Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Ètica Veïns d’una mateixa casa Cercant al desconegut

Cercant al desconegut

CercantDesconegutSegurament que us haureu plantejat alguna vegada aquesta pregunta: Per què som dolents les persones? Sí, ja sabem que ningú no es considera dolent i segurament també, com tots, tindreu la sensació que els dolents acostumen a ser els altres. Ser o no ser dolent és una qualitat, un estat interior, una actitud?

Es pot dir d'algú que "és dolent" d'una forma absoluta? La reflexió que comporta tractar de respondre la pregunta anterior és molt important, però ara no toca decidir-ho... Així que, potser, serà millor dir que nosaltres no som de dolents tot i que, de vegades, fem coses que es consideren dolentes...

Per què fem coses dolentes? D’una manera general podem dir que moltes vegades fem coses dolentes perquè tenim por, perquè ens sentim sols i dintre nostre hi ha com una mena de ràbia continguda que esclata amb facilitat o perquè pensem que així aconseguirem allò que desitgem. També, perquè no ens sentim estimats ni respectats o perquè, d’alguna manera, volem cridar l’atenció, fer-nos notar ni que sigui fent entremaliadures...

Però fixeu-vos que en tots els casos anteriors ens hem considerat víctimes. Són els altres que no ens estimen, són els altres que no ens respecten, són els altres que ens provoquen por o no ens permeten assolir els nostres desitjos...

Sempre els altres...

En lloc de plantejar-nos per què no ens estimen no hauríem de pensar si nosaltres som capaços d’estimar?

Es tracta de ser capaços de posar-nos en el lloc dels altres, de cercar al desconegut i de considerar-lo com un altre “jo mateix” amb les meves pors i il·lusions...

Reconèixer en l’altre un consemblant és un dels grans descobriments que podem fer a la nostra vida, representa la capacitat de sortir de dintre nostre i d’entrar dintre seu per reconèixer el seu propi punt de vista, descobrir a pesar de la diferència de sexe, d’edat, de professió o de costums una persona semblant a mi.

Només sent conscients de la nostra humanitat podem descobrir l’humà que ens reclama des de fóra, l’ésser humà de carn i ossos, que viu, que pensa, que sent, que juga i que, de vegades, fa coses que considerem dolentes igual que, de vegades, també nosaltres les fem.

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

 

dialegCom et relaciones amb els altres


quino ponte en su lugar

Per establir una relació, ja sigui entre amics, amb els nostres pares, els nostres professors,...  sovint adoptem una sèrie de punts de vista previs que acostumem a projectar en els altres i en el que se suposa que han de ser aquestes relacions. I són aquests punts de vista previs els que ens impideixen, sovint, tractar els altres com a persones, com a individus.

Si un pare actua com a pare d'acord amb allò que suposa què ha de fer un pare, potser s'oblida de considerar els aspectes canviants i únics que tota relació comporta.

Avui parlarem de relacions i d'esquemes previs. I començarem a fer-ho a través d'una vinyeta del genial Quino. Quins rols representen els diferents personatges? Quina creus que és l'actitud del pare en relació al seu fill? I en relació amb la resta de personatges que apareixen? Què creus que vol representar l'autor quan distribueix els protagonistes d'aquesta forma tan peculiar en la imatge?

I un cop hem reflexionat sobre la vinyeta de Quino, passem a pensar sobre la nostra pròpia forma de relacionar-nos...

Tractem una persona com a persona si...

  1. ens quedem mirant-la fixament?
  2. la tenim ben bé al davant i parlem d'ella com si no fos allà?
  3. la deixem feta un drap brut quan acabem de parlar amb ella?
  4. la interrompim cada vegada que comença a parlar?
  5. li responem adequadament quan ens pregunta alguna cosa?
  6. li mostrem que estem interessats en el que pensa?
  7. li demanem que faci el paper de paret en una obra de teatre de la classe?
  8. mai no fem res sens preguntar-li abans què opina?
  9. deixem que sempre pensi per nosaltres?
  10. canviem de tema cada vegada que està en desacord amb nosaltres?

jocsJocs visuals de "xispa"


1. Aquesta figura, formada per un quadrat i la meitat d’un altre, l’has de dividir en quatre parts iguals:

2. Movent només dos escuradents fes que el peix miri cap amunt:

 

dialegContamíname


Aquest cançó de Ana Belén y de Víctor Manuel parla de l'encontre amb els altres i de la riquesa que això suposa. L'activitat d'avui consisteix en completar la lletra i, després, en penjar en el vostre espai lletres de cançons que parlin del tema d'avui.

All Music Player: Contamíname

1. Ana Belén. Contamíname Play

Cuéntame el cuento del árbol dátil de los ............,

de las mezquitas de tus abuelos.

Dame los ritmos de las .............. y los secretos

que hay en los libros que yo no leo.

Contamíname pero no con el humo que ............ el aire

¡Ven!

Pero sí con tus ojos y con tus bailes

¡Ven!

Pero no con la rabia y los malos ............

¡Ven!

Pero sí con los labios que anuncian besos

Contamíname, mézclate conmigo,

que bajo mi rama tendrás .............

Contamíname, mézclate conmigo,

que bajo mi rama tendrás abrigo.

Cuéntame el cuento de las ............ que te trajeron

de los tratados de los viajeros.

Dame los ritmos de los ............ y los voceros

del barrio antiguo y del barrio nuevo.

Contamíname pero no con el humo que asfixia el aire

¡Ven!

Pero sí con tus ojos y con tus ............

¡Ven!

Pero no con la ............ y los malos sueños

¡Ven!

Pero sí con los labios que anuncian besos

Contamíname, mézclate conmigo,

que bajo mi rama tendrás abrigo.

Contamíname, mézclate conmigo,

que bajo mi rama tendrás abrigo.

Cuéntame el cuento de los que nunca se ............

del río verde y de los boleros.

Dame los ritmos de los buzuquis, los ojos negros,

la danza inquieta del .............

Contamíname pero no con el humo que asfixia el aire

¡Ven!

Pero sí con tus ojos y con tus bailes.

¡Ven!

Pero no con la rabia y los malos sueños.

¡Ven!

Pero sí con los labios que anuncian besos.

Contamíname, mézclate conmigo,

que bajo mi rama tendrás abrigo.

Contamíname, mézclate conmigo,

que bajo mi rama tendrás abrigo.

aritmeticaConstruint fractals


 

Imagineu que camineu 100 m sobre una tartera. Poseu-vos en el lloc d'una formiga i feu aquest recorregut. La distància que caminarieu seria més gran, perquè totes les pedres es convertirien en grans obstacles que haurieu de pujar i baixar.

És a dir, la mesura de la distància depen de l'escala utilitzada per mesurar-la. Per exemple, si volem mesurar la distància entre dos punts situats a la costa, "aquesta mesura dependrà de l'escala que farem servir".

Utilitzeu l'aplicació FractalMakerDCR per crear un perfil de costa imaginari.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.