Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel
Inici Ètica Contes per viure Allò que li cal al lleó (senegalès)

Allò que li cal al lleó (senegalès)

lleoUn dia, els animals de la selva van decidir fer una assemblea presidida pel lleó. El tema de la reunió era buscar una solució al fet que durant generacions els animals han estat devorant-se entre sí, fet que consideraven absurd, inadmissible i cruel.

Cadascú va exposar els seus retrets, un perquè era devorat per l’altre, l’altre perquè era devorat per aquest. Fins i tot l’elefant deia:

- Jo només menjo herba, però els mosquits em devoren! I fins i tot les rates, que a vegades es fiquen a la meva trompa.

A aquestes paraules els insectes que vivien a l’herba van respondre:

- Tu dius que només menges herba, però nosaltres estem amagats a l’herba i ens menges sense adonar-te’n.

En resum, tothom es queixava. I tothom estava d’acord en que havien de deixar de devorar-se entre sí. Quan va arribar el torn al lleó, aquest va dir davant de l’expectació de tothom:

- Comprenc molt bé les vostres queixes i les aprovo. Però, jo sé ben bé què és el que em fa falta. I el que em fa falta és un tros de carn. Jo no puc menjar herba, només puc menjar carn.

Llavors l’elefant li va dir:

- Però tota la carn és carn animal! Com t’ho faràs per menjar carn sense devorar cap animal?

- No sé com ho faré, va respondre el lleó. Però sé molt bé què és el que em fa falta: carn.

Els animals van tornar a exposar els seus arguments, i així el temps anava passant. El lleó no deixava de repetir que només podia menjar carn, mentre la resta d’animals protestava amb ràbia. De sobte, el lleó va dir:

- Em sembla que aquesta discussió dura ja moltes hores.

- Per què ho dius? -va preguntar algú.

- Perquè començo a tenir gana. Un estremiment va recórrer el cercle dels negociadors.

- Sí -va continuar el lleó- tinc gana, ho noto per les contraccions del meu estómac. Quan tinc gana sóc com tothom, he de menjar. Per menjar em fa falta carn, o sigui, que devoraré a algú dels que esteu asseguts al meu voltant.

No havia acabat de pronunciar la frase que tots havien fugit corrents a amagar-se als arbres, sota terra, on fos. Quan es va quedar sol, el lleó va començar la caça.

dialegQüestions per pensar: Allò que es pot evitar i allò que no

  1. Sembla que els animals busquen posar-se d’acord, per què no poden aconseguir-ho?
  2. L’actitud del lleó és una actitud egoista o és una actitud natural inevitable?
  3. Si el protagonista no fos un lleó sinó una persona, seria egoista o seria una actitud natural inevitable?
Inici Ètica Contes per viure Allò que li cal al lleó (senegalès)

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.