Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Fal·làcies formals

Les fal·làcies formals són raonaments no vàlids, errors en el procediment a través del qual es relaciones les premisses i la conclusió, però que s'accepten per la seva semblança amb formes vàlides de raonament. La deducció lògica en ser un procés lògic-matemàtic ha de complir una sèrie de requisits formals, la violació d'un d'aquests requisits implica un error en la deducció.

Un argument pot ser fal·laç per dues raons:

  • en primer lloc, perquè encara que són formes de deducció lògica formalment errònies aparenten no ser-ho,
  • i en segon lloc, perquè en ocasions produeixen conclusions certes. Així, per exemple, a partir de dues premisses com "Si plou, agafo el paraigua" i "Es dóna el cas que plou", puc concloure amb validesa formal que "Agafo el paraigua". Ara bé, de les dues premisses: "Si plou, agafo el paraigua" i "Agafo el paraigua", no puc concloure amb validesa formal "Plou": si he agafat el paraigua era perquè el portava a arreglar! Aquest és un exemple de la fal·làcia formal coneguda com afirmació del conseqüent.

Hi ha infinitat de fal · làcies formals, les més usuals són les que veurem a continuació:

1. Afirmació del conseqüent

Aquesta fal·làcia es produeix quan admetent una relació condicional (de causa-efecte) entre dos fets (si p, aleshores q) i produint-se o afirmant-se el segon o conseqüent (l'efecte), es conclou el primer o l'antecedent, p, (la causa).

Esquemes:

Exemple:

[(p q) ^ q ]  p q
q
----------
p

"Si plou es mullen els carrers, els carrers estan mullades. Després podem concloure que ha plogut."

Encara que en aquest exemple sembli que la conclusió és correcta no és així ja que el que realment diu la implicació és que si plou es mullen els carrers (relació causa-efecte) però no suggereix res sobre la possibilitat que l'efecte (els carrers mullats) es produeixi a causa de qualsevol altra causa (camió de reg, la rosada del matí,...).

Aquest argument fal·laç s'assembla a l'argument vàlid o regla d'inferència lògica coneguda com a modus ponens o afirmació de l'antecedent (donat un enunciat condicional i l'afirmació de l'antecedent, haurem de concloure amb l'afirmació del conseqüent): [(p  q) ^ p ]  q

Exemples de modus ponens:

"Quan puja el colesterol és necessari suprimir els greixos. Puja el colesterol, per tant, és necessari suprimir els greixos."

"Si va ser multat en el metro és perquè anava fumant o portava un cigarret encès. Va ser multat, per tant, anava fumant o portava el cigarret encès."

2. Negació de l'antecedent

Raonament que partint d'un condicional (si p, aleshores q) i negant el primer, que és l'antecedent, es conclou la negació q, que és el conseqüent.

Esquemes:

Exemple:

[(p  q) ^ ¬p ] ¬q

q
¬p
----------
¬q

"Si plou es mullen els carrers, no plou. Llavors, podem concloure que els carrers no estan mullats."

Com és una contrapartida de l'exemple anterior es veu clar que la relació causa-efecte no implica que la no ocurrència de la causa comporti la no ocurrència de l'efecte ja que els carrers podrien estar mullats per altres motius i sense que la relació causal "pluja-carrers mullats" quedi trencada per això.

 Aquest argument fal·laç s'assembla a l'argument vàlid o regla d'inferència coneguda com a modus tollens o negació del conseqüent (donat un enunciat condicional i la negació del seu conseqüent, haurem de concloure amb la negació del seu antecedent): [(p  q) ^ ¬q]  ¬p

Exemples de modus tollens:

"Si el comportament de l'ésser humà fos només instintiu, llavors practicaria una moral de l’espontaneïtat. L'ésser humà no practica una moral de l’espontaneïtat, per tant, l'ésser humà no es comporta només per instint."

"S'admet l'oposició i es permeten el partits polítics. Però si fos un govern dictatorial o totalitari, llavors no s'admetria l'oposició i no es permetrien els partits polítics. Per tant, no és el cas que sigui un govern dictatorial o totalitari."


3. Sil·logisme disjuntiu fal·laç

Aquest raonament és fal·laç perquè parteix d'una disjunció,  a la segona premissa s'afirma un dels dos components de la disjunció, i es conclou la negació de l'altre component.

Esquemes:

Exemple:

[(p v q) ^ p ] ¬q

p v q
p
----------
¬q

"Carmela sap anglès o francès, la seva amiga em va dir que sabia anglès. Després podem concloure que no sap francès."

En aquest exemple es percep la fal·làcia en el fet que quan se sosté una disjunció ("o això o allò") no implica necessàriament que la veritat d'un dels elements comporti a la negació de l'altre.

Si en un hotel, per exemple, es col·loca un rètol on posa "Tots els nostres cambrers saben parlar francès o anglès" no vol dir que un cambrer que sàpiga francès no pugui saber també l'altre idioma, potser parli un, l'altre o tots dos.

Aquesta última possibilitat, és a dir, que en la disjunció concorrin els dos elements, és ignorada per aquesta fal·làcia formal. És important indicar que això és així en el tipus inclusiu de la disjunció però no en el tipus exclusiu. La disjunció exclusiva és aquella en la qual només és possible que sigui cert un dels elements de la disjunció, per exemple si diem "el meu amic és musulmà o cristià" és obvi que el meu amic no pot ser les dues coses alhora; per tant, si sé que és musulmà puc dir que no és cristià. La fal·làcia es produeix, no està malament repetir-ho, quan es vol utilitzar aquesta regla vàlida per a la disjunció exclusiva en la disjunció inclusiva.

Aquest argument fal·laç s'assembla amb l'argument vàlid o regla d'inferència coneguda com a sil·logisme disjuntiu en el que donada una disjunció i dos condicionals els antecedents dels quals siguin un membre diferent d'aquesta disjunció, podem concloure amb la disjunció dels conseqüents dels condicionals anteriors.): [(p v q) ^ [(pr)^(qs)]  r v s

Exemples de sil·logisme disjuntiu:

"O em matriculo en Veterinària, o no continuo estudiant. Si em matriculo de Veterinària he d'anar a Barcelona i, si no continuo estudiant, no tindré més beques. Per tant, O he d'anar a Barcelona o no em concediran més beques."

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.