Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Context de l'Hel·lenisme

Alejandro-helenismoDes d’un punt de vista històric, l’hel·lenisme és el període que avarca des de la mort d’Alexandre el Gran (323 aC) fins al suïcidi de la última soberana hel·lenística, Cleopatra VII d'Egipte i de Marc Antoni després de la seva derrota en la batalla d’Accium (31 aC).

L'hel·lenismne representa l'herència cultural que la Grècia clàssica lega al món a través de l'hegemonia i de la supremacia de Macedònia, primer a través de la persona d'Alexandre el Gran i, després de la seva mort, a través dels diádocs o successors, els reis de les tres grans dinasties: Ptolemaica, Seléucida i Antigónida.

Amb la mort d'Alexandre, els seus generals i oficials van lluitar pel control de l'imperi durant 40 anys. Les regions de Grècia, Macedònia i Àsia Menor van ser les que més profundament es van veure afectades per les incessants campanyes militars que van enfrontar als diádocs.

Aquest fet va suposar l’esfondrament de les ciutats estat i la desaparició de la figura del ciutadà, substituïda per la del súbdit. Els debats, que en altres temps havien tingut un lloc a l’àgora d’Atenes, deixen d’existir. Les ciutats-estat gregues (Atenes, Esparta, Tebes ...) arriben al declivi i són substituïdes en importància per les ciutats modernes d'Alexandria, Pèrgam i Antioquia. Però en totes elles es parla la llengua grega, anomenada koiné, que és un adverbi grec que significa "comú", "comunament». Per tant, la llengua "comuna" es converteix en el principal vehicle de cultura.

Entre els grecs arrela un sentiment individualista i de defensa de la llibertat interna. Qui assoleix aquesta llibertat se l’anomena savi, aquell que defensa valors com l’autonomia personal o el cosmopolitisme (l’ésser humà és ciutadà del món). Per tant, la filosofia hel·lenística és la manifestació, en l’àmbit del pensament, del trasbals que va suposar per als grecs perdre la seva autonomia política i viure en un món violent i en constant transformació. La filosofia d’aquesta època és una reflexió sobre els problemes més urgents, no pas un divertiment. Existeixen diferents escoles hel·lenístiques, alguna manera, la majoria d'elles son deutores del mestratge de Sòcretes.

Ja sabem que Sòcrates va exercir una influència directa en el pensament de Plató, però també en altres filòsofs que, en major o menor mesura, havien estat deixebles seus i que continuaran el seu pensament en direccions diferents, i encara contraposades. Alguns d'ells van fundar escoles filosòfiques conegudes com les "escoles socràtiques menors", com:

  • l'escola megàrica fundada per Euclides de Megara, 

  • l'escola cínica, fundada per l'atenès Antístenes i a la qual va pertànyer el conegut Diògenes de Sinope,

  • l'escola cirenaica, fundada per Arístip de Cirene i

  • l'escola epicúria, fundada per Epicur de Samos.

També hem de mencionar dues escoles molt importants del període: la dels estoics i la dels escèptics. Totes tres tenen la seva seu a Atenes i comparteixen alguns aspectes importants:

  • El principal punt de trobada de les diferents escoles hel·lenístiques es manifesta en l’angoixa per retrobar un àmbit en el qual la llibertat sigui possible. I ja que aquesta no tornarà en l’àmbit públic, els filòsofs es dediquen a buscar-la en l’àmbit privat.

  • Per això, les escoles d’aquest període es caracteritzen per una temàtica predominantment ètica. Es pregunten com es pot assolir la felicitat. I totes estan d’acord que assolint l’ataràxia (la tranquilitat d’esperit), tot i que no comparteixen els mitjans per tal d’arribar-hi. Els cínics van ensenyar que la veritable felicitat no depèn de coses externes tals com el luxe o el poder polític; els escèptics proposen l’epokhé (la suspensió del judici) ja que consideren que la naturalesa de les coses no es pot conèixer ni expressar; els estoics busquen l’ataràxia vivint d’acord amb la seva visió de la naturalesa i els epicuris a través del plaer entès com a absència del torbament de l’ànima.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.