Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Fal·làcies no formals materials

En les fal·làcies materials la incorrecció sorgeix en la presentació de la matèria, és a dir, en l'assumpte o tema de l'argument. Qui no coneix el tema és difícil que pugui detectar-les. Les més importants són:

1. Fal·làcia ad baculum (apel·lació al bastó)


Raonament en el que per establir una conclusió o posició no s'aporten raons sinó que es recorre a l'amenaça, a la força o a la por. És un argument que permet vèncer, però no convèncer.

És freqüent fer servir aquest argument fal·laciós quan els arguments racionals manquen o fracasen i, naturalment, qui els practiquen són persones que ostenten algun tipus de poder, bé econòmic, polític, militar, social...

Esquema implícit:

Exemples:

A afirma p (p és alguna cosa que B no està gaire disposat a acceptar),
A és una persona amb poder sobre B.


 Per tant, p.

"No atenguis el públic de la botiga portant aquest piercing; recorda que qui paga, mana."

"La lliçó l'has de saber per demà, perquè si no... Quants cops l'hauràs de copiar?"

2. Fal·làcia ad hominem (dirigit contra l'home)

Raonament que, en lloc de presentar raons adequades per rebatre una determinada posició o conclusió, s'ataca o desacredita la persona que la defensa. Podem dir que representa un atac no a les idees (cosa sempre respectable) sinó a les persones (cosa no tan respectable). Podem tenir dubtes relacionats amb la font, per exemple, si un vendeor de cotxes ens diu que un model en qüestió és el millor podem suposar que la seva afirmació està carregada d'intencionalitat, però el que no és legítim fer és rebutjar de ple aquesta afirmació perquè aquesta persona estigui interessada a mantenir-la.

Podem trobar-nos amb tres formes d'arguments ad hominem, segons si l'atac va dirigit directament contra la persona que manté l'opinió (ad hominem ofensiu), contra les seves circumstàncies especials pressumptament condemnables (ad hominem circumstancial), o contra la disparitat entre allò que diu i que fa (ad hominem tu quoque).

Esquema implícit Ad hominem ofensiu:

Exemple:

A afirma p,
A no és una persona digna de crèdit.


 Per tant, no p.

"El Sr. Puig manté que sóc un lladre, però qui és ell per dir això, quan tothom sap que és un adúlter!"

Consisteix en proferir un insult, fundat o infundat, contra qui fa una afirmació per tal de desprestigiar la seva tesi. És doblement fal·laç quan l'acusació no té cap tipus de relació amb allò que el subjecte víctima d'ella sosté.

En aquest argument es relaciona la persona amb la seva afirmació de manera psicològica i no lògica: en lloc d'esbrinar o atacar les raons que pugues tenir el Sr. Puig per defensar la seva posició, es tracta de provocar una actitud de rebuig envers ell i el que diu.

Esquema implícit Ad hominem circumstancial:

Exemple:

A afirma p,
A no és una persona fiable en aquest aspecte degut a les seves circumstàncies personals.


 Per tant, no p.

"El Sr. Puig defensa que és perillós que els joves tornin a casa més tard de les 10 de la nit, però és que el Sr. Puig és pare de família. Així que sempre exagera."

Consisteix en suggerir que l'interlocutor té interessos per mantenir una determinada afirmació i que aquests interessos invaliden l'afirmació per complert. Però, el fet que algú tingui interès en mantenir una posició qualsevol ens ha de fer precavits, però no per això queda invalidada la posició en qüestió.

Esquema implícit Ad hominem tu quoque:

Exemple:

A afirma p,
A fa el contrari que diu.


 Per tant, no p.

"El Dr. Puig diu que fumar és dolent, però si fos dolent ell no fumaria."

Consisteix en mostrar la falsedat d'una afirmació demostrant la incoherència entre allò que l'afirmant diu i allò que fa. Que una persona no sigui coherent amb els seus ideals no mostra que aquests ideals siguen falsos.

3. Fal·làcia ad verecundiam (s'apel·la a l'autoritat)

Raonament o discurs en el que es defensa una conclusió o opinió no aportant raons sinó apel·lant a alguna autoritat (magister dixit), a la majoria o a algun costum.  Cal observar que en alguns casos pot ser legítim recórrer a una autoritat reconeguda en el tema; però això no sempre és una garantia. El raonaments fal·laciosos d'apel·lació a l'autoritat s'han fet servir al llarg de la història del pensament humà. Per exemple, durant l'Edat Mitjana i el Renaixement, fou una pràctica comuna citar autoritats del pensament clàssic grec i llatí per demostrar la veritat que s'afirmava: "... En tercer lloc, aquesta conclusió és confirmada per un fet evident: que aquests fenòmens (...) foren coneguts per Aristòtil, Teofrast, Eudem, homes la saviesa dels quals és reconeguda."

Esquema implícit:

Exemples:

A afirma p,
A és un expert o autoritat.


Per tant, p.

"Segons l'alcalde, el millor per a la salut dels ciutadans és asfaltar totes les places de la ciutat."

4. Fal·làcia ad populum (dirigit al poble provocant emocions)

Aquest raonament o discurs també s'anomena "argument demagògic" i es dona quan s'ometen les raons pertinents que poden portar a l'acceptació o al rebuig d'una determinada conclusió  ja sigui apel·lant a l'opinió majoritària, o vinculant-la a raons que seran acceptades per l'auditori perquè desperten sentiments i emocions.

És un tipus de fal·làcia comuna en les argumentacions populistes d'alguns polítics, o de règims polítics que es basen en la manipulació de les masses. També recorren típicament a aquest tipus d'argument les cases comercials i els venedors en general...

Esquema implícit:

Exemples:

A afirma p,
A presenta context emocional favorable.


Per tant, p.

"Hem de prohibir l'arribada d'estrangers. Què faran els nostres fills si els nouvinguts els roben la feina i el pa?"

5. Fal·làcia ad ignorantiam (Per la ignorància)

Raonament en el que es pretén defensar la veritat o falsedat d'una afirmació pel fet que no es pot demostrar el contrari. Es relaciona amb el principi jurídic de l'onus probandi que assenyala qui està obligat a provar un dret determinat davant dels tribunals. Es produeix aquesta fal·làcia quan algú nega una afirmació amb rotunditat perquè aquesta no pugui ser provada fefaentment. Cal dir que el fet que no es pugui probar quelcom significa només que no es pot probar, no que sigui fals.

Esquema implícit:

Exemples:

Es nega (s'afirma) p,
No tenim proves que p es vertader (fals).


Per tant, p és fals (vertader)

"Ningú no pot provar que no hi hagi una influència dels astres en la nostra vida; per tant, les prediccions de l'astrologia són vertaderes."

Extret del llibre: PIÑERO, Albert. Logomàquines. Barcelona: RAP, 1999

6. Fal·làcies de dades insuficients

Es produeixen quan arribem a conclusions a partir de premises que no aporten una base sòlida. Les més importants són:

Secundum quid (generalització inadequada)

És una fal·làcia que es comet en inferir una conclusió general a partir d'unes dades que no són adequades o són insuficients. Quan diem que "tots els ... són ..." estem generalitzant a partir de prejudicis o de dades inadequades.

Un altre exemple de generalització inadequada són les mostres esbiaixades. Es tracta de mostres estadístiques que han estat falsament considerades com quan algú  aferma «A tothom li va agradar la pel·lícula» sense esmentar (o sense saber) que «tothom» va ser un grup de fans del director de la pel·lícula.

Post hoc... (Falsa causa)

Raonament que a partir de la coincidència entre dos fenòmens s'estableix, sense suficient base, una relació causal: el primer és la causa i el segon, l'efecte. Clàssicament era coneguda amb l'expressió: "Post hoc, ergo propter hoc" (Després d'això, aleshores per causa d'això).

Esquema implícit:

Exemples:

Es dóna X,
tot seguit es dóna Y.


Per tant, X és la causa de Y.

"El càncer de pulmó es presenta (freqüentment) en persones que fumen cigarretes; per tant, fumar cigarretes és la causa d'aquest càncer."

Cal observar (com s'observa en el llibre d'on es estret aquest exemple: PIZARRO, Fina. Aprendre a raonar. Barcelona: Alhambra, 1987) que si bé és un argument fal·laç, no es pot establir que la conclusió sigui falsa; es va arribar a aquesta conclusió per altres vies.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.