El tercer estadi ja suposa una acció directa de discriminació, en qualsevol àmbit (laboral, social, de mobilitat...) A partir del quart grau comencen els atacs contra els membres del col·lectiu, que en un grau 5 esdevenen una guerra oberta, usualment de genocidi.

Acudit MagrebAquestes predisposicions, que allotgem de forma conscient o inconscient, poden tenir orígens diversos:

La fal·làcia de generalització. Es basa en una experiència directa. Es coneix un individu amb certes característiques, i es pensa fal·laçment que, si ell es va comportar d'aquesta manera, llavors tots els del seu grup també ho faran. Per exemple, el que va ser assaltat per un home negre i després pensa que tots els negres són lladres. 

• Una informació incompleta o esbiaixada. No es basa en l'experiència directa, sinó en una cosa que ens diuen o que vam escoltar/vam veure/vam llegir en els mitjans de comunicació sobre certs individus o grups. Aquests són els tipus de prejudicis més freqüents ja que, en societats tan complexes com les actuals, ningú no pot entrar en contacte directe amb cada una de les realitats i grups socials existents, en especial amb els grups socials minoritaris. Llavors, arribem a adquirir un coneixement global del que ens envolta apropiant-nos de coneixements i opinions alienes. El problema és que els esmentats coneixements i opinions dels altres són incomplets o esbiaixats, i, per tant, prejudiciosos.

Presentar certes característiques de persones o grups com a essencials, quan en realitat són existencials. Sovint oblidem que allò essencial te a veure amb l'ésser, allò accidental amb l'estar. Així, hi pot haver prejudicis que consisteixen en estigmatitzar una persona, és a dir, retolar-la com a posseïdora de certes característiques negatives. Per exemple, dir d'algú que "és un pobre", en lloc de dir que "pateix la pobresa". La diferència sembla mínima, però no ho és: en un cas donem a entendre que aquesta persona va néixer pobra i que així ha de morir, mentre que en el segon cas informem sobre el seu estat, però donant lloc que això pugui canviar. Llavors, un prejudici social vindria a ser una idea que ens formem sobre un grup, que implica una vinculació arbitrària entre dos conceptes que no tenen relació directa: jueu-avar, àrab-fonamentalista, rossa-bleda, etc. Un indicador de prejudici imminent és aquest tipus d'aclariments seguits d'una partícula adversativa a l'estil de "jo no tinc res contra els immigrants... és més, tinc amics immigrants, però... ".

 

Una anècdota significativa

dialeg

 


A continuació us presentem una història real. Ens ajudarà a diferenciar diferents tipus de estereotips. ¿Què és un estereotip? Podríem dir que és un conjunt d'imatges mentals o de construccions lingüístiques apreses culturalment en forma de prejudicis. Un estereotip és una actitud prejudicis adquirida. A la sensión d'avui hem vist una sèrie de raons que mostren l'origen dels esteretipos. ¿Podreu descobrir les raons en la següent història? Va passar a Suïssa, en un restaurant d'autoservei, i la va recollir el col.lectiu No-Violència i Educació:

En un autoservei, una senyora se setanta anys agafa una tassa i demana al cambrer que l'ompli de brou. Tot seguit s'asseu a una de les moltes taules del local, però s'adona que s'ha oblidat el pa. Aleshores s'aixeca, va a agafar un panet i torna a la taula on s'havia instal•lat.

Sorpresa! Davant de la seva tassa de brou hi ha un home de color, un negre, que menja tranquil•lament, sense immutar-se. «Això ja passa de mida», pensa la senyora, «però no permetré que em robin!» Dit i fet. S'asseu al costat del negre, parteix el panet a trossos, els fica a la tassa que és davant de l'home i hi fica la cullera. El negre, complaent, somriu. Cadascun en pren una cullerada. Tot això en silenci.

Havent acabat el brou, l'home de color s'aixeca, se'n va a la barra i torna amb un abundós plat d'espaguetti i... dues forquilles. Mengen tots dos, la dona i l'home, del mateix plat, sempre en silenci.

Al final se'n van. «A reveure!», saluda la dona. «A reveure!», respon l'home, amb un somriure.

Sembla satisfet per haver fet una bona acció. S'allunya. La dona el segueix amb la mirada. Un cop vençut l'astorament, busca la bossa que havia penjat al respatller de la cadira. Però, la bossa ha desaparegut!

Aleshores... aquell negre... Era a punt de cridar «al lladre!» quan, mirant al seu voltant, veu la seva bossa penjada del respatller d'una cadira dues taules més enllà d'on s'havia instal•lat i, al damunt de la taula, una safata amb una tassa de brou fred. S'adona immediatament del que ha succeït. No ha estat l'africà qui s'ha menjat la seva sopa: ha estat ella qui, equivocant-se de taula, ha menjat a costa de l'africà.

  1. Si el protagonista no fos africà, creus que la vella hagués reaccionat igual?
  2. Per que creus que a l’africà no l’importa compartir el seu menjar amb la vella?
  3. La desconfiança sorgeix dels prejudicis. En aquesta història la dona té un prejudici respecte a l’africà. Quin?
  4. La confusió de la vella li fa fer un acte solidari al compartir el menjar. Si fem un acte així per equivocació, estem sent solidaris?
  5. Ara farem de fotoperiodistes. Busqueu imágemes d'estereotips que apareguin pel vostre barri i colgadlas al bloc.

jocsFigures ambiqües


 

mafalda al revesSovint pensem que el nostre punt de vista és l'únic correcte. Si això és així, qui veu quelcom d'una manera diferent a nosaltres està necessàriament equivocat.

Amb aquesta activitat us volem ajudar a reflexionar sobre el fet que diferents persones percebin coses diferents no ens autoritza a menysprear el seu punt de vista diferent. I això no només es produeix a nivell de la percepció, també es poder produir valoracions diferents de fets semblants i totes dues ser correctes.

Només quan respectem el punt de vista dels altres podem estar en disposició d'ampliar el nostre propi punt de vista.

 

 

 

escher_mirador escher_puja_baixa ambigues
"Belvedere", litografia d'Escher de 1958

"Ascending and Descenging",litografia d'Escher de 1960

"Young Girl-Old Woman", il·lusió adaptada por W. E. Hill en 1915

 

aportacionsNo és el que sembla


Busca imatges com les anteriors i penja-les al web.

 

aritmeticaPintant mapes


 

El matemàtic alemany August Ferdinand Möbius, l’any 1840, va proposar als seus estudiants el problema següent:

“Un rei que tenia cinc fills va establir en el seu testament que després de la seva mort, el seu regne havia de ser dividit en cinc regions de manera que cada regió tingués frontera comuna (més d’un punt) amb cada una de les altres. Pot ser acomplert aquest testament?”

Si el rei només tingués dos fills, la solució del problema seria ben senzilla. Com ho faries si el rei tingués 3 fills? I si en tingués quatre? Pots trobar solució al problema plantejat per Möbius? Què en penses? Aquest problema té relació amb l’anomenat problema dels quatre colors. Cap a la tardor de 1852, després d’acabar els estudis de Matemàtiques, a Francis Guthrie, tot acolorint un mapa dels comtats d’Anglaterra. se li va acudir la pregunta següent: quin és el màxim nombre de colors que són necessaris per pintar qualsevol mapa (dibuixat sobre un pla) amb l’òbvia condició que dues regions (països, comtats o el que sigui) que comparteixin frontera (més d’un punt) han de ser pintades amb colors diferents. A ell li semblava que el nombre de colors era quatre, però no ho podia demostrar. Pinta el mapa d'Europa utilitzant només quatre colors, de manera que cap parell de països amb frontera comuna tinguin el mateix color.

L’any 1976, dos matemàtics de la universitat d’Illinois, Kenneth Appel i Wolfgang Haken van tancar definitivament el problema, després d’analitzar més de 2000 configuracions amb tres ordinadors diferents que van estar fent càlculs més de 1200 hores. Observant la imatge inferior, sembla impossible poder pintar amb quatre colors de manera que dues regions que comparteixin frontera han de ser pintades amb colors diferents. Però si no ho intentem no sabrem si és possible.

   

Discapacitat o diversitat funcional?

dialeg

 


 Diversitat funcional és un terme alternatiu al de discapacitat que ha començat a utilitzar a Espanya per iniciativa dels propis afectats. El terme va ser proposat en el Fòrum de Vida Independent, al gener de 2005, i pretén substituir termes que comporten un sentit pejoratiu, com ara "discapacitat" o "minusvalidesa".

“Diversitat funcional” podria entendre’s, alternativament, com un fenomen, fet o característica present en la societat que, per definició, afectaria a tots els seus membres per igual. És a dir, atès que en la societat hi ha persones amb capacitats o funcionalitats diverses o diferents entre si, afirmaríem que en la societat (o en un determinat grup social) existeix o es produeix diversitat funcional (de la mateixa manera que s'observa diversitat cultural, sexual, generacional...). Des d'aquest punt de vista no tindria sentit parlar de "persones amb diversitat funcional" ja que totes les persones som igualment diverses o diferents unes de les altres (de la mateixa manera que no té sentit parlar de "persones amb diversitat sexual", "persones amb diversitat cultural" o "persones amb diversitat generacional"). Per als que sostenen aquesta perspectiva, llavors, "diversitat funcional" no seria un terme alternatiu a "discapacitat" sinó un terme per referir-se al fet que entre els membres de la societat (o d'un determinat grup social) cada un té unes determinades capacitats, la qual cosa genera una diversitat que (com la resta de diversitats) ha de ser gestionada de manera que no es produeixin (o que, si s'escau, es corregeixin) exclusions o discriminacions.

The Butterfly Circus (literalment en català “el circ de la papallona”) és un curtmetratge de cinema independent dirigida per Joshua Weigel i protagonitzat per Eduardo Verastegui, Nick Vujicic i Doug Jones en 2009.

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

Nicholas James Vujicic (4 de desembre de 1982) és un orador motivacional, predicador cristià, i director de Life Without Limbs, una organització per a persones amb discapacitats físiques. És especialment conegut per ser el protagonista del curtmetratge El circ de les papallones. Vujicic és també un destacat conferenciant que ha viatjat al voltant del món explicant la seva experiència de vida i inspirant a milers de persones amb missatges de motivació i superació, des d'un punt de vista de la fe cristiana.

 

Inici Ètica Veïns d’una mateixa casa Prejudicis que no ens deixen veure

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.