Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

La filosofia com a higiene de l'ànima

higiene_del_almaLa filosofia (amor al saber) serveix per arribar a esdevenir frònimos (home prudent). Tal com apareix a la Carta a Meneceu el frònimos és la saviesa en la seva funció pràctica. El frònimos és el qui pensa exactament com cal pensar per ser feliç. Pot saber filosofia o no saber-ne, de la mateixa manera que un atleta pot necessitar un preparador i un metge o entrenar-se pel seu compte. El filòsof és exactament això: un preparador o un metge.

De la mateixa manera que el metge no serveix per res si no cura les malalties del cos, igualment el filòsof no serveix per res si no expulsa de l'ànima les passions que l'afecten. Per a Epicur el món pateix una mena d'epidèmia de pesta crònica [aquest tema apareix sobretot a l'epicureisme romà: Diògenes d'Enoanda i Lucreci: De natura rerum, VI, v. 1138 i ss.] La por és la pesta de l'ànima: ens mata i es contagia arreu. De la mateixa manera que podem identificar els enemics de la salut del cos (el menjar massa, l'aigua, l'aire...) i practicar una higiene corporal, també podem identificar els enemics de la salut de l'ànima (la por als déus, a la mort i al dolor físic) i practicar una higiene de l'esperit.

Quina diferència hi ha entre el dolor físic i el dolor de l'ànima?La diferència és que la causa del dolor físic és real (el reuma, la gota...) en canvi la causa del dolor espiritual és falsa; textualment "no és res". I per això la filosofia ens ha de des-enganyar. Ha de denunciar l'engany i la mentida que hi ha rera la por. De la mateixa manera que l'ideal de la pràctica mèdica és la de no ser sempre necessària, sinó restituir la salut al cos, també la filosofia aspira a no ser sempre necessària sinó restituir la salut a l'ànima.

Així, per a Epicurs la filosofia aspira no pas a ser medicina (anar al metge no és quotidià) sinó higiene (que sí és quotidiana i té un caràcter més preventiu). De la mateixa manera que la salut és una «qüestió de ritme», també la filosofia vol ajudar-nos a trobar aquest ritme vital. Per cert, sabeu d'on prové el terme "higiene"? Els pitagòrics exclamaven Hygeia! (Salut!) com a senyal de reconeixement i de bon desig. Aquesta expressió fa referència a una filla d’Asclepi, Hygeia, la deessa de la salut, de la higiene (terme que prové del seu nom) i, més tard de la lluna. La seva germana és Panacea, símbol la medicina curativa.

Mentre Asclepi tenia a veure amb la curació directament, Hygeia es va associar més amb la prevenció de la malaltia i el manteniment de la salut. Asclepi i les seves filles pertanyen al llinatge d’Apol·lo, el déu de la intel·ligència racional i que prefigura la ciència tal com serà concebuda a Occident. Igual Hygeia ens hauria portat una altra visió, més pitagòrica, que no pas la que hem heretat del tàndem Apol·lo-Asclepi, una visió més relacionada amb la perspectiva que els epicuris tenien de la funció de la filosofia.

La filosofia no obliga sinó que convida. Ser feliç i impertorbable (com un déu entre els homes) és l'apassionant aventura que ens proposa la filosofia. I com diu la 27 Sentència vaticana, en filosofia el plaer arriba al mateix temps que el coneixement. Quan sabem que la por és una ficció, aleshores estem curats. Qui està bé amb ell mateix té tot el que l’ésser humà pot desitjar. Però ningú no pot ser obligat a ser feliç...

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.